D'ALTRES BALLS LOCALS: VALENCIANES, JOTA I BOLERO VELL
També BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ ha reprès el rescat dels balls propis d'Algemesí, els quals estaven massa ignorats, gens coneguts per la gran majoria de la població. Els actuals algemesinencs limiten el coneixement que tenen del patrimoni tradicional del poble a les manifestacions folklòriques que s'observen a les processons dels 7 i 8 de setembre, ignorant que la riquesa cultural d'Algemesí és molt més extensa i abasta altres balls que en la Festa Major no estan presents, ni deuen estar, per no ser processionals.
Algemesí compta amb diferents modalitats de balls, heretats dels avantpassats, com les Valencianes, un ball a cavall entre la jota i el fandango que ens va estar transmès per descendents de la família dels "Campaneros", respectables balladors i mestres de ball de temps passats.
Altra modalitat de ball i cant desconeguda al poble és la Jota "la Cebera" recollida de gent major i a la qual li s'han acoblat passades pròpies de la jota riberenca per poder ser ballada. És curiosa la lletra amb que es canta aquesta peculiar jota per quant fa referència a les dones que treballaven la ceba i que per això eren anomenades "ceberes".
Aquell ball, però, que més ens satisfà d'haver recuperat és el que pels antics balladors del poble es coneixia com Bolero Vell, embrió originari dels actuals i esquarterats boleros processionals, conegut també com el mallorquí.
El Bolero Vell ha estat restaurat adequadament, conformant-se dues parts de tres cobles cada una, amb el seu bien parado al mig, com tot bolero valencià. Per a això s'ha resseguit el realitzar completa la melodia del bolero més antic que encara s'interpreta a les processons, aquella que els més veterans balladors, originaris fundadors del ball processional, reconeixien i anomenaven com a tal: el vell o el mallorquí, indistintament.
És el ball i melodia que gairebé amb total seguretat ballaven els aficionats del poble a les acaballes del segle XIX i principis del XX, abans que es decidira d'incorporar-lo definitivament el 1934 a la Processó a la Mare de Déu de la Salut, provocant a partir d'això que, per no allargar el seguici processional, el ball es fera a trossos i la melodia incompleta. Ja més tardanament es composaren noves melodies per tal d'aconseguir balls més curts i ràpids però també irregulars, incomplets i irrecognoscibles com a boleros del patró tradicional, que són els que hores d'ara apreciem cada 7 i 8 de setembre.
Cal advertir que la melodia d'aquest bolero vell o mallorquí mai va estar anomenat ni tan sols conegut ni com bolero llis ni com bolero liso pels antics balladors del poble, els quals, en tot cas, l'hagueren pogut apel·lar com bolero loco tal com es coneixia a la ciutat de València i a d'altres poblacions. Per altra banda, s'ha de tenir en compte que la denominació correcta a terres valencianes d'un bolero liso és de la de bolero pla, tal i com s'hi dóna.