Viva amb nosaltres les festes, en pocs llocs en el món se sentiran emocions tan inoblidables. I és que el valencià malbarata i viu el present, és potser un dels pocs pobles on es pot treballar tot un any elaborant el més impressionant monument artesanal per a cremar-lo en una nit.

Però en qualsevol cas aquesta explosió de colorit parla d'un sentit arrelat del viure el present amb la major alegria, un poble de llevant, acostumat a improvisar, que festeja com si de l'últim dia de la seua vida es tractés.

La seua festa més important i aquella que sintetitza tot el que s'ha dit i el festejar valencià és Les Falles de Sant Josep.

Durant 4 dies i quatre nits romanen plantats en nombrosos carrers i places immensos monuments de cartró, burla plàstica i escandalosa, proferida amb tant art com desenfado. Aquesta és la manera de rebre el començament de la primavera, amb explosió i foc (que és el que la paraula falla significa).

Diuen que l'origen de les festa de Les Falles es troba en els artesans i, molt especialment, en els fusters de València.

Durant l'hivern, per a aprofitar les últimes jornades de llum, s'utilitzaven uns candils que es penjaven d'un artefacte denominats "parots", molt semblat a un canelobre de diversos braços de troncs o taules de fusta.

Amb l'arribada del bon temps, la vespra de San José es cremaven aquests aparells a la porta de les cases.

Amb el temps al parot se li afegien peces velles i altres objectes per a cremar. Cada vegada va ser adquirint més trets humans, representant a algun personatge popular del barri.

Així va sorgir el "ninot", que començaria a aparèixer acompanyat d'altres figures.

El to satíric i burlesc de les falles es va completar amb la perfecció de les mateixes a nivell plàstic, donant lloc als artistes fallers.

En aquesta ciutat plagada de músics i de melòmans, les escales musicals es barregen amb les composicions que ofereixen la despertá o la mascletá.

Aromes de pólvora que s'entremesclen amb aires de bunyols o de paella.

Els fallers, agrupats en els denominats "casals" vencen al somni i esperen amb devoció l'ofrena a la Verge dels Desemparats.

Sota ella, s'estén un enorme mantell de flors multicolors que augmenten el colorit de la festa.

La vespra del 19 de març, amb la cremá, València es converteix en una autèntica bola de foc. Veritables obres d'art en cartró-pedra cremen d'un extrem a un altre de la ciutat. La ciutat del Túria es converteix, per uns dies, en la ciutat del foc.

L'últim dia, el de Sant Josep, el 19 de Març els cremaran i impressionants fogueres, reminiscència d'un ritu ancestral i així la ciutat cremarà per les seves quatre costats.

A això se li uneix una gran llista de festes que durant una setmana tindran lloc en la ciutat, com desfilades típiques, on destaca la bellesa dels vestits folklòrics femenins que són els més ricament elaborats d'Espanya, balls, comilonas, i tot un carnestoltes amb corregudes de toros i, com sempre, els extraordinaris focs d'artifici.

Altres festes populars d´interés són:

La Fira de Juliol, amb fantàstiques exhibicions de pirotècnia, batalles de flors i competicions esportives i importants corregudes de toros, sobretot la del 25 de Juliol, que convoca als més insignes toreros del moment.

El 9 d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, es commemora la de la toma ciutat de mans àrabs per Jaime I. Celebrant la "Festa de la Mocaorá", en la qual cada senyoreta rebrà del seu fadrí o pretendent un mocador de seda embolicant els típics dolços de massapà en forma de fruites i els cridats piuletes i tronadors.

TORNAR