Arc boterell Arc per tranquil que es recolza per el seu extrem inferior en un boterell i per el superior contraresta el empenyiment de algun arc o volta. Arqueta de arca. Arquivolta Conjunt de moldures que decoren un arc en el seu parament exterior vertical, acompanyant a la curva en tota su extensió i acabant en les impostes. Artesonat Sostre, armadura o boterell format amb artesons de fusta, pedra o altres materials. Barbacana Mur baix amb el que es solen rodejar les placetes que algunes esglésies tenen al voltant d'elles o davant d'alguna de les seues portes. Basament Qualsevol cos que es possa debaix de la canya de la columna, i que compré la base i el pedestal. Ca Cap d'una biga del sostre interior, que carrega en el mur i sobreeix a l'exterior, sostenint la corona de la cornisa. Cadiratge Cadascuna de les pedres llabrades d'una construcció. Especialment el que no travessa tot el gros del mur i no te sinó un parament o dos cuand més. Capitell Part superior de la columna i de la pilastra que les corona amb figura i ornamenta distintes, segun l'estil d'arquitectura a que correspon. Cimbori Cos cilindric que serveix de base a la cúpula i descansa inmediatament sobre els arcs torals. Clau Pedra amb que es tanca l'arc o boterell. Còdex Llibre manuscrit de certa antigüetat i de importància històrica o lliterària. Conquiliologic/a Relatiu a la part de la zoologia que trata de les petxines dels mol·luscs. Consuetes Regles consuetudinàries per que es rigeix un capítol o eclesiàstic. Contrafort Machó eixint en el parament d'un mur, per a enfortir-lo. Cresteria Adorn de llabors calades que es va utiltzar molt en l'estil ojival, i es colocava en els caballets i altres parts altes dels edificis. Dalmàtica Vestidura sagrada que es possa damunt de l'alba, cubreix el cos per davant i per darrere, i porta per a tapar els braços una espècie de manigues amples i obertes. Desambulatori Dispensari. Dovella Pedra llabrada en figura de cuny, per a formar arcs o boterells, el bord del sòl de l'alfarje. Espadanya Campanari d'una sola paret, en la que esten oberts els buits per a colocar les campanes. Etnologia Ciència que estudia les races i els pobles en tots els seus aspectes i relacions. Floró Adorn fet a manera de flor molt gran, que s'utilitza en pintura i arquitectura en el centre dels sostres de les habitacions. Foyer Fornícola Buit en forma d'arc, que es sol deixar en el gros de la paret maestra de les fàbriques, per a col·locar en ell una estatua o un jarró, i a vegades en els murs dels temples, per a possar un altar. Gablet Remat format per dos linees rectes i àpex agut, que es possava en els edificis d'estil ojival. Gallonada Tapia fabricada de gallones o tepes. Gàrgola Part final, per el comú vistosament adornada, de la canella o canal per on es verteix l'aigua dels teulats o de les fonts. Girola Nau que rodeja l' absis en la arquitectura romànica i gòtica. Per extensió, la mateixa nau en catedrals i esglèsies de qualsevol altre estil. Imafront Imposta 1.Filada de carreus una mica voladisa, a vegades amb moldura, sobre la qual va sentat un arc; 2. Faixa que córre horitzontalment en la faxada dels edificis a l'altura dels diversos pisos. Incunable Aplíca-se a les edicions fetes des de la invenció de la impremta fins principis del segle XVI. Làurea Adjetiu. De laurel o de fulles de laurel. Lluerna Obertura alta d'una habitació per a donar ventilació i llum. Espècie de cresol o llanterna. Mamposteria Obra feta amb mampostos col·locats i ajustats uns amb altres sense sujecció a determinat orde de filades o tamanys. Ojiva Figura formada per dos arcs de círculs iguals, que es tallen en un dels seus extrems i tornant la concavitat el uno al altre.2. Arc que te eixa figura. Ojival De figura de ojiva. Parament Adorn o abillament amb que es cubreix una cosa.2. Qualsevol de les dues cares d'una paret.3. Qualsevol de les sis cares d'un carreu llabrat. Pilastra Columna de secció cuadrangular. Pinàcul Portapau Placa de metal, fusta, marfil, etc., amb alguna imatge o signes en relleu que, en les mises solemnes es bessava en la ceremònia de la pau. Prebisteri Reconditori Lloc escondit, reservat i ocult. Repic Acció i efecte de repicar o repicar-se. Rosetó Finestra circular calada, amb adorns. Adorn circular que es col·loca en els sostres. Síndic Subjecte que en un concurs de acreedors o en una ruptura es l' encarregat de liquidar el actiu i el pasiu del deutor. Persona elegid per una comunitat o corporació per a cuidar dels seus interessos. Sócol Cos inferior d'un edifici u obra, que sirveix per a alç els basaments d'un mateix nivell. 2. fris o franja que es pinta o col·loca en la part inferior d'una paret. 3. Membre inferior del pedestal, debaix del net. 4. Espècie de pedestal. Tencament El que tanca i termina l'edifici per la part superior. Traceria Decoració arquitectònica formada per combinacions de figures geomètriques. Va Part del mur o fàbrica en que no hi ha sustentàcul o suport per a el sostre o boterell com són els buits de finestras o portes i els intercolumnis. Voladís Que vola o eix del massís en les parets o edificis. Vol Part d'una fàbrica, que eix fora del parament de la paret que la sosté. Extensió d'esta mateixa part, contada en direcció perpendicular al parament.