Al CP Magraner, per exemple, es realitzen diferents activitats, com ara:

- Al matí, un esmorzar solidar! (de pa, oli i sal), els guanys del qual es donen a una ONG de Tavernes.

- Una exposició de murals fets per cicles on col.labora tot l'alumnat. Aquesta exposició la poden visitar els familiars al pati de l'escola.

- A la vesprada , solfa de coloms, els propietaris dels quals son colombaires de la Valldigna. Aquest acte es símbol de festa i pau.

- Cada alumne/a escriu un missatge o desig personal que enganxa a un globus i s'envolen tots junts perqué puguen arribar a tot arreu.

   Cada xiquet i xiqueta treballa de valent per prendre consciéncia del poc sentit de les guerres i per fer mes forts i ferms els desitjos de pau.

El dia 2 de febrer, quaranta dies després de Nadal, se celebra la festa de la Purificació de María i la Presentació de Jesús al temple, també coneguda com la Candelera. En ella es rememora el compliment que fa la Sagrada Familia dels ritus jueus de purificació postpart i d'iniciació deis acabáis de náixer.

El dia de la Candelera constitueix un punt culminant del calendari. D'una, banda, tanca el temps de Nadal i les seues estrenes. En els betlems, que solien desmuntar-se en aquest dia, la trobada amb Simeó era l'última escena representada. Per altra banda, la Candelera es la porta del temps de Carnestoltes, i, fins i tot, hi ha la possibilitat que es tráete d'un deis dies mes primerencs de la seua celebració.

A Europa, es considera un inici informal de la primavera. El dia 2 de febrer es troba equidistant entre l'inici i la finalització de l'hivern. Acó i la millora gradual del temps converteixen la Candelera en un privilegiat observatori popular de predicció temporal. Com diu el refrany Si la Candelera riu ja ve l'estiu, i si plora l'hivern estafara, i si ni riu ni plora, ni dins ni fora. Una altra versió: Si la Candelera plora, l'hivern és fora;si riu l'hivern es viu (o: torna el fred viu); si plora o no plora, l'hivern és fora.

A la Valldigna, la gent anava, i segueix anant, a l'església i reben una candeleta (ciri prim) i l'encenen els dies que fa mal temps. Es una festa religiosa que encara se celebra. 

El tres de febrer se celebra San Blai, es costum portar galetes, rosquilles ... perqué les beneïsca el rector després de missa. Aquestes galetes es donaran als xiquets quan tinguen tos. Sant Blai es famós per curar la tos i els refredats, per aixó hi ha el costum de dir, quan un xiquet té tos, Sant Blai gloriós, deixa la xica i emporta't la tos.

A Tavernes abans la gent tenia el costum d'anar a celebrar la festa a Llaurí.

El Carnestoltes va del dijous al dimarts anterior al Dimecres de Cendra.

Les paraules Carnestoltes i carnaval semblen sinónimes pel seu significat. No obstant aixó, la primera documentada en el segle XI, té a veure amb l'abstinéncia de carn en general; mentre que la segona, que apareix en el segle XIX, es refereix própiament a la celebració que precedix la Quaresma. Així es distingia entre el Carnestoltes d'Advent i el de Quaresma.

Hi ha qui remunta el Carnestoltes valencia a la prehistoria, a les figures humanes de la cova de la Saltadora (la Valltorta, Albocásser), amb el cap adornat amb una lligadura de banyes que enllacaria amb les disfresses posteriors .

Aquesta festa va estar prohibida molts anys. Actualment sols es celebra a l'escola, on tots els xiquets,xiquetes i mestres es disfressen i munten tallers de curses de sacs, afaitar bufes, de sals de colors...

També se sol fer un passacarrer per tota la població.

El dimecres de Cendra obri la Quaresma i sempre es set setmanes abans de Pasqua. Els creients van a missa on el rector els fa una creu al cap amb cendra dient "pols ets i en pols t'hi convertirás".

   El día de la Valldigna se celebra el 15 de març. L'elecció d'aquest dia té el seu origen en la data del 15 de març de 1297, quan el reí Jaume II féu donació de les terres i habitants d'aquesta vall a l'abat del Monestir de Santes Creus, de l'ordre del Císter, per tal de fundar un nou monestir que a partir d'aleshores s'anomenaria Santa María de la Valldigna, el qual seria filial del primer.

   Actualment aquesta data suposa, a mes de la fundació del monestir, el naixement de la Valldigna com a identitat col.lectiva dels homes i dones que l'habiten, per damunt dels localismes. Pero sobretot, la reivindicació de la restauració i recuperació del monestir.

   Tot i que anteriorment ja s'havien realitzat algunes activitats commemoratives, la festa s'instaura oficialment per acord dels quatre ajuntaments l'any 1998, coincidint amb la celebració de l'Any de la Valldigna i del 700é aniversari de la fundació del monestir.

   Els primers anys, la festa es va celebrar el mateix 15 de març. Problemes de calendani laboral van fer canviar la data i ara se celebra el diumenge anterior al 15 de març.

   La festa combina els actes institucionals, les activitats lúdiques, festives, esportives i culturals i el fet reivindicatiu de la recuperació del monestir. Tot i que se celebren activitats als quatre pobles, els actes mes importants es concentren a Simat.

   Els actes duren tot el cap de setmana amb una oferta molt diversa: desfilades de moros i cristians, espectacles d'animació al carrer, partides de raspall, passacarrers de bandes de música, exposicions de fotografía, correfocs i balls amb orquestra.

   També se celebren actes mes especialitzats:

     - Divendres es el dia cultural, ja que durant un sopar es presenta un llibre de temática valldignenca i es lliuren els Premis Valldigna d'investigació. Grácies a aquestos i a la tasca de l'editorial La Xara que els publica, ha augmentat molt la bibliografía sobre la Valldigna.

     - Dissabte es el dia de la Marxa de Torxes, que partint dels diferents pobles arriba a les portes del Monestir on s'efectua la lectura del Manifest. Després té lloc el correfocs i a la nit ball amb orquestra a Simat.

     - Diumenge es el dia oficial i lúdic, es realitza un acte institucional i després un concert de l'Orquestra Simfónica de la Valldigna. A migdia es cuina una paella col.lectiva. A la vesprada hi ha ball amb orquestra. A la nit un castell de focs artificials tanca la festa.

   Un estudi estadístic fet per alumnes de 4t d'ESO revela que el 63% dels habitants de Benifairó han participat tres vegades o mes en la Marxa de les Torxes.

ORIGEN DE LES FALLES DE SANT JOSEP

   El primer document exhumat i publicat íntegrament es de l'any 1784. En arxiu de l'Ajuntament de Valencia apareix un ofici que prohibix les falles ais carn de la ciutat i que demana que s'obligue els ve'ins a col-locar-les a les places o , espais oberts, per tal d'evitar el perill d'incendis.

  La Quaresma desemboca en la Setmana Santa, que comença amb el Diumenge de Rams que commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem. Es fa una processó on gent va amb palmes (que poden estar o no treballades) i rams d'olivera beneïdes. Com la dita popular diu "Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans". És costum aquest día estrenar almenys una peça de roba.

  També hi ha una altra dita popular " Diumenge de Rams, i l'altre que ve la mona a les mans".

  A Tavernes de la Valldigna, durant tot l'any, les Confraries treballen de valent perqué puguem gaudir d'una bona Setmana Santa. La primera Confraría que es va formar va ser la de Jesús de Natzaret, que celebra aquest any el seu lOé Aniversari, fins arribar a ser set Confraries: La Flagel-lació de Jesús, La Dolorosa, Crist del Perdó, Nstra. Sra. De la Pietat, La Soletat, Sant Sepulcre. Son molts els actes programáis per a la Setmana Santa, pero els que tenen una historia mes llarga son, sens dubte:

     - El Via Crucis, que se celebra el Dijous Sant a les 21hores, i ix de l'Església Sant Josep fins el Calvari

     - Solemne Processó del Sant Soterrament, el Divendres Sant a les 20.30 hores des de l'Església Sant Pere

LA FESTA DE PASQUA

   La seua data canvia cada any. Tot i que la Pasqua forma un cicle molt llarg cal destacar el període mes festiu del mateix, els tres dies que van des del Diumenge de Resurrecció fins al Dimarts de Pasqua i la seua prolongado fins al dilluns següent amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat i antic regne de Valencia.

   El Diumenge de Pasqua, al matí, se celebra la processó de l'Encontre. Després de la missa, els assistents es divideixen en dos comitives que segueixen direccions oposades, acompanyant uns la imatge del Crist i els altres la Mare de Déu. En un punt determinat del trajecte convergeixen i simulen l'encontre de la Verge amb el seu Fill ressuscitat. Es tradició portar petáls de flors, sobretot flors de taronger, en cistelles i cabassets que en el moment de la trobada la gent llanca a les imatges, cobrint el terra amb un mantell perfumat de flors.

   Eixe dia, la majoria de la gent, pero sobretot els mes joves, estrenen roba informal del tipus vaquera i sabatilles esportives així com algún complement (barret, gorra, mocador). Fins i tot la roba sol ser la mateixa per a tota la colla d'amics i amigues.

   Després de la processó la gent jove va al passeig a botar a corda, jugar i tirar coets.

   Pero la Pasqua ha estat i es una festa campestre, d'aire lliure, amb les seues excursions i berenars, i consisteix en tres dies, sobretot tres vesprades, d'expansió i sarau, de contacte amb la natura florida. Aquest període s'allarga fins el dia de Sant Vicent.

   A Tavernes, el dia de Pasqua s'anava amb els amics o amb la familia a berenar als sequers, les antigües eres on s'assecava Tarros. Les dones i les xiques portaven el berenar en un cabasset. I entre les parelles de nuvis la xica portava el berenar de casa per al xic el qual després la convidava. El tipic berenar de Pasqua era: fardatxos, tonyes o mones, ous durs, pepitos, l'ou dur, pastissets, llonganissa de pasqua, bunyols, etc.

   Als sequers la gent botava a corda, s'agafaven de les mans en cercle i cantaven, les xiques jugaven a la goma, els xiquets tiraven coets i es volava el catxerulo. En temps mes antics, si plovia, era tipic anar a berenar a la pallissa d'alguna casa gran on es feia una xocolatada.

   Alguna gent major, sobretot homes, que no anava a berenar, acudía, a primeres hores de la vesprada, a la pista Rosaleda on es feia "sessió de café", una mena d'espectacle frívol de varietats.

   Mes tard s'anava al Passeig a comprar llepolies a les paradetes i a pujar a les atraccions de fira com l'ona marina o el cotxets de xoc. Seguidament la gent jove anava a ballar a la Pista Rosaleda a Tavernes o la Pista Mahiquense a Simat. Algunes colles d'amics llogaven una casa per passar les vesprades i les nits i allí ballaven amb música de tocadiscs i sopaven.

   A la nit, era tipic sopar tots junts en algún bar. I en acabant molta gent jove tornava a les pistes per a seguir ballant amb la música en directe d'alguna orquestra.

   La resta dels dies de Pasqua la gent solía canviar el lloc de berenar. El segon dia de Pasqua era típic anar a peu al Clot de la Font o a altres llocs del camp i la muntanya (fonteta de la Mina, fontetes de Cantus, les Creus, la Sangonera, la Pedra Roja) o anar a peu a la mar. El tercer dia normalment la gent treballava i aleshores només anava a berenar la gent mes menuda i algunes mares.

   Sant Vicent Ferrer, dia dels combregats. Es celebra el dilluns següent al segon Diumenge de Pasqua. Al matí, feien una processó i visitaven totes les persones malaltes o impedides. El rector entrava a les seues cases i els donava la comunió. Aquesta processó es feia al matí amb la llum del dia perqué ix l'Eucaristia al carrer. Actualment, se celebra com un dia mes de Pasqua.

L'1 DE MAIG

   La celebrado de TI de maig, dia del Treball, naix el 1889 durant la reunió de la II Internacional Obrera de París. En principi no va sorgir com una festa. Pretenia ser una demostrado de la solidaritat, la forca i les reivindicacions del moviment obrer internacional per millorar les seues condicions de treball. Pero n'adquiria també una expressió festiva ja que els treballadors eixien al carrer amb els seus símbols i celebraven mítings i reunions.

   La II República va declarar festiu el dia, pero el franquisme el va prohibir o tergiversar. Amb la democracia aquesta festivitat es consolida dintre del calendar! laboral, amb manifestacions sindicáis en les principáis ciutats.

   A Tavernes durant els inicis de la democracia, finals dels anys 70 i primers anys 80, es va celebrar. Els primers anys es feia una manifestació reivindicativa que recorria els carrers del centre del poble. Era tipic fer un sopar o dinar de germanor al Prado de les Tomaques. Els partits polítics d'esquerres, els sindicats i diverses associacions muntaven paradetes on exposaven llibres, revistes, butlletins, adhesius, etc. de temática política. A la vesprada la música en directe d'orquestres i la lectura d'un manifest tancaven els actes. Amb el temps, la celebració local d'aquesta festa ha desaparegut.

   Una altra activitat peculiar que també s'hi realitza l'l de maig es la Tradicional Marxa Muntanyera a les Creus. Aquesta celebració no té un origen ni un motiu concret. La iniciativa fou d'En Ricard Maria Caries, persona molt aficionada al muntanyisme i aleshores rector de la parroquia de Sant Josep. A fináis deLs anys 50 un grup de joves del seu entorn, aprofitant la festivitat del dia de Sant Josep Obrer, pujaven a les Creus on aquest sacerdot efectuava una missa. L'activitat agafá continuïutat i es consolida amb una creixent participació popular. Els darrers anys es calcula que hi assisteixen al voltant d'unes 1.000 persones de totes les edats.

   A principis dels anys 70 amb la fundació del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna es aquesta entitat la qui anualment convoca la marxa. Fins i tot, conten els participants mes veterans, que si eixe dia ha plogut, sempre hi ha hagut algú que malgrat el mal temps ha pujat a les Creus per deixar constancia de la seua realització.

   Eixe dia els participants es reuneixen a les 8 del matí a la plaça de l'Església d'on comenca la pujada. A les 10 h s'esmorza a les fontetes de Cantus. A les 12 h té lloc la missa a la creu mes alta, la de l'oest. Posteriorment es dina al pía de la Sangonera. A la vesprada i després d'un descans, es continua fins a la font del Barber i des d'ací es torna cap al poble, acabant l'activitat. Alguns anys la missa a les Creus per diversos motius no s'ha efectuat, pero la marxa sí que s'ha realitzat sempre.

LES SANTES CREUS DE MAIG

   El 3 de maig se celebra el día de les Santes Creus. El rector beneïx la creu que hi ha a l'entrada del poble, fet que simbolitza la benedicció del terme. Es fa una processó des de l'església fins la creu i els seus participants porten una creu de flors si son xics i una coroneta si son xiques.

   Abans era una tradició que quan arribava maig, en cada aula de les escoles, s'arreglava un altaret i tots els dies hi havia un xiquet/a encarregada de portar flors per aquest altar. Al començar les classes i a l'acabar-les es cantava una caneó:

"Venid y vamos todos

con flores a María

con flores a María

que madre nuestra es".

   Els únics dies que ix la Custòdia al carrer son els dies de Corpus i de Sant Vicent. La processó del Corpus es tradicional en tots els pobles. A Tavernes de la Valldigna era costum que anara a aquesta processó sols la Corporació Municipal i els representants de l'Església, fins que començaren a participar els xiquets i xiquetes que durant l'any havien fet la Primera Comunió. Aquesta processó, que abans tenia un recorregut mes curt, ara comença a l'Església de Sant Pere i passa pel C/ L'Església, C/ Empedrat, C/ Major, P/ de l'Ajuntament, C/ Carme, C/ Sant Agustí, C/ Sant Josep i arriba a l'Església Sant Josep. En el seu recorregut es poden trobar "Altars", que preparen amb molt de gust i devoció algunes famílies de Tavernes.

   Es una nit mágica, la veu popular diu que aquesta nit floreix i mor la flor de la falaguera. També hi ha un refrany que diu: A Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures.

   El 29 de juny se celebrava Sant Pere i Pau. A Tavernes els veïns treien al carrer tots els mobles vells i les eínes de feina trencats i hi feien una foguera, que solía estar coronada per un ninot de palla. Quan els carrers es varen empedrar aquest costum va anar perdent-se.

   També hi ha una dita popular que diu: A Sant Pere qui no ha tocat els diners que no els espere.

   L'adoració de la Sang de Crist apareix en l'Edat Moderna com una de les devocions mes arrelades a les terres valencianes. Tot i que el seu origen es discutit, alguns atribueixen la seua instauració a Sant Vicent Ferrer.

   La festa se celebrava a començament de juliol encara que ha desaparegut de l'actual calendari romà.

   A Tavernes, el Dia de la Sang se celebra el segon dimecres de juliol i contempla dos aspectes:

El porrat al Clot de la Font.

   El porrat del Dia de la Sang té lloc al paratge del Clot de la Font, al voltant del brollador d'aigua, situat a les vessants de la muntanya de l'Ombria en la part sud-oest del terme de Tavernes. Aquest paratge es troba próxim al nucli urbá i es conegut per la seua vegetació exhuberant i la presencia de l'aigua de la font.

   El microclima el converteix en un lloc d'esplai privilegiat, on podem observar arbres com el pi blanc, carrasques, garrofers, oliveres i plantes com la murta, llentiscle, timó, margalló, matapoll, pebrella, romer, raïm de pastor, etc. També es important la fauna animal, amb abundancia de réptils i mamífers.

   Aquest dia es costum anar en romería a peu o amb bicicleta amb la familia o amb els amics i fer-se la paella, menjar-se el primer meló d'Alger de l'any, pero sobretot, a la vesprada després del ple migjorn anar a berenar.

   Als voltants de la font es munten les típiques paradetes dels porrats: fruites seques, joguets, dolços. Abans era tradició comprar pilotes de cuir plenes de serradura amb una goma elástica per ser lligada als dits, pistoletes d'aigua i xiulets.

   En l'actualitat, s'está convertint en una festa de reivindiciació mediambiental de tots els pobles de la Valldigna (Barx, Benifairó, Simat i Tavernes).

La festa del Crist de la Sang al carrer Calvari.

   La festa del Crist de la Sang va náixer fa uns 100 anys sota l'impuls d'En Vicent Estruch Altur, que vivia al carrer del Calvari núm. 127. Aquesta casa segueix sent la casa del Sant perqué allí s'hi guarda la imatge tot l'any, com així ho assenyala una inscripció en la mateixa facana. Aquest Crist es igual que el que hi ha l'ermita del Calvari, patró de Tavenes, pero mes menut. Després del Sr. Vicent Estruch, diverses comissions s'han encarregat de mantenir la festa fins ara.

   La festa, fa unes décades, era mes senzilla: els actes religioses, la missa i la processó, es feien de matí, a l'hora de dinar es feien paelles que compartien els veïns, a la vesprada s'hi anava al Clot de la Font a berenar i a la nit la gent solia sopar a la porta de casa amb la bombeta encesa, mentre un acordió amenitzava els carrers amb cançons.

   Amb el pas del temps, la festa ha anat millorant i actualment ja ocupa quasi una setmana, amb diverses activitats per a tots els públics. Una comissió s'encarrega d'organitzar la festa i s'elegeixen una festera major i una festera infantil amb les seues respectives corts d'honor. Entre les activitats no religioses s'inclouen balls, cercaviles amb la banda de música, discomóbils, revetla amb orquestra i gala de varietats.

   El dia central es el Dia de la Sang en el qual tenen lloc les celebracions religioses, dedicadas al Crist de la Sang. De matí les dones del carrer decoren la imatge amb flors. Després el Crist es pujat a l'ermita del Calvari, on té lloc la missa i on es deixa per poder ser visitat pels fidels. A la vesprada es baixat fins al poble on recorre en processó els carrers del Calvari i dels Dolors, acompanyat de dones vestides de clavariesses i xiquetes vestides de fallera. En acabar la processó, la imatge queda instal.lada a la casa del sant fins l'any que ve, quan torne la festa. A la nit, a l'inici del carrer Calvari i a l'altura de la replaceta, se celebra una revetla o discomóbil amb molta participació popular.

   Era allí on els habitants de Tavernes i de Favara celebraven, el 10 d'agost de cada any, la festa de Sant Llorenç. No se'n sap el motiu, pero sembla que els fidels demanaven la intercessió del sant en favor d'una bona collita d'arrós i la seua protecció davant les tronades de final d'estiu.

   A principi del segle XX i a precs del rector de la parroquia vallera de Sant Pere -qui es va comprometre a costejar la imatge- els habitants de Tavernes feren una nova ermita en la muntanyeta del Teularet, a prop de Borderia, amb vista panorámica a les partides arrosseres del terme.

   Arran la construcció de l'autopista A-7, que creua el nostre terme, aquesta segona ermita es trasllada a l'actual emplaçament, situat a la part alta del Racó de Joana, a les vessants de la muntanya de les Creus situat al nord-est de Tavernes, mirant la Mediterránia.

   Es un lloc privilegiat, ja que ofereix unes magnifiques vistes panorámiques de la mar Mediterránia. Hi ha arbres com el pi blanc i el garrofer i matolls com el llentiscle, el romaní, la pebrella i altres plantes; tot junt forma un magnífic lloc d'observació i d'esbargiment.

   El porrat se celebra el 10 d'agost, festivitat de Sant Llorenç. De matí es celebra una missa i en acabant es fa una processó pels voltants del paratge. Alguns veïns apronten per passar el dia. De vesprada, s'hi munten les paradetes típiques dels porrats de fruits secs, joguets, dolços, etc., i la majoria de la gent puja a visitar el sant i a berenar.

   El dia de Sant Llorenç es un dels mes calorosos de l'any i coincideix amb el pas de la Terra per l'órbita de l'eixam de Perseu, que origina la famosa pluja d'estreles, coneguda com les Perseides o Llágrimes de Sant Llorenç.

   Hi ha molts actes festius, un dels mes representatius es el tir i arrossegament