Sant Miquel dels Reis

La visita al Monestir de Sant Miquel era d'aquelles visites llargament esperades pel CEHN. Al voltant de cinquanta persones (és possible que més) s'aplegàrem aquell dissabte de gener a descobrir quelcom que des d'antuvi formava part de nosaltres. El bell i seré claustre nord ens va rebre amb calidesa. Vam recórrer després l'església amb admiració pel que -malgrat tantes coses- encara conserva al seu si. Pujàrem a la part alta del claustre per una escala fantàstica. Allà dalt les cel·les, avui despatxos, es disposaven convidant a un retir i una espiritualitat desitjable als nostres dies. Des d'allí desfilàrem cap al claustre nord on s'aprecien les restes de l'alqueria musulmana i de l'edifici cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. Acabàrem la visita davant la façana bastida en memòria dels tres Reis Mags d'Orient. Aquell edifici ha estat seu també d'un centre penitenciari, avui ho és de la Biblioteca Valenciana. El passat del poble, tan desconegut, tan ignorat, ressona dins aquells murs, ens està cridant a fer-lo nostre, a superar-lo, demanant que algú també l'explique en la llengua dels valencians.

Alexandre Ros i Ros

---

Godella

Començàrem la visita a Godella, el 27 de juny de 1998, des de l'anomenada placeta del molí, el balcó que obri la població a l'Horta i on vam poder observar l'arc apuntat, descobert per a l'ocasió, d'un dels antics ponts que permetien creuar la séquia de Montcada. El grup de visitants, entre vint-i-cin i trenta, s'aplegàrem, de la mà i les bones explicacions dels amics i activistes dels Taller d'Història de Godella, cap al que segurament era la porta del castell, amb arc de mig punt de carreus de pedra, redescoberta i restaurada recentment. Molt aprop vam contemplar la llosa funerària romana dedicada a la memòria de Júlia Getula. Després, pel carrer major, en obres majors, ens dirigírem cap a l'església deixant enrere cases d'excel·lents dimensions i l'escultura del pintor Ignacio Pinazo Camarlench obra del seu fill, Ignacio Pinazo Martmez. Dins del temple dedicat a Sant Bartomeu, sense el baldaquí, que no fa molt de temps emparara vaticanament l'altar major, vam gaudir de les restes i afegits de l'antiga església gòtica així com dels magnífics taulells i pintures de la programàtica capella de la comunió. En deixar la parròquia ens vam acostar a les restes del Palau de Boïl-Sardanyola (del qual hi resta una torreta i una edificació d'esplai, declarades Bé d'lnterés Cultural i amb alguns problemes de conservació i d'ús mancats d'una acurada atenció). Vam visitar també les restes dels casals dels eclesiàstics Joan de Ribera i Fabiàn i Fuero i, en passar el mercat nou (de més que sospitosa factura) arribàrem al lloc conegut com el poblet, on posàrem fi a aquesta primera visita d'aproximació a un poble per descobrir: Godella.

Alexandre Ros i Ros

---

Massarrojos

Érem ja a l'estiu i l'activitat del CEHN s'estenia més enllà dels límits del curs acadèmic. Aquesta vegada el lloc triat per a la nostra escapadeta era Massarrojos i col·laboràvem amb un col·lectiu actiu en la defensa i respecte del seu entorn: la Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos. A la plaça de l'Església vam rememorar, vora la font que refresca l'indret, la tradició dels pedrapiquers massarrogers; a la plaça del Soñador vam gaudir de la contemplació de la casa del Rellotge així com la plaça on va viure Nicolau Primitiu; al carrer general Ibànez Alonso ens vam trobar amb la sorpresa de la vesprada: les portes obertes, per cortesia dels seus habitants actuals, del que hi resta de la casa del baró de Santa Bàrbara. En eixir ens esperava la séquia de Montcada, eix vertebrador de la passejada, com de tantes altres coses, i que, amb les paraules de Vicent Sales i un llaurador de la localitat, vam anar recorrent fins arribar a Rocafort on vam ser testimonis dels treballs de cobriment del canal de regatge. Hi vam tenir temps, sota un sol intens, d'il·lustrar-nos sobre el procés constructiu, sobre les inundacions patides, sobre la manera d'administrar, repartir i aprofitar l'aigua, sobre les paraules que s'empren per anomenar els seus elements. La tornada la vam fer per sendes i camins entre els camps de juliol, i en acabar la marxa cercàrem el recolliment del casinet per raonar una miqueta i sadollar la set.

Alexandre Ros i Ros