Bitàcola d'idees
dimecres, desembre 29, 2004
 
Si teniu un segon
Per a compensar el pessimisme del post anterior vos recomanaré una web que m'agrada molt. Podreu llegir algunes històries que estàn escrites amb molta dedicació (i que a mi, personalment, m'han semblat molt bones, especialment les darreres): feu especial atenció a la meua aparició estelar en el conte "El desig".

També per a compensar la misantropia afirmaré amb total sinceritat i la mà al cor (no és que jo siga cursi, és que la fòrmula va així) que el Jero (l'autor de la web) és un xicot excepcional i que em cau molt bé. A sobre està lliure i sense compromís (o siga, que ja sabeu fèmines al aguait de bons partits...). Vinga, doncs si teniu un moment (creieu-me, si m'esteu llegint a mi el teniu), passeu-se pel seu espai. M'encanta el seu estil. M'en recorde quan llegia les seues primeres narracions que ja m'agradaven, però les trobaba hiperbòlicament recargolades d'adjectius. A poc a poc, però, ha anat pulint un estil molt ben equilibrat.

P.D.: Ah! Per cert, és el xicot que em sol comentar els posts, el de la líbido no-estancada.

 
Misantropia II
"quan més gent conec, més m'agrada el meu gos"

                (llegit a una enganxina)



Escrivia no se quan (em meravelle del temps que fa que escric aquest blog) que em sorprenia (em feia ràbia, cal admetre-ho) no haver sabut abans el significat de la paraula misantropia. La veritat és que estic desenvolupant un odi al proïsme que, dia que passa, va en augment. Abans (sempre m'ho recriminava Mar: "a tu, és que tot el món et cau bé") la gent se'm feia agradable, simpàtica. Serà cosa de l'edat? Serà cosa que aquestes festes estúpides em trauen de polleguera i cada dia de vacances estic més malhumorat? Serà perquè m'han comunicat que per a cap d'any ningú no vol eixir? Serà perque darrerament les persones em decepcionen més pas que no em sorprenen? O perquè el meu gos cada dia em sorprén més?

dilluns, desembre 27, 2004
 
El miracle nostre de cada dia
Dormia a una hora en que ja només queden al llit rics, borratxos i princesses. Ma mare ha entrat per la porta i ha començat a cridar emocionadíssima, però jo estava mig adormit i li he dit que el dia dels inocents era el dimecres. Coneixent ma mare com la conec, me n'he adonat quan no cesava el seu entusiasme als 20 segons que parlava seriosament. M'he alçat, m'he posat les horribles ulleres sense les quals no puc veure res i m'he abocat a la finestra.

Era veritat

Caòticament preciosos, uns irregulars i esquifits flocs de neu quèien, com per art de màgia, del cel. Hem observat plegats i embaladits aquell espectacle de la natura: com la neu acariciava els vulgars tarongers i els pins majestuosos. M'ha invadit una sensació magnífica, la sorpresa i la meravella, em sentia com un xiquet de bolquers que es sorprén per tot. No m'ho acababa de creure. Els set minuts que deu haver durat la nevada, he desconectat del món. A uns pocs metres sobre el nivell del mar, aquest no és un fenòmen que es veja massa voltes a la vida.

Quan ha acabat he mirat el rellotge: eren les nou en punt. Hora de començar la rutina.

dissabte, desembre 25, 2004
 
Fum, fum, fum (o com diu Felip: car-re-four)
M'he alçat tard, i perquè els demés tenien ansia d'obrir els regals. Han sigut els típics regals-trampa: calcetins "pals" peus, etc. M'estava fent el remoló al llit mentre escoltava la genial i racionalíssima nit transfigurada d'Arnold Schönberg. M'he enrecordat de fa uns mesos quan aquell professor de literatura espetegà a classe que Schönberg era infumable, que no l'escoltava ningú. Vaig estar a punt de protestar, però em va saber greu. Com em sap malament explicar-li (cada vegada que ens intenta fer creure que els llibres de 20 poemes es lligen volant) que no es pot llegir la poesia com la prosa; que requereix unes pauses reflexives. O que "un cap gran no és senyal de major intel·ligència". Però em sembla que li aiguaria la festa i, a més, no vull combustir-me (socarrar-me) més del que ja ho estic.

Bé, me n'he anat del tema. Serà perquè, en realitat, no m'agradarà parlar-ne...

dijous, desembre 23, 2004
 
AVL
Escriuran prompte els meus companys alguna crítica o ressenya més intel·ligent sobre els deplorables fets d'ahir. Ara bé, Jo li demanaria al Consell Jurídic Consultiu que m'expliqués, si l'AVL no está legalmente facultada per a decidir el nom de la llengua i la universitat tampoc, qui collons hi està facultat? Aquesta, dames i cavallers, és la pregunta del milió de hui a les 13:36

dimecres, desembre 22, 2004
 
Somnis (II)
Hui he tingut un somni del qual seria interessant que algun expert en traiés les pertinents síntesis de les meues dèries mitjançant una analisi psicoanalítica. Tractava d'instruir als meus amics cóm de fàcil era (els ho demanava que ho férem) classificar els periòdics segons la seua tendència. Mira, et done una pista: comença per la dreta que ho tens més fàcil. A la dreta del tot està l'ABC i un poc no tant a la dreta La Razón, començava...

dilluns, desembre 13, 2004
 
Infidelitat?
Les estimava a les tres: a la que era ara, a la que havia sigut abans, però sobretot a la que havia idealitzat.

dijous, desembre 02, 2004
 
MO' BETTER BLUES
La vida es veu meravellosament millor a través d'unes ulleres supersòniques fetes de bona música, com ara un bon jazz. Els porcs començen a volar del revés amb els seus barret$ de copa. Tant de bo es perguen més enllà de l'espai sideral. Si, hui també som extraterrestre. El problema arriba quan he d'apagar l'equip de so. Tota una llàstima.


Powered by Blogger