-
Educa a la teua familia i a tu mateixa sobre els trastorns alimentaris.
-
Busca ajuda de
psicòlesgs, treballadors/es i educadors/es socials.
-
Explícali a la
personsa malalta la teva preocupació per ajudar-la, per donar-li
recolzament emocional i de qualsevol tipus.
-
Sigues concient de
la importància de mantenir la calma; la recuperació de les persones
que pateixen anorèxia i bulímia és un procés gradual, i de
vegades, molt llarg.
-
El tractament
que ha de dur a terme el/la pacient ha d´incloure totes les
dimensions de la seva vida: físiques, psicológiques, conductuals,
educacionals, socials i culturals.
-
Recorda que la
familia, per sí sola, no cura els trastorns alimentaris.
|
-
No rebutjes
l´ajuda d´altres persones que hagen observat el comportament de la
teva filla o fill, amic, nebot, etc. No ocultes la teva preocupació.
-
És més
convienent que parles amb la persona malalta després d´haver-te
informa´t adequadament sobre el tema i sigues capaç de recomanar-li
una eixida, un tractament.
-
No esperes que
la víctima accepte que esta malalta fàcilment. És un comportament
habitual per part de la víctima negar la enfermetat per sentir-se
assustada, i respondre negativament.
-
No
permiteixques que la persona malalta altere la teva vida mijançant
la manipul·lació, les discusions, les acusacions, la culpabilitat,
el xantaje emocional o el resentiment. I ves en compte de no fer-ho
tú.
-
Si fòra
necessari, col·labora en la teràpia familiar; de vegades és una part
important del tractament. És possible que tota la familia necessiteu
ajuda.
-
No deixes que
les influències negatives et programen. Estima la teua família i els
teus amics per ells mateixa, no pel seu físic, el seu éxit, etc. No
permiteixques que la culpabilitat o la depressió acaben en la teua
vida. Pots ajudar a la recuperació amb una actitud positiva i fent
el que necessites fer.
|