Bitàcola d'idees
dijous, setembre 23, 2004
 
Que és una persona intel·ligent?
Groucho Marx, que assegurava que Intel·ligència militar era una contradicció de termes, segurament diria que les persones tampoc és que gaudiren d'aquesta qualitat (excepte ell, afegiria probablement).

Bromes a banda, hui, mentre llegia alguns fragments d'un llibre d'assaig sobre un altre escriptor de literatura d'idees (només hi he tingut accés a aquestos fragments), me n'he adonat que moltes vegades, aquells a qui podriem anomenar intel·lectuals, persones cultes, o qualsevol etiqueta al cas, amagant-se darrere de la falsa modestia fan enunciacions de l'estil "les persones intel·ligents són les que x".

I precissament, al llegir aquesta frase, el meu escepticisme metòdic, m'ha fet constatar un parell de coses. En primer lloc, que és evident que l'autor en qüestió s'inclou en el grup d'aquestes persones "privilegiades", intel·ligents (paraules amb connotació positiva, enfront de burro, ignorant, etc).

Per a aquest autor les persones intel·ligents eren pam amunt, pam avall, les que creaven coses més o menys profitables (des d'un doctor fins a un metafísic). Ara bé: i qui és més intel·ligent segons aquest criteri: qui es passa la vida fent per als demés, o qui viu la seua pròpia vida i quan té un problema frueix de la creació que li evita o li alleugereix el mal pas?

Siga quina siga la resposta a aquesta pregunta del milió, la meua humil opinió és que tothom és molt intel·ligent (entenent la intel·ligència en un sentit molt ampli). Sobretot, i derivat del cèlebre aforisme grec, "l'home és la mesura de totes les coses" (és a dir: cadascú és la mesura de totes les coses), l'home es considerarà a ell mateix intel·ligent. Fins i tot en molts més casos dels aparents, més intel·ligent que el proïsme.

dimecres, setembre 08, 2004
 
Gravity
Mentre escolte per enèsima vegada el primer single del darrer treball de coldplay, em pregunte perquè. Perquè han deixat progresivament de fer el que feien (no sabria com definir aquell estil) i s'estan passant descaradament al pop tradicional més apegalós i insuportablement romanticoide.

"...baby, it's been a long time waiting
and I can't stop smiling
no I can't stop no.
Do you hear my heart beating
do you hear that sound
cause I can't stop crying
and I won't look down..."

Vinga Chris! no es pot ser més resobadament tòpic! Per favor... que l'àlbum no em decepcione tant com la lletra i la música (aconjuntada al mateix estil melodramàtic) d'aquesta cançó.

dijous, setembre 02, 2004
 
5 estreles

É você
Só você
Que na vida vai comigo agora
[...]
Nada mais
Deita no meu peito e me devora
Na vida só resta seguir
Um ritmo, um pacto, um gesto rio afora...


dimecres, setembre 01, 2004
 
Un any de blog...
S'acaba l'estiu... recomence la meua escriptura irregular periòdica...

Ja fa un any que vaig començar el blog, inspirat per altres blogs similars... feliç aniversari? no sé...

Bé aquest estiu ha sigut molt estrany. El més estrany de la meua vida, potser. Amics que em fugen, altres que m'ignoren, al princìpi em creia tirat en la misèria. Però a poc a poc han eixit amics de davall de les pedres i la cosa no ha acabat gens malament. També és el primer any que porte un examen per a setembre... quin fàstic!

Estic escoltant "tribalistas", descobrits gràcies a Mar, que ha passat desapareguda quasi tot l'estiu i despareixerà prompte fins a l'estiu que bé...
Encara me'n recorde insistir-li a Gonçal per a quedar més en estiu... i no ens hem vist cap dia...
De totes maneres que conste que no em queixe. Un abraç fort per a tots els amics, especialment a Mar i a Paula, que ahir em va escriure un sms i semblava fotuda: que li anem a fer, Paula... l'amor è asin.

Han netejat la llarga i empinada carretera que arriba a ma casa. Se m'ha acudit quan tornava en cotxe de classe de piano, que sense totes les brosses als costats, pareix molt més ampla; que moltes vegades l'aparença de les coses varia però en el fons sempre estan igual... és allò del got a la meitat. Ni mig buit, ni mig ple. El got simplement està a la meitat, tu el podràs veure com vullgues.

Us desitge una happy reentrée a l'infern de la cuotidianetat. Que us siga lleu. Per a mi, la vida (parada durant tres mesos) recomença ara...


Powered by Blogger