Bitàcola d'idees
dimarts, febrer 01, 2005
 
Exàmens
Per si no ho havieu notat ja fa temps que no escric: causa major, tinc exàmens. Tracte de concentrar-m'hi amb totes les meues forces en empassar-me un munt de dades inútils que sé que em duraran menys de dues setmanes en el cap. Tota una inutilitat, que es podria solucionar d'alguna altra manera... i és que els exàmens són completament inútils: en primer lloc no demostres realment el que saps (o t'ix massa bé o massa malament, o se t'obliden coses o alguns fins i tot copien, etc.), a més del ja esmentat empassa-vomita que no serveix de res. Segle XXI i no s'inventa un mètode avaluatiu més eficaç que fer un simulacre de coneixements (Ai las, i quins simulacres més estúpids!).

L'altra cara de la moneda (o no) és que tothom sembla passar-ho malament: els alumnes fan mala cara, están malhumorats i estressats, mentre que els professors es queixen perquè han de llegir muntanyes impressionants (lletra escrita de pressa i algunes que altres invencions hilarants que a mi --he de confesar-ho-- m'agrada molt deixar caure de tant en tant) de fulls amb l'emblema de la facultat.

Si no teniu exàmens passeu-ho bé i si en teniu, passeu-ho millor encara.

Comentaris:
J.E.R.O.: Els exàmens haurien de ser la mostra de la consumació d'un coneixements apresos tranquilament durant tot el curs o la repetició d'exercicis assumits amb la pràctica. La idea consistiria en no haver de memoritzar dades inútils (dates, noms d'obres, etc. que poden trobar-se en qualsevol bibliografia i que ni els mateixos professors recorden) sinó ser capaços d'enllaçar idees i articular un discurs més o menys original. Això però és impossible. O no del tot, o no sempre, possible. D'una banda, tenim els professors que exigeixen uns mínims de coneixement de la matèria (i uns mínims són, precisament, dades i obres)i, d'altra banda, per tal de poder abastar i aprendre efectivament (sense necessitat d'haver de memoritzar com a autòmats uns dies abans de l'examen i vomitar-ho després) TOT el que siga pertinent i retindre-ho a la memòria per sempre com a bagatge formatiu propi calen més hores d'estudi del que el nostre cos humà i el nostre horari es poden permetre (jo ho he provat intensament i, quan ho feia, em gitava a les quatre de la matinada tots els dies, després d'una llarga jornada acadèmica. Òbviament, el metge em recomanà deixar-ho).
Solució: mínim treball continu i diari, assimilació d'idees bàsiques i, sí, memorització inútil de la resta uns dies abans de l'examen. Almenys així pots fer-ne una mica de digestió.
Una altra solució, de la qual sóc partidari total, és el treball personal per escrit. Bandejant simulacres i repeticions d'autòmat, la investigació personal i ben creativa és la millor manera per aprendre (l'única, tal volta). I, millor encara, és un mètode autodidacte (segurament és per això que aprens més).
 
J.E.R.O.: Sort que, entre bestiesa i bestiesa, tenim la música.
 
De totes maneres, hi ha vegades en què no plantejar-se la utilitat o inutilitat de les coses (fer-ho per amor a l'art o a la saviesa) resulta molt útil.
 
Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger