Bitàcola d'idees
dilluns, desembre 27, 2004
 
El miracle nostre de cada dia
Dormia a una hora en que ja només queden al llit rics, borratxos i princesses. Ma mare ha entrat per la porta i ha començat a cridar emocionadíssima, però jo estava mig adormit i li he dit que el dia dels inocents era el dimecres. Coneixent ma mare com la conec, me n'he adonat quan no cesava el seu entusiasme als 20 segons que parlava seriosament. M'he alçat, m'he posat les horribles ulleres sense les quals no puc veure res i m'he abocat a la finestra.

Era veritat

Caòticament preciosos, uns irregulars i esquifits flocs de neu quèien, com per art de màgia, del cel. Hem observat plegats i embaladits aquell espectacle de la natura: com la neu acariciava els vulgars tarongers i els pins majestuosos. M'ha invadit una sensació magnífica, la sorpresa i la meravella, em sentia com un xiquet de bolquers que es sorprén per tot. No m'ho acababa de creure. Els set minuts que deu haver durat la nevada, he desconectat del món. A uns pocs metres sobre el nivell del mar, aquest no és un fenòmen que es veja massa voltes a la vida.

Quan ha acabat he mirat el rellotge: eren les nou en punt. Hora de començar la rutina.

Comentaris: Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger