Bitàcola d'idees
dimecres, maig 19, 2004
 
Temps passats
Afirma una dita en castellà que "cualquier tiempo pasado fue mejor". Potser la memòria ajude amb la seua meravellosa distorsió dels records, sense la qual viure seria encara més difícil. Aaah!, gràcies pseudo-alzheimer nostre de cada dia.
Comentaris:
Jero: Això ho diu Jorge Manrique (s.XV) en "Coplas a la muerte de su padre". Deixant a banda la pedanteria, crec que els records -com tot- canvien, tot i que, més aviat, els que canviem som nosaltres.
 
Pedanteria és un terme que no m'agrada. On està el límit de la pedanteria? Que s'ha de considar pedant? Per què? No varia amb el context? Dubte que algú siga pedant
 
Jero: Sí, deia "pedanteria" amb aquell posat de falsa modèstia, per fer una concessió a l'opinió generalitzada i mediocre en què ser "pedant" ha de ser necessàriament una cosa negativa, sinònim de pressumpció sense mèrits. Sempre he pensat que la "pedanteria" sense excesos, i quan escau -amb esforç meritori que la justifique-, és bona. Si no t'estimes a tu mateix, què coi estimaràs?
 
Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger