És un clar exemple d'arquitectura goticorenaixentista amb portalada barroca. La construcció d'aquest temple es va iniciar el 31 de març de 1586, i es va consagrar el 24 de desembre de 1597 quan ja estava quasi acabada totalment. Al segle XVII, va començar la construcció de la torre del campanar, de caràcter defensiu, que va finalitzar l'any 1660. El 13 de novembre de 1657, començaren les obres de construcció de la capella de la Comunió, adossada a l'església per la part dreta. Les obres del nou oratori van finalitzar el 15 d'agost de 1667. El 2 de maig de 1698, se subhastaren les obres per a la construcció d'una portalada adequada a la categoria de l'Església; van ser adjudicades als mestres Vinyes, Mir i Guilló. Les obres van finalitzar tres anys després. El temple parroquial, de sever aspecte exterior, amb murs atalussats, consta d'una nau de planta longitudinal amb capelles laterals entre els contraforts i el presbiteri semioctogonal. Sobre un alçat de gruixuts contraforts que defineix les capelles, descansa una volta nervada lleugerament apuntada, dividida en sis trams per arcs faixons, que cobreix la nau. L'absis poligonal està cobert amb una volta estrellada de sis puntes, típica del gòtic tardà valencià.

La Capella annexa de la Comunió, estructuralment barroca, consta d'una doble planta de creu grega, en la qual els estrets laterals estan concebuts com a reduïts altars. Es cobreix, el temple, al centre amb una cúpula sobre tambor, coronada per un llanternó, que se sosté sobre quatre arcs. La Capella és estructuralment semblant a l'anterior, però de dimensions més reduïdes. Val la pena contemplar la sorprenent façana barroca que presideix l'entrada. Erigida entre els anys 1698 i 1702, és un exemple de façana-retaule. La façana està dividida en dos cossos, un interior, pesat i sòlid, i un de superior estilitzat. Flanquejat el portal, els muntants i intradós del qual presenten bocellaments rectangulars, s'aixequen, sobre un alt basament, dos parells de columnes salomòniques exemptes, acabades en capitell corinti de tipus romà. A ambdós costats, i com a rematada exterior, apareix adossada una pilastra. El cos superior s'alça sobre una cornisa volada, que en arribar a la paret central, es trenca per formar un arc que emmarca l'anagrama marià. Sobre aquest s'obri una fornícula que conté la imatge de l'Assumpció, obra del mestre Serrano, flanquejada a ambdós costats per sengles columnes salomòniques, dos pilastres i dos estípits muntats en variat pedestal. Aquest segon cos es corona amb una altra cornisa que s'arqueja al centre per resguardar l'òcul, emmarcat per quatre bases amb pinacles. Fou declarada Monument historicoartístic l'any 1978.

La plaça de Sant Agustí, al final del cèntric carrer Major, es troba part del que va ser el convent dels pares agustins. D'un costat, l'Església, en l'actualitat tancada al culte i condicionada com a Auditori Municipal; de l'altre la Capella de Santa Victòria, que alberga les dependències del Museu Municipal. L'edifici té forma de creu llatina, amb tres capelles laterals per banda, entre contraforts, comunicades; creuer amb cúpula sobre tambor i petxines, i presbiteri ensostrat amb volta d'arestes, a l'igual de les capelles laterals de la nau. Als peus del temple, s'aixeca un cor sobre elevat. A l'exterior mostra una coberta de teules, de la qual sobresurt la seua rica cúpula policromada. La façana destaca per la seua composició simètrica. A ambdós costats de l'entrada hi ha dues torres campanari amb porta pròpia que emmarca el llenç central, coronat per un perfil motllurat, amb la seua portalada d'accés llindat.

Es troba al cim d'un petit turó o puig, a 6 km de Vinaròs. El recinte que acull el santuari està format avui dia per un temple, las quadres porficades, l'alberg i la casa de l'ermità. L'ermita, tal com la coneixem actualment, ha sigut erigida en diversos períodes cronològics. Després de construir-se les cavallerisses per als pelegrins, en la segona meitat del segle XVI, es va edificar l'alberg, així com el nou temple fins al creuer actual. En la primera meitat del segle XVII s'ampliava el recinte i es construïen els seus murs. Ja començat el segle XVIII, es va ampliar l'Església que ha romàs fins avui. La primera fase del temple constava d'una planta de creu llatina d'una sola nau, amb dos trams coberts amb volta d'aresta i absis poligonal. Al cos anterior se li afegia un de posterior cobert al centre amb una gran cúpula sobre petxines, mentre el centre de la nau central s'elevava per igualar-lo a la nova construcció. Les voltes i les petxines estan decorades amb frescos que formen compartiments a manera de quadres. A l'interior de l'Església es conserven tota una sèrie de murals ceràmics. Al paviment central de la nau es troben uns grans mosaics de rajoles que mostren unes escenes bucòliques. Aquests conjunts ceràmics, del segle XVIII, han sigut atribuïts a la manufactura de l'Alcora. Les altres dependències que componen l'ermitori són l'alberg i les cavallerisses, datats entre els segles XVI i XVIII. Aquest edifici situat de cara a la població, comprén una part baixa portificada de cinc arcades amb voltes d'arestes rebaixades. A la dreta de l'església, es troba l'edifici de l'antiga casa de l'ermità. Construcció típica del segle XVI, amb els seus contraforts en talús, va ser ampliada posteriorment començat el segle XVIII. L'últim diumenge de maig, se celebra la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu de la Misericòrdia, i el 20 de gener, la del seu sant patró, Sant Sebastià.

Són dues de les obres d'arquitectura civil més significatives de Vinarós. La construcció de la plaça de bous va començar el dia 1 de gener de 1863. La plaça de bous de Vinaròs té el cós més gran de totes les places de bous espanyoles amb 44'50 m de diàmetre. Es també la que està més a la vora de la mar, singularitats aquestes que li donen certa peculiaritat Mentre que el Mercat es troba a la plaça de Sant Agustí, als terrenys que ocupava l'antic convent dels frares agustins. Ja d'antany se celebrava mercat en aquesta plaça. Les obres de l'edifici es van realitzar l'any 1928. Es tracta d'un ampli edifici d'esquema basilical, amb les característiques per a la funcionalitat que se li pretenia donar. És un espai obert, ventilat i higiènic, construït amb armadura metàl·lica, que suporta una coberta de fibrociment, que descansa sobre pilars de ferro.