Ja de nit, quan els nuvis es retiren a la seua cambra nupcial, la princesa comença a passar-li la mà pel cabet del pollastret, acariciant-lo. De sobte, nota que, entremig de les plomes, darrere la cresta, té un petit gra dur. Li l’escorcolla i veu amb sorpresa que és una cosa brillant. La princesa, curiosa, agafa allò que resulta ser un cap d’agulla i estira, estira, estira, estira... i va eixint aquesta del cabet de l’animal. I quan acaba d’eixir tota, POM!

Després d'un tro i una flamerada blavosa, el mig pollastre es torna un príncep i li diu a la sorpresa princesa:

-Princesa meua: gràcies et done per haver-me desencantat. Sóc el fill del rei de les Aitanes i sóc també el teu espòs, si és que ara que reprenc la meua figura d'home, confirmes el sí que em donares com a mig pollastre.

La princesa, emocionada, es va alegrar molt del canvi, i així, visqueren molts anys de felicitat.