Bitàcola d'idees
divendres, octubre 08, 2004
 
Somnis
...una papallona enorme sobre la qual estic assegut bat les ales i caic propulsat al buit infinit. Les notes musicals d'aquella maleïda i endemoniadament difícil balada sonen i sonen i es materialitzen i per fi ja no cal que al sentir la música se'm projecte inconscientment un pentagrama mental, perquè les fuses em colpegen, les corxeres em bufetegen i les negres peguen unes bones hòsties que em fan eixir un doll de dolça sang amb olor terrosa del nas. Mentre caic per l'infinit marque el compàs per a que les notes entren a temps. És la melodia somniada més bonica que mai he sentit, fins i tot millor que imagine o la de Carlinhos Brown... de sobte aterre amb la suavitat que ho fa una ploma i estic en un carreronet i hi ha una xica simpàtica i xerradora que sempre somriu. I un somriure és com una papallona o com una corxera, que em bufeteja allà al fons de l'ànima i m'estira d'un filet estrany i em molesta desmesuradament no poder fer res al respecte i recorde la crueltat del la novena novel·la de la cinquena jornada i pense si la papallona no era un falcó i aleshores me n'adone que sí, que era el falcó de Frederic, que era enorme i portava una anella de la mida justa per a que m'encaixara de polsera, mire i, efectivament, la porte al canell i que en realitat no he parat de caure per l'infinit i veig un llit allà lluny i desperte horroritzat en estampar-me contra ell, estrenyent una polsera que una xica simpàtica i xerradora que sempre somriu m'havia regalat la nit anterior. Me'n vaig a estudiar un poc de piano abans de classe i recorde amb aquella desagradable sensació al pit la terrible història del decameró que havia llegit el dia anterior...

Comentaris:
Jero: M'agradava més el títol anterior.
 
Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger