Extraido del Informe publicado por Carles Labordena
en el FOSC nº 18 (podéis buscar allí el artículo
completo)
Hacia el Oeste vimos acercarse una oscuridad similar
a la de una tormenta que de súbito se lanzó sobre nosotros,
al alzar la vista el astro rey se transformó ante nosotros en un
sol negro rodeado de una espléndida cabellera blanco azulada a través
de las nubes. Después de unos 50 segundos éstas se desplazaron
y nos dejaron observar el espectáculo en su plenitud, entre vítores,
nervios, cohetes y banda de música que el pueblo que teníamos
a nuestras espaldas había organizado para la ocasión.
El inicio de la totalidad, T2, había sido medido hacia las 10h50m TU, sujeto a la imprecisión debida a la nubosidad que se interponía en aquel momento, no pudimos apreciar bien el primer anillo de diamante. El ruido de las cámaras no cesaba. Nos veíamos inmersos en una oscuridad no completa, con el horizonte débilmente iluminado en todas direcciones. En la confusión del momento no pudimos apreciar ningún objeto celeste en las inmediaciones del Sol. Unos 10 segundos antes del T3, fin de la totalidad, apreciamos un aumento de la luminosidad por el Oeste, como en una madrugada acelerada, que nos anunciaba el fin de la oscuridad. Retiramos los ojos de los prismáticos y a las 10h52m30s.TU apreciamos el anillo de diamante que clausuraba la totalidad. A continuación observamos como se alejaba la sombra hacia el Este, iluminándose las nubes sucesivamente.
A pesar de la confusión y aturdimiento, era nuestro primer eclipse, todavía pudimos obtener algunos datos:
- Referente al comportamiento de los animales constatamos
que unas vacas que había en las inmediaciones se recostaron durante
la totalidad, y al acabar la misma se levantaron y volvieron a pastar.
Así mismo las cigüeñas volaban más bajo minutos
antes de la totalidad para volver a volar más alto al acabar la
misma.
- La temperatura bajó 4'1ºC a la sombra
y 4'4ºC al sol, alcanzando el mínimo después de acabar
la totalidad.
- La presión atmosférica bajó 2 milibares pero no apreciamos un viento especial del eclipse, aunque sí cambios en la dirección de las nubes.
- No pudimos contemplar bandas de sombra aunque
tampoco las buscamos especialmente.
Posteriormente, durante la segunda etapa de parcialidad
la atmósfera se despejó totalmente y pudimos observar sin
otras interferencias. El 4º contacto, T4 lo medimos a las 12h13m TU.
Extraido del Informe publicado por Jordi González
en el FOSC nº 18 (podéis buscar allí el artículo
completo)
¿Qué és el que es va vore? Be, la majoria de les sensacions que es viuen son molt dificils de descriure, però anem a tractar de resumir tot allò que observarem.
Fins a que l'eclipsi no tenia ja una certa profunditat, no era possible apreciar res en especial, excepte l'euforia i l'espectació de la gent. A partir d'un moment donat, ja es començava a apreciar una certa disminució de la llum, que aquells que haviem vist un parcial reconeguerem de seguida. No es tracta d'una baixada de llum, que es molt poca, sinò l'extranya coloració "cendrosa" que pren l'ambient. No es com quan hi ha nuvols; es una tonalitat que invadeix tot el paissatge i et produeix una sensació que no saps com descriure, tal volta de desconcert; per a moltes persones és inclus desagradable. Quan aquesta iluminació va fent-se més evident, i la llum baixa més, es podria definir de "quasi apocalíptic".
En el nostre cas, els núvols donaren un efecte afegit: quan el Sol ja quasi estava tot cobert (90-95%) es podia vore un fenòmen que altres voles no més es pot vore en la Lluna, per ser aquesta menys lluniossa. Em refereixc als colors que prenien els núvols, degut a la refracció.
Els moments abans de la totalitat son impressionants.
A l'Oest, els núvols eren molt foscs, quasi negres, evidenciant
l'avanç de l'ombra. El Sol quasi es veia a simple vista, i la temperatura
havia baixat prou. Els últims moments de parcialitat ja començaven
a provocar l'admiració general; en uns pocs instants la iluminació
baixa de manera exagerada, apareix un crepuscle en tots els horitzons i
es fan visibles les estreles més brillants. La corona comença
a fer-se visible ja en els últims moments de parcialitat. Pot ser
el més impressionant és el moment del 2n contacte: veus com
de promte s'enfosquis, la corona apareix... i no t'ho acabes de creure,
a pesar que ho estas veent. Aplausos, crits... i 2 minuts 20 segons.
A remarcar:
* Ja uns moments abans de la totalitat, la temperatura baixaba, de manera fàcilment perceptible. Així mateix, es gira una suau brisa.
* Els animals es silencien durant la totalitat; en descobrir-se el Sol, observem un menut grup d'aus sobrevolant-nos. Així mateix, en la filmació que va fer Miguel Molina de l'eclipsi, es pot sentir udolar un gos durant la totalitat.
* En la totalitat, tot l'horitzó (360º) pren la tonalitat rogenca dels crepuscles, mentre que el zènit queda d'una tonalitat blava molt fosca (quasi un cel nocturn). Es veu fàcilment Venus.
* La llum ambiental, abans de l'eclipsi pren una tonalitat grisenca, molt dificil de descriure. La major part de la baixada de llum es dóna en els moments previs a la totalitat.
* Els núvols a l'horitzó Oest impedeixen vore l'ombra en el sól, però es pot apreciar perfectament el seu enfosquiment.
* Degut als canvis d'ultima hora en el lloc d'obseravció i al mal temps, no es filamren les bandes d'ombra, encara que alguns de nosaltres creem que les vam notar.
* L'eclipsi provoca unes incontenibles ganes de vore'n mes. Aquest efecte és el més perillos de tots.