•L’entorn de la plaça de “Sant Domingo”: La plaça de Sant Domingo es troba emplaçada sobre el que va ser hort i solars del desaparegut monestir de Sant Joan i Sant Vicent, més conegut pel convent de “Sant Domingo”. L’antic convent fou past de les flames en un incendi provocat en la nit del 9 de desembre de 1836. Es crema la seua riquíssima biblioteca i l’arxiu que contenia tants documents relacionats amb Ontinyent. Avui sols queda com a record del monestir el nom de la plaça. Després de considerar diverses propostes per aprofitar aquell espai finalment l’ajuntament va contemplar la possibilitat de convertir els solars en plaça pública.

• El palau de la Vil•la: antic castell moro, reial alcàsser, palau dels comtes de Carlet i de la duquessa d’Almodóvar: S’alça en la plaçoleta de San Roc i probablement és un dels pocs testimonis històrics que conserva Ontinyent de l’època musulmana. Aquest edifici fou antiga alcassaba àrab on tingué la seua residència l’al-Kaid o governador de la Vil•la, tal i com apareix en un pergamí signat per Jaume I, expedit a la ciutat de València l’any 1256.

•Els ponts antics i moderns: El pont vell: L’estratègica posició en la qual es trobava enclavada l’antiga Vil•la d’Ontinyent, majoritàriament encerclada per un profund barranc que serveix de llit al riu Clariano, va impulsar la necessitat de construir algun pont que la posara en comunicació amb els rudimentaris camins de l’època. Per aquest pont tenien accés a la població els carros i galeres tirats per cavalleries i bous. El pont de Santa Maria: El barri de San Rafael té el seu origen i posterior creixement en la construcció del pont de Santa Maria. La seua inauguració als primers anys del cinquanta va significar una aproximació al vell nucli urbà a d’altres espais no molt llunyans d’ell, però fins aleshores irremeiablement separats per un profund barranc que en aquell lloc forma el riu Clariano.

•El Pou Clar: El Pou Clar és un paratge de gran valor ecològic i recreatiu, és un jardí de roques i rabejos modelat pel riu Clariano, que naix ací. Entre xops i pins apareixen el Pou de Reixa, el Pou dels Esclaus , el Pou Gelat, el Pou Fosc i el Pou del Cavalls, que configuren un paisatge inoblidable que invita a gaudir de la natura en el seu estat més pur. En les penyes refinades per l’acció de la contínua corrent apareixen excavades en la pedra les conegudes com Finestres dels Moros, que serviren en la seua època com graners i magatzems d’aliments.

•Sant Esteve, el mirador: Al balcó del terme encara queda en peu el santuari on arribaven treballadors del camp a demanar bon oratge per a les seues collites. En aquest imponent marc s’obté el privilegi de barrejar, amb sols una mirada la vall blanca, el Benicadell i al fons, la Serra de Mariola. L’ermita de Sant Esteve permet aguaitar-se a tota la comarca de La Vall d’Albaida que des d’aquest punt es divisa com un quadre ple d’impressions de colors.