Bitàcola d'idees
dissabte, abril 16, 2005
 
Tomorrow never knows
Ja he escrit un post amb aquest títol, i no tinc ganes de mirar quan perquè tinc molt de fem acumulat. Ara bé, això en certa manera m'ha sorprés: porte des d'agost del 2003 escrivint aquest blog... i d'això fa més d'un any i mig! es diu prompte... no sé fins on arribaré, perquè bé: tomorrow never knows!

M'encanta escoltar aquesta cançó just abans de dormir. La lletra és totalment surrealista, però em fa sentir molt bé, com si tingués un missatge subliminal positiu. A més la música és absorbent. Turn off your mind, relax and flow downstream... són les primer paraules que em conviden a desconnectar de tots els problemes, a centrar-me en els sons hipnòtics de la música i oblidar-me del materialisme (en un sentit Marxista del terme). Love is all and love is everyone. Totalment espiritualitzat, respire profundament i em submergeixc en un món d'ones de colors roses i violats, amb les lletres de la cançó que discorren escrites en un cos de lletra groc i peculiar. Per allà, apareixen John, George, Ringo i Paul, damunt del yellow submarine, amb els uniformes de la banda del Sgt. Pepper. I efectivament, ja he començat a listen to the color of your dreams i finalment lay down all thoughts, surrender to the void of the beginning, of the beginning.

Comentaris: Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger