Bitàcola d'idees
dissabte, desembre 25, 2004
 
Fum, fum, fum (o com diu Felip: car-re-four)
M'he alçat tard, i perquè els demés tenien ansia d'obrir els regals. Han sigut els típics regals-trampa: calcetins "pals" peus, etc. M'estava fent el remoló al llit mentre escoltava la genial i racionalíssima nit transfigurada d'Arnold Schönberg. M'he enrecordat de fa uns mesos quan aquell professor de literatura espetegà a classe que Schönberg era infumable, que no l'escoltava ningú. Vaig estar a punt de protestar, però em va saber greu. Com em sap malament explicar-li (cada vegada que ens intenta fer creure que els llibres de 20 poemes es lligen volant) que no es pot llegir la poesia com la prosa; que requereix unes pauses reflexives. O que "un cap gran no és senyal de major intel·ligència". Però em sembla que li aiguaria la festa i, a més, no vull combustir-me (socarrar-me) més del que ja ho estic.

Bé, me n'he anat del tema. Serà perquè, en realitat, no m'agradarà parlar-ne...

Comentaris: Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger