Bitàcola d'idees
dilluns, març 28, 2005
 
Valentina
Sembla mentida. Estudie filologia i m'he d'empassar cada novel·la infumable... almenys compensa de quan en quan (després d'empassar-se pamflets insofribles com ara La ben plantada de Xènius) llegir alguna novel·la que t'agrada molt. Valentina és una deliciossísima obra, incisiva (tant en llargària, com en llenguatge), amb uns esbossos psicològics un tant ingenus, però molt caracteritzadors. M'alegre d'haver-la llegit!

diumenge, març 27, 2005
 
Discussions
(máxima-aforisme. Tota la muntanya, no només el cim)

En compte d'assenyalar els defectes de l'altre [podria posar d'altri, però em sona arcaic i excessivament ostentós], si realment es discutís per purgar les deficiències, allò més higiènic seria confessar les pròpies faltes. Qui les coneix millor que nosaltres? A més, trobe que l'espectacle guanyaria un caràcter d'expiació amb un regust medieval bastant humorístic.

divendres, març 18, 2005
 
Apologia fallera
Trencant la dinàmica dels meus companys, m'agradaria fer una defensa de les falles. No sé perquè la gent "culta" s'entesta a donar l'esquena a les representacions populars o tradicionals valencianes. De la mateixa manera que els lingüistes no poden ignorar l'evolució que els parlants provoquen en la llengua, els homes cultes no poden donar l'esquena a les manifestacions folklòriques del seu poble. Trobe esnobisme i autosuïcidi en aquest acte. Reivindique unes falles dignes (que no ho són, però precisament per això s'hauria de lluitar més).

dijous, març 17, 2005
 
El perquè dels títols
Una de les poques coses que he aprés a la facultat és a preguntar-me el perquè dels títols. Últimament he vist dues pel·lícules que han brillat a posteriori, al pensar en el seu títol. Largo domingo de noviazgo, només pren sentit (no solament el títol, sinó tota la pel·lícula) després d'haver-la vist i haver reflexionat al voltant del títol. Així mateix, l'única cosa destacable de Maria, llena eres de gracia és el seu meravellós títol, explosionador de diversos i variats significats. En primer lloc (advertència, si vols vore la pel·lícula no seguesques llegint) el nom és molt revel·lador, ja que Maria es dedica a transportar marihuana. En segon lloc, i la interpretació més obvia del títol és que està llena de gràcia al transportar la droga. Però el que no m'esperava és que es lliura d'anar a la presó perquè està veritablement llena de gracia; embarassada. A més, amb aquest significat se'ns torna a fer l'ullet amb el nom bíblic del personatge. Un títol molt meditat, opine...

dimecres, març 16, 2005
 
El fi justifica els mitjans
"Xavi creia que el fi justificava els mitjans. Desitjava arribar a ser tan podridament ric que no hagués de preocupar-se per la presó, perquè ell sabia que els calabossos havien sigut sempre per als pobres..."

dissabte, març 12, 2005
 
Els bollycaos, amb colesterol, per favor!
Hui he menjat un bollycao. M'encanta el xocolate, algú diu que és un substitutiu del sexe, i jo tinc molt a recuperar, tenint en compte que la mitjana està sobre els 200 i escaig quiquis a l'any (i jo en faig zero). La qüestió és que tenia un molt bon record del gust que feien els bollycaos, però aquest feia un gust estrany. Me'n recorde que el pa tenia un color més negret. Potser des que els fan "sense colesterol" han perdut el sabor aquell, o pot ser fa tant de temps que no me'n recorde...

dijous, març 10, 2005
 
Provocació?
Després d'una classe mentalment inaguantable plena de filosofia barata (aquella que amaga el buit més pobre i estrepitós darrere d'etiquetes altisonants i de formes amb molta pompa, boato i parafernalia) jo trobaba que se m'estava convidant a la provocació. El que vull dir és que no aguante a aquells qui van per la vida d'intel·lectuals destructors del cànon sense proposar cap alternativa viable. Per això m'ho he pres com una provocació i li he dit al professor, pam amunt pam avall, que m'agrada primer construir i després derruir, i sobretot, que calia veure si en realitat era util tenir present tot aquell corpus d'etiquetes rimbombants darrere de les quals s'albira una espesa boira que no deixa veure res. És açò digne d'una classe universitaria? Potser, però: és açò digne de totes les classes universitaries d'una assignatura?

El to irat del professor, em confirmava allò que deia nosequí: les veritats ofenen.

dimarts, març 01, 2005
 
Paradoxa horaciana
In medio stat virtus. Però que difícil --si no impossible-- és trobar la meitat exacta!

 
L'insolència del dia
Per a ser heterodox s'ha de conèixer bé l'heterodòxia. Altrament et podria eixir el tir per la culata.


Powered by Blogger