Bitàcola d'idees
dimecres, juny 08, 2005
 
...o la sala de les nines
Em preguntava si el subtítol significaria nenes, ja que abunden els mallorquinismes a lobra. Segons la tesi de Benet i Jornet, aquest epígraf és equivalent a ambivalència, indeterminació, equívoc, etc. i en certa manera m'agrada fantasiejar que (per aquest motiu) potser l'autor jugava amb aquesta accepció. De qualsevol manera, en relació a allò que tant es comenta de la novel·la (el poema a la Mallorca que s'acaba, a un món que s'ensorra, etc. fins i tot hi ha qui hi veu una oda apologètica o una reivindicació d'aquell món) he pensat que aquella idea del tornar a un passat (és ben simptomàtic que se'm presenten ara aquestes idees, quan just acabe la carrera), que fou millor (idea que en part i en certa manera defensa Don Toni, que preferix escriure les seues memòries durant la segona meitat de la vida, renunciant a viure-la per tal de dura a termini el seu projecte) és bastant absurda.

En un altre ordre de coses, hui m'he enfadat per una bajanada. N'he fet d'un gra una muntanya. De vegades em sorprenc a mi mateix amb reaccions totalment infantiloides i em meravelle. Me'n recorde com d'irracional arribava a ser de menut i les ploreres que agafava pels fets més intranscendents. Certament és terrible aquesta incapacitat dels nens per a comprendre certes coses, que als seus ulls pasen per les pitjors catàstrofes. Resumint, la idea de reviure el passat em pareix absurda perquè parteix de l'experiència adquirida des d'aleshores. A més és irrealitzable, tampoc no cal martiritzar-se massa per aquestes coses... són inútils. Ah! però que boniques són les coses inútils, com per exemple -em perdonareu la cursileria- una rosa.

Comentaris: Post a Comment

<< Home

Powered by Blogger