Com ja sabreu tots i totes, el proper 1 de març els i les estudiants tornarem a votar a les eleccions a Rector/a de la nostra Universitat. De nou es torna a presentar, ara com a únic candidat, l'actual rector de la Universitat de València, el Sr. Francisco Tomàs.
Des de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) hem engegat una campanya dirigida a totes les estudiants de la Universitat perquè davant unes eleccions mancades de democràcia com aquestes, tinguem la possibilitat de mostrar el nostre rebuig a una universitat en la que no se'ns escolta i en la que no tenim cap tipus de poder d'incisió en decisions que, de ben segur, afectaran la nostra vida com a universitaris, com en aquest cas les eleccions a Rector/a.
La finalitat d'aquesta campanya és que el dia que es celebren les eleccions tots i totes introduïm a les urnes una papereta en la que votem per nosaltres mateixos, l'estudiant , perquè som subjectes amb capacitat de decidir el que volem i el que no. D'aquesta manera mostrarem de forma directa el nostre rebuig a aquestes eleccions, però també a tot el sistema electoral que regeix la Universitat. Un sistema electoral on, a més a més de votar al Rector/a, les estudiants, any rere any, suposadament votem als nostres “representants” als òrgans de govern (Claustre i Juntes de Facultat) perquè duguen a terme una lluita sindical en defensa dels nostres drets. Però en realitat, a aquests òrgans de govern els i les estudiants estem en minoria absoluta i ens és impossible aconseguir els nostres objectius, donat que sempre que portem propostes que se n'ixen del camí que ells ens marquen són rebutjades d'immediat.
Davant d'aquesta situació, des de la CEPC sempre hem lluitat per construir una Universitat democràtica i assembleària. Creguem en una Universitat on els i les estudiants, per mitjà de la creació d'Assemblees de Centre a les nostres Facultats, on totes i tots els estudiants tinguem veu i vot per igual, puguem decidir per nosaltres mateixos quina és la Universitat que volem, transformant aquestes Assemblees en l'òrgan màxim de debat i decisió a les nostres Facultats. I també creguem que és absolutament necessària la posada en funcionament de l'Assemblea General d'Estudiants, que seria l'eina per coordinar les nostres lluites a tota la Universitat, però en termes totalment diferents a com està plantejada ara mateix.
A més de ser una campanya en defensa dels nostres drets democràtics, i seguint en la línea dels últims anys, aprofitarem també per denunciar la situació en la que es troba la nostra llengua a la Universitat. Els i les catalanoparlants seguim estant marginades a casa nostra. I és que l'oferta acadèmica en català continua estant molt per sota de la demanda (quasi uns 30.000 estudiants amb una competència més que suficient per a seguir les classes en valencià que no ho fan, segons el mateix Servei de Política Lingüística de la Universitat). A més a més, continua produint-se un incompliment de la docència en català en un nombre de casos alarmant. Tot açò, unit a altres factors en els que ara no ens aturarem, porten a una insatisfacció per part dels i les estudiants que ens duu a demandar cada vegada menys les nostres classes en català, tendència que no ha tractat d'aturar-se per part d'aquells que han governat la nostra Universitat.
Davant de la situació en la que es troba la nostra llengua, nosaltres proposem com a primera mesura la instauració del requisit lingüístic per al professorat, donat que en l'actual legislació és el professor el que tria en quina llengua donar les seues classes. Mitjançant aquest requisit lingüístic ens asseguraríem de què tot el nostre professorat tinguera el coneixement suficient del català per a poder donar les seues classes en la nostra llengua. Cal dir que aquesta proposta ja la férem arribar al Claustre de la Universitat (teòric òrgan màxim de decisió), no sent aprovada donat que la major part de professorat i Personal d'Administració i Serveis, i fins i tot alguns dels teòrics representants d'estudiants que en eleccions tant reclamen el bilingüisme (Campus Jove per exemple), votaren en contra.
Per altra banda, també hem de ser conscients dels processos de canvi que afecten a la Universitat, i que vindrien a traduir-se en la implantació del nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i la reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU). Totes dues qüestions haurien de portar un debat real a la Universitat, on tots els membres de la comunitat educativa participaren com a subjectes actius dels possibles canvis. Ara bé, des de la CEPC no podem obviar que la construcció de l'EEES té les seues bases en l'Acord General de Comerç de Serveis (AGCS) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), i que en última instància, és l'aposta del neoliberalisme imperant en la Unió Europea per tal de privatitzar el servei públic de l'educació superior. I tampoc podem deixar de constatar que la reforma de la LOU és una reforma de mínims, una cortina de fum del PSOE per tal de canviar la façana i quedar bé davant el seu electorat, però mantenint els fonaments que produïren el rebuig de tota la comunitat universitària a la legislació del Partit Popular.
En relació a la política investigadora, manifestem el nostre desacord amb el menyspreu que sofreix la investigació per part de la Conselleria d'Universitats i Empresa , ja que l'aboca a una dependència quasi exclusiva de les inversions privades i empresarials. Així doncs, apostem perquè la UV s'allunye d'aquest joc mercantilista i aposte per pal·liar les greus deficiències en R+D al País Valencià. A més amés, volem assegurar la resolució satisfactòria dels Ramons i Cajals i la reconversió de les beques 5 Segles de la Universitat en programes de 0+4, de contractació completa.
Per últim, volíem constatar la nostra rotunda oposició a l'externalització dels serveis de la Universitat, apostant en un futur que molts d'aquests, puguen estar gestionats pels propis estudiants.
CEPC- València
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans
premsa@coordinadora.net
Comunicat de premsa en .pdf
