POQUET A POQUET...

Qui m’anava a dir a mi fa uns quatre messos que faria una pàgina web? Jo, tan negà i tan “burreta” (així de clar) en tot açó de les noves tecnologies i els ordinadors. Perquè paciència en tinc poca - tot s’ha de dir- però també soc cabudeta!

La veritat, he visitat milers de pàgines web, i de veritat no em pensava que al darrere hi ha tanta feina. Un ho veu ja fetet i ben bonico a la vista i no se n’adona de que darrere hi ha tela marinera de faena, i sinó que m’ho diguen a mi, que quasi me muic! (exageraeta també soc, jeje, però va en serio).

Mai no havia escoltat la paraula “hipertext” , i des de fa quatre messos cap ací no he escoltat altra cosa! Eixa i les TIC, per supost. Tot i això, s’agraïx perquè sense donar-nos compte hem aprés el més important: una nova manera d’escriure que permet la connexió entre nodos d’informació. Tot un món del que segurament encara ens queda molt que aprendre. Tot i això, ja tenim la base, que és molt important.

A més, almenys jo, he descobert ferramentes que ens proporciona la universitat que no coneixia, i que pot ser no haguera conegut durant els cinc anys de carrera de no ser per aquesta assignatura. Parle de ferramentes com el WIKI (una ferramenta ràpida de construcció de pàgines web), els foros, l’explorador de fitxers, que és com una carpeta en xarxa en la que un pot guardar tots els documents que vulga i consultar-los en qualsevol moment, etc.

Al principi he de reconèixer que anava “loca”. Açò era nou per a mi i el mètode triat per a dur a terme l’assignatura també. Dic el mètode perquè la manera de dur la classe ha trencat tots els esquemes del que “sol ser” una classe, però al meu parer, ha sigut per a bé. Dic açò perquè d’aquesta manera, tots hem estat emissors d’informació (no només el mestre) i hem ficat el nostre granet d’arena d’alguna manera dins d’un món com el d’hipertext, que no entén de barreres.

D'altra banda, parlaré del meu projecte. La veritat que al principi em costà una mica però després ja vaig anar agafant-li el truquet i m'encantava anar mirant com em quedava!