LES DANSES: EL PROPI BALL DE CARRER D'ALGEMESÍ

En els últims anys BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ s'ha centrat sobretot en treballar per la investigació, recollida d'informació i recuperació de les danses d'Algemesí, l'antic ball de carrer que deixà de ballar-se exactament l'any 1950, al carrer de Sant Joan Baptista com últim reducte, ja que abans també eren ballades a altres carrers de la població.

La restauració de les danses ha estat possible després de vora tres anys de recerca d'informació entre la gent major d'Algemesí. En quant a les raons que provocaren el seu decaure fins desaparèixer gairebé de la memòria col·lectiva tot apunta que reberen el colp de gràcia amb ocasió de la guerra del 1936 i ses conseqüències, encara que, per agreujar-ho, el gradual progrés i noves mentalitats i hàbits socials contribuïren, i no poc, a tenir-les en desconsideració.

L'anàlisi de les danses d'Algemesí denota que són d'un gran primitivisme. Pot observar-se en elles que són d'origen eminentment popular, amb cap intromissió del ball d'escola o de comptes i perfectament ballables per gent inexperta, contràriament al que passa amb l'actual dansà tan malauradament estesa pels grups de danses, que empra el difícil ball de comptes per a la seua execució.

El treball de recuperació de les danses fou presentat al Museu de la Festa l'any 2006 dins els actes del II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb el recolzament i l'interès institucional de l'Institut Municipal de Cultura de l'Ajuntament d'Algemesí, realitzant-se un curset d'aprenentatge que comptà amb l'agraïda assistència d'un centenar d'interessats en el seu restabliment. 

Aquest curset ha estat repetit el 2007 (dedicat a la memòria de Josepa Girbés Botella, coneguda com Pepica la de les Calceteres, una de les nostres millors informadores, qui tant s'emocionà al tornar a veure ballar de nou les danses que ballava sa mare), amb la mateixa multitudinària assistència d'algemesinencs, per la qual cosa considerem que la seua recuperació ja és una realitat. Prova d'això és la gran resposta de balladors i espectadors a la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que s'organitza anualment cada 5 de setembre, preàmbul de les festes majors.

Fins ara, en aquesta dansada que des del 1988 ha estat ballant BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ, havien vingut participant esporàdicament balladors forasters i aficionats locals que interpretaven arbitràries variacions de danses originàries d'altres localitats valencianes. Des del 2006 només són ballades les danses d'Algemesí, estat format el seu cos de dansa per algemesinenques i algemesinencs debutants en la dansa tradicional. Aquest és un fet inaudit del qual ens enorgullim més encara.

A més de tot això, per facilitar la participació de qui vulga dansar a la nostra Patrona, ho fem sense anar vestits amb cap tipus d'indumentària antiga valenciana, ja que enteníem i entenem que importa més el fet que no la forma i que allò realment essencial és que tot algemesinenc, sense cap mena d'obstacle com puga ser el vestit, es puga incorporar a aquesta Dansada a la Mare de Déu de la Salut que volem del poble i per al poble.

Les parts que conformen les danses d'Algemesí són el passacarrer, l'eixida, la dansa i el fandanguet o ball trencat. De seguit es descriu la que es dedica a la Mare de Déu de la Salut cada 5 de setembre a les onze de la nit, en acabar els oficis religiosos de la Novena:

            1.- El passacarrer és la desfilada prèvia que proclama l'acte a l'escenari de la festa. Està encapçalat pels dolçainers i tabaleters, seguits pels dansadors (veritable grup de dansa), convocant el poble a participar, bé com a ballador, bé com a espectador; elements necessaris en tot ball de carrer. En aquest cas s'inicia en la Plaça Major cap a la Capella de la Troballa.

            2.- L'eixida és el cerimonial mitjançant el qual els "començadors" o iniciadors enceten el ball de manera parsimoniosa i un tant distingida, mentre s'interpreta per tres voltes una de les melodies recuperades. Té lloc a les portes de la Capella.

            3.- La dansa forma la part central i fonamental. És la dansa pròpiament dita, resultant de ballar contínuament el ball pla o dansa plana resseguint el ritme del tabal, amb l'alternança de les quatre diferències o mudances que s'han aconseguit retrobar: passar, creuar, rodar i fer pinya, l'una darrere l'altra i durant tot el trajecte, quan el dolçainer fa sonar la corresponent melodia, de les tres que s'han pogut rescatar de l'oblit. Amb el ball pla de la dansa s'avança pel carrer, en aquesta ocasió pel de Berca en direcció a la Plaça Major.

            4.- El fandanguet o ball trencat és la part final que tanca les danses. Bàsicament consisteix en la progressiva acceleració d'una melodia i diferència específiques que s'interpretaran només com a cloenda en arribar al lloc de destí: la Plaça Major. Allí, el moment oportú per a la seua tocada serà decisió del dolçainer; per això, i per a no sorprendre els dansadors, compta amb un avís que els prepararà per a canviar a fandango i rematar les danses. Tradicionalment a qualsevol indret ha sigut un mà a mà entre músics i balladors, d'ací que no tots podran acabar-lo i el ball quede trencat.