Breu biografia
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot(València) el 4 de setembre de 1924. Va ser un reconegut periodista, escriptor i considerat un dels poetes més importants de la llengua valenciana del segle XX i renovador de la poesia contemporània.
De familia de forners, en va aprendre l'ofici de forner i orfebre als 12 anys mentre trancorria la Guerra Civil, la qual va recordar en les seues obres. Més tard va anar a viure a València on va aprendre mecanografia i es va començar a interessar per la literatura de manera autodidacta. Qui més li va influir van ser Baudelaire, Neruda, Walt Whitman, Ausiàs March, Josep Carner, Carles Riba, Russiñol i Salvat-Papasseit entre d'altres.
Va publicar el seu primer article al diari "Jornada" a l'edat de 16 anys (l'any 1942) i amb això aconseguí una beca per a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de periodisme de Madrid. Tornà a València el 1948 per treballar a 'Las Provincias'. Allí va conèixer i establí una gran amistat amb Joan Fuster i Manuel Sanchis i Guarner. Més avant coneix a Isabel, de la qual s'enamora i es casa l'any 1955. Van tindre una filla que va morir als quatre mesos de nàixer, fet que marcarà molt les seues obres en les quals el tema de la mort és molt recurrent. Uns anys més tard van tindre dos fills més.
Entre els anys 1958 i 1978 va ser el redactor en cap del diari però aquest es decantà contra la difusió cultural del valencià i la seua poesia representaba tot el contrari. Tot això juntament amb el fet que ell publicara els seus poemes l'any 1971 va comportar la seua prejuvilació als 54 anys. No obstant ací no acabà la seua carrera ja que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes el 1978, la Creu de Sant Jordi el 1982, de nou el de les Lletres Valencianes el 1990 i postumàment la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura.Finalment, va morir a València el 27 de març del 1993.
La sea poesia s'ha dut a la música per molts cantautors com Paco Múñoz, Maria del Mar Bonet, Raimon o Obrint Pas, però el més destacat ha sigut Ovidi Montllor.
Alguns versos
ELS AMANTS
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs."
