La Valldigna ha sigut habitada ja des de la     prehistòria, com ho demostren les coves del Bolomor (Tavernes), Malladetes i Parpalló (Barx), jaciments arqueològics de màxima importància a la Comunitat Valenciana.

Les primeres notícies històriques concretes es remunten a l'època musulmana. Durant este període, les poblacions (Simat, La Xara, Benifairó, Alfulell, Tavernes i Ràfol) s'estenien per la vall sota la mirada del castell d'Alfàndec (actualment conegut com castell de la Reina Mora).

Jaume I va incorporar la Valldigna al Regne de València, però va ser el seu nét Jaume II que li va donar una nova fesomia en cedir-la a l'orde del Cister per tal que hi construïra el monestir de Santa Maria de Valldigna, que va dominar la vida dels diferents pobles fins al primer terç del segle XIX.

Les darreres dècades de la Valldigna estan marcades per l'agricultura intensiva. En la dècada dels 50 comença el boom de la taronja, que impulsarà definitivament el desenvolupament del territori. A partir de la dècada dels 60, el capital és dirigit a la construcció en la platja i, amb la demanda del turisme i la creixent entrada de població immigrant, es desenvolupa el comerç, la construcció, la banca i les petites i mitjanes empreses de béns de consum.