ANIMA'T A DESCOBRIR TEULADA - MORAIRA


SITUACIÓ

Teulada és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el nord-est de la província d’Alacant, en la comarca de la Marina Alta i amb 185 m d’altitud; abraça una extensió de 32,24 Km2; compta amb 13.281 habitants (INE 2007), un 60,37% dels quals són de nacionalitat estrangera. Presenta dos nuclis de població, el nucli urbà de Teulada (situat a l’interior), i el de Moraira (a la costa).

Teulada


HISTÒRIA I MONUMENTS

El territori que avui coneixem com a terme municipal de Teulada ha conegut la presència de l’home des de els temps més passats. Són diversos els jaciments prehistòrics que ens indiquen que diverses zones del terme varen estar habitades per l’home prehistòric, qui deixà testimoni de la seua presència aquí. El jaciment més antic, i sense cap dubte el més important, no sols de Teulada, sinó dels més antics de tota la Mediterrània és la Cova de la Cendra. Situada en un dels costats del Cap d’Or presenta una gran riquesa d’estractes que es remunten al Paleolític Superior, entre els 15.000 i 20.000 anys aC. Més abundants són els jaciments de l’Edat del Bronze (entre 1.600 i 1.200 aC.). Destaquen els llocs coneguts com Morro del Castellar, Tossal de la Font Santa, Cova de les Rates i Punta de Moraira o Cap d’Or.

Castell de Moraira


La cultura ibèrica està representada per un bon nombre de jaciments arqueològics en els que s’han trobat sobretot restes ceràmiques i estructures de poblats; però és en el període romà quan el terme de Teulada, prop del municipi romà de Dianium (Dénia), experimenta una gran importància en la quantitat d’assentaments, consistents bàsicament en vilae o cases de camp, dedicades a les explotacions agràries (esteses per tot el territori). En el moment de la conquesta cristiana a mitjans del segle XIII, Teulada era una alqueria musulmana, mentre que Moraira era un port natural del que no es sap si presentava assentaments humans. Incorporat a la Corona d’Aragó, entre 1270 i 1280, va tenir lloc la primera gran arribada de pobladors cristians, uns cent segons recollixen les cròniques.

En 1386, Teulada aconsegueix el seu propi terme municipal diferenciat del dels altres pobles veïns; comptava aleshores amb 300 habitants.

Entre els segles XIV a XVII Teulada es va veure contínuament atacada pel corsaris i pirates barbarescos del Mediterrani, motiu pel qual es va veure obligada a reforçar les muralles de la vila i la vigilància de la costa amb construccions defensives. Tota l’edat mitjana transcorre enmig d’una economia que té com a única font de subsistència l’agricultura de secà per a l’abastiment i l’intercanvi. D’aquesta època destaca la l’estada de Sant Vicent Ferrer a la població, quan vingué a visitar la seua germana Constança casada amb l’escrivà de la vila.

Església de Santa Caterina

Al segle XV, amb la mort de l’últim Compte de Dénia i Duc de Gandia, Teulada passà a la Corona, convertint-se en Vila Reial durant un període aproximat de mig segle. Posteriorment, Teulada passà a dependre de la família Palafox, marquesos d’Ariza, qui obstentaren al títol de senyors de Teulada fins la desaparició del règim senyorial a mitjan del segle XIX. Entre el seu gran nombre de monuments destaquen, com podem veure en ordre: EL CASTELL DE MORAIRA, L'ESGLÉSIA DE SANTA CATERINA, LA SALA DE JURATS I JUSTÍCIES, L'ERMITA DE LA DIVANA PASTORA I L'ERMITA DE SANT VICENT FERRER

Sala de Jurats i Justícies Ermita Divina Pastora Ermita de Sant Vicent Ferrer


ANIMA'T A DESCOBRIR TEULADA - MORAIRA