Bitàcola d'idees
dissabte, juny 26, 2004
 
Desinterés
En una discussió de grup, és molt fotut ser al qui tothom porta la contraria. Jo, si em canse de defendre el meu punt de vista, faig com que m'han convençut. La definició de Fuster sobre les discussions és sempre correcta.

D'altra banda, que horrible quan perceps que aquelles persones del grup no tan sols no parlen, sinó que fan cara de desinterés absolut pel tema. A més, solen ser les persones que trauen els temes més avorrits i intrascendentals. Supose que aquestes persones podrien escriure el darrer paràgraf invertint alguns conceptes...
dimarts, juny 08, 2004
 
Estudiant per a exàmens
Hi ha una cosa que no aguante dels manuals de literatura. I és la pseudoliteratura (bé, més que pseudo, directament l'horrible literatura) al voltant de la literatura pròpiament dita. Per exemple: "El Curial i Güelfa és la floritura i el bordat final en la literatura catalana de l'època, la qual assoleix una vigorositat considerable amb la finor i el delicat estil d'aquesta meravellosa obra" (NOTA: aquest exemple és meu -per si no us en havieu adonat- i m'ha eixit un poc desorbitat, tot i que supose que ja m'heu captat). Ben poc científic, tot plegat. No podrien limitar-se a exposar clarament i amb exactitud les característiques estilístiques de l'obra? En qualsevol cas, perquè m'hauria d'estudiar jo aquestes bajanades? Abans que això reivindique el meu dret a fer la meua pròpia metaliteratura, que consideraria tan vàlida com la de qualsevol altre metaliterat.
dissabte, juny 05, 2004
 
Llenguatge i pensament (I)
S'entén que el llenguatge ha de servir per a la comunicació. Evidentment hi ha algunes (inevitables) vegades en les quals hom vol comunicar un sentiment o pensament. Està clar que no és un problema de l'ou i la gallina: els pensaments de vegades són impossibles d'expressar i, per tant, segurament són anteriors al llenguatge.

Ara bé, una de les febleses del llenguatge rau en la seua linialitat que acarada amb l'emergència a borbotons (heus aci una cosa difícil d'expressar amb llenguatge per a la qual s'ha d'acudir a les falses metàfores) de les idees (una imatge semblant a les bombolles eixint a la superficie de l'aigua en ebullició) no té res a fer. El llenguatge s'ha de resignar aleshores a anar focalitzant per ordre una a una totes aquestes bombolles, quan en realitat totes les bombolles han eixit alhora (i més una darrere de l'altra tan juntes que no sabem quina va abans) i relacionades.

I és que el llenguatge sempre encorseta (i falseja) la realitat...

Powered by Blogger