Els seus temes principals són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat i el camp.
- Poeta amb una gran preocupació :la pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit, sinó el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables.
- Poeta conscienciat: conscienciat de la importància de preservar la seua varietat dialèctica. Utilitzava paraules de registre col·loquial i preferí paraules com got, eixir, agranar, poal o creïlles abans que vas, sortir, escombrar, galleda o patates.
També utilitzà variants morfològiques com colp, hòmens, nadar, cementeri o traure en lloc de homes, cop, nedar, cementiri o treure. Altres mots col·loquial que incloé en el seu vocabulari van ser: collons, pixum, merda o rot en lloc dels corresponents eufemismes.
- Poeta apassionat: l'amor té una gran presència en la seua poesia, l'amor per la dona i per la seua dona el cos de la qual descriu amb metàfores.Expressa el sexe de vegades explícitament, de vegades de la manera més sofisticada.
- Poeta tràgic: parla de la mort com una cosa natural. Quan parla d'ella parla de fet de la seua filla morta (poema de la cançò de bressol)
- Poeta sarcàstic: fa paròdia de la tradició clàssica de les èglogues o de tòpics de la Renaixença valenciana. Expressa amb sarcasme la sort que ha corregut el seu país.
- Poeta de la guerra: expressa el dolor causat per la repressió, la llibertat nacional oprimida. Parla d'una època de misèria, d'un règim de tenebres, d'un sentiment col·lectiu amb unes descripcions molt detallistes i molt realistes que reflecteixen perfectament el que els ciutadans i ell mateix com a un d'ells pateixen.
Descriu amb tendressa i amor, ràbia i sarcasme una crònica amarga i alhora esperançada.
- Poeta amb estil propi: creà el seu propi llenguatge literari sobre:
- La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, com la d’Ausiàs March o la de Joan Roís de Corella.
- La llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana/valenciana, posant especialen relleu la dels poetes del segle XX.
- La llengua col.loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa i mantingué viva durant tota la vida.
En resum, un llenguatge amb gran càrrega expressiva, pasional i fàcil que facilita la lectura de les seues obres.
Podeu consultar videos i més informació ací:
Per a ampliar la informació sobre la temàtica feu clic en aquest enllaç
Si vols saber més sobre mi o vols més informació sobre l'autor, pots escriure'm ací