BREU HISTORIA

Beniarrés, Benafarrez, Benarraes, Benarres, Beniarraez... així ha estat i és conegut el lloc assentat en un petit pujol a l'entrada de la Vall de Perputxent. La preséncia humana es desenvolupa en aquestes terres des de la Prehistória, sent la Cova de l´Or el símbol més emblemátic; peró és a partir del 5 d'abril de 1259 quan apareix la primera documentació escrita, fent constar l'existéncia d'una torre defensiva i al voltant de la mateixa unes poques cases. Encara que geográficament pertany a la Vall de Perputxent, es troba sota el domini del Senyor de Planes. En 1273, D» Teresa Gil de Vidaura, senyora de Planes i Travadell, ven l´alquería de Beniraeh� a Ramón de Riusec, senyor de Perputxent. AL poc temps, ja incorporat a la Vall, concretament el 25 d'abril de 1275, s'atorga una Carta de poblament a deu moradors cristians. Aquest mateix any Beniarrés passa a les mans de Arnaldo de Romaní, i poc mes tarda al seu fill d'igual nom pertanyent l'Ordre de San Juan de l'Hospital. El 17 de juliol de 1317, al crear-se l'Ordre Militar de La nostra Senyora de Montesa absorbint els béns de la de San Juan de l'Hospital i la del Tremp, Beniarrés queda incorporat a ella, prenent possessió aquesta Ordre de la Vall el 1 de mar� de 1320. Sota la seva tutel.la estará fins a la dissolució dels senyorius a mitjan XIX. Tot just 100 anys després de la primera carta de poblament de 1275, ja no quedaven cristians a Beniarrés i tots els seus habitants eren moriscs que van continuar conreant els camps i cuidant dels seus bestiars fins a la seva expulsió en 1609. A partir d'aquest moment es repobla, no sense dificultat, amb fam’lies vingudes de l'Horta d'Alacant, de les Valls d'Albaida, Ontinyent, El Castell de Guadalest i dels llocs veíns.

Moltes són les vicissituds históriques i els problemes derivats de la climatologia i el cultiu de la terra, ja que aquesta en la seva majoria és de secá, produint-se blat, raím, olives, ametlles i fulles de morera, les quals van servir com base per a una próspera indústria de la seda fins al segle XIX. Va anar en 1748, com a consequéncia dels terratrémols quan es va donar la providencial devoció de Frey Joseph Vilaplana qui va saber inculcar a tots els habitants d'aquest poble la devoció a la Verge de la Cova Santa, nomenant-la Patrona i Protectora del Lloc. Amb la decadéncia de la indústria de la seda en el XIX, els veíns de Beniarrés potencien el cultiu de l'olivera amb la construcció d'enormes terrasses de pedra en els vessants de les muntanyes, arribant a arribar a gran fama la qualitat del seu oli.Amb la vinguda del ferrocarril, de la llum eléctrica i el telégraf es propicia un ressorgir de cara a la modernitat que empeny imparable l'esdevenir de Beniarrés.

Gran impacte va tenir la construcció del Pantá de Beniarrés en els anys centrals del segle XX que va atreure a moltes famílies vingudes d'altres llocs a residir en la localitat. Encara que important encara, l'agricultura passa a un segon lloc i els seus habitants opten per nous mitjans de guanyar-se la vida per a poder afrontar el futur.

Página web de Bemiarrés per a més informació