Un món boig

por Eva María Juan Escandell

Quina poca vergonya! Com hem pogut deixar que el món se’ns escapara de les mans davant dels nostres nassos? Més clar, aigua. No cal eixir de casa per a adonar-nos’en de que el món s’ha tornat una mica boig, per no dir prou. Veure la televisió ha deixat de ser el moment de relax del dia per a convertir-se en un malsomni, que vulgam o no, és la realitat en la que tots ens trobem inmersos, sense que ningú ens preguntara si volíem participar en l’argument d’aquesta... pel-lícula? Bé, jo tinc entés que les pel-lícules sempre acaben amb un bon final i la veritat, no sé com acabarà açò. Els assasinats ja són el pare nostre de cada dia; a les escoles, els xiquets ja no respecten als seus companys, i menys encara als profesors. I mentrestant, què? L’únic que preocupa als polítics de torn i a l’esglèssia és decidir si finalment s’impartirà o no la ja famosa assignatura “Educación para el ciudadano”. Vinga ja per favor! Com si anàrem sobrats de valors. No vindria mal de tant en tant recordar el que a tots en ensenyaren a l’escola, quan l’ignorància d’un xiquet mesclada amb un somriure no entenia ni de guerres, i molt menys del preu de les hipoteques, que perdonen els polítics, i amb tot el respecte del món, en aquests últims anys s’han disparat, i prou. Però clar, què ximpleria veritat? Ja havia oblidat la notícia que l’altre dia vaig llegir a un d’eixos tants periòdics que acaba a les nostres mans sense saber massa bé per què: “un jove apunyala a la seua professora i després agredix a un company”. Sincerament, després de llegir açò, un ja pot creure de tot. Eixa ignorància, eixa innocència de la que parlava abans quan em referia als xiquets, sembla que de vegades brilla precisament, per la seua absència. La pregunta és: on han aprés a ser així? Serà a la televisió? Als videojocs? O pot ser ho han aprés a sa casa? Mentrestant, els polítics només es preocupen de disfressar el món de fal-làcies amb un únic objectiu: guanyar a les urnes. I clar, després passa el que passa. Un atemptat acaba amb les torres bessones dels Estats Units d’Amèrica, i als espanyols, o millor dit, al polític de torn, només se li ocurreix recolzar als amos del món en una guerra que, segons sé, no volia quasi cap espanyol. Dit el dit, no sembla extrany que continúe la polèmica al voltant de si s’ha d’impartir a les escoles una assignatura, que segons les meues informacions, té com a finalitat instruir el respecte a altres religions i al pluralisme moral, ensenyar als més joves a viure en societat i sobre tot, fer-los conscients dels drets que tenen com a humans i dels valors constitucionals. Però clar, pot ser convé que aquestes coses no es sàpien. Pot ser és millor que el món continúe dins d’eixe globus d’ignorància que no el deixa veure el que vertaderament existeix a la realitat. I no tracte de ser jo qui retrate eixa realitat ja que, de fet, pense que pot no existeix al 100%. Segurament, cadascú veurà el món a la seua manera. Jo només els convide a llegir entre línees. I crec que dit açò, no cal dir més. Ahí queda la cosa.