Bitàcola d'idees
divendres, abril 01, 2005
 
Jocs florals
"Estime la meua terra i la meua llengua", diuen. Però no ens n'oblidem, estimar la terra implica estimar també qui hi habita, fins i tot els afectats per la pesta blava. Pensem-ho millor la pròxima vegada abans de fer declaracions jocfloralesques excessivament efusives.

Comentaris:
Allò d'estimar "la terra", si no ets un camperol temprat, em resulta d'un patetisme d'arrels castrals d'allò més risible. Fora bromes: jo no em limitaria com a pertanyent a una i només una "terra" (ni tan sols a una llengua). Mai no he tingut un sentiment de pertanença sentimentalista i total a cap lloc (ni a cap cultura, tot i que me n'he nodrit: sóc un desagraït, segons alguns) i he disfrutat sempre cosa de no dir del paratge on m'he trobat. També és cert que cal reconèixer, si es vol, els orígens d'un mateix, però racionalment -és un fet-, sense abrandaments efusius ni abstraccions passionals.
Una altra cosa és gaudir de les qualitats de la terra a la qual pertanys o no (el goig silenciós d'una bona boscúria, la frescor d'un riu, l'encís d'una ciutat o d'un barri, la serenitat d'una panoràmica inigualable...). Això sempre és recomanable.
 
Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger