Bitàcola d'idees
diumenge, abril 24, 2005
 
Rima fènix
Suposant que caxondo fos normativa, només rimaria amb fondo. Tot i no haver en català (segons el diccionari poètic consultat) més rimes possibles, els rics matisos que la vostra ment deu estar donant ara mateix a aquestes dues paraules són immensos. De res.

Si, no se m'acut res millor que escriure que açò. És que ja són les dotze, carai...

dissabte, abril 16, 2005
 
Tomorrow never knows
Ja he escrit un post amb aquest títol, i no tinc ganes de mirar quan perquè tinc molt de fem acumulat. Ara bé, això en certa manera m'ha sorprés: porte des d'agost del 2003 escrivint aquest blog... i d'això fa més d'un any i mig! es diu prompte... no sé fins on arribaré, perquè bé: tomorrow never knows!

M'encanta escoltar aquesta cançó just abans de dormir. La lletra és totalment surrealista, però em fa sentir molt bé, com si tingués un missatge subliminal positiu. A més la música és absorbent. Turn off your mind, relax and flow downstream... són les primer paraules que em conviden a desconnectar de tots els problemes, a centrar-me en els sons hipnòtics de la música i oblidar-me del materialisme (en un sentit Marxista del terme). Love is all and love is everyone. Totalment espiritualitzat, respire profundament i em submergeixc en un món d'ones de colors roses i violats, amb les lletres de la cançó que discorren escrites en un cos de lletra groc i peculiar. Per allà, apareixen John, George, Ringo i Paul, damunt del yellow submarine, amb els uniformes de la banda del Sgt. Pepper. I efectivament, ja he començat a listen to the color of your dreams i finalment lay down all thoughts, surrender to the void of the beginning, of the beginning.

dijous, abril 14, 2005
 
Una imatge val més que mil paraules

Hui he anat al botànic i he provat la meua nova càmera fotogràfica.

dissabte, abril 09, 2005
 
Núvols...
M'he deixat la càmera de fotos a València, però ara mateix mire per la finestra i me'n recorde del penjat de la càmera de video d'American beauty: el columpi es mou pel vent com si un fantasma s'hi estigués engronsant. Els núvols de forma prototípica (allargassats i amb els contorns en forma d'ones) eren d'un color porpra increïble feia una estona i ara han mudat en un morat deliciós, tot i que el cel del fons segueix del mateix color dels núvols de fa una estona. De fons una dolça i sedosa melodia de jazz, i al cap hi habiten ara mateix molts núvols també. Recorde Vitamina sol d'Antònia font... "t'estim jo volia fe' un reagee..."

La calma que precedeix la tempesta, els exàmens estan al tombant i la meua nova vida començarà més aviat del que pense. De nou, núvols i de nou "t'estim..."

diumenge, abril 03, 2005
 
Tele, caca
Anit, ma mare mirava la televisió. Dins la caixa boba sortia una periodista a la plaça del vaticà, que es prenia la llicència de fer preguntes estupidíssimes a la gent (supose que la tragèdia li havia eixugat tota la matèria gris). Preguntava a unes xiques joves com voldrien que fos el nou Papa. Evidentment, a preguntes nècies, respostes encara més absurdes. També preguntà si estaven d'acord amb tot el que promulgava l'església. Mira per on, em va eixir la vena còmica (amb tots els respectes pel difunt) i vaig voler estar allà. Se m'acudien milers de respostes ingenioses. M'hauria agradat tindre de fons la família de conducta en los velorios. La cosa hauria anat més o menys així:

-Vosté qui creu que deuria de ser el nou Papa?
-El que opine, senyora meua, és que no hauria d'haver un nou Papa, perquè ja tenim tots una edat en la que no estem per a aquestos teatrets. A més, ja va sent hora de crear noves religions, per que el camp anímico-metafísic està comencant a viciar-se en monopolismes poc beneficiosos per al sector. En qualsevol cas, l'única persona totalment qualificada per a ser Papa en aquestos moments sóc jo mateix, i no formaria mai part d'un club que admetés socis com jo.
-En una paraula, com li agradaria que fos el nou Papa?
-Ateu.
-Perquè?
-Està claríssim: Joan Pau II ha negat l'existència de l'infern, l'evolució natural passa per negar a continuació el cel.
-Està d'acord amb tot el que promulga l'església?
(aquesta resposta la va donar més o menys aquella xica:)-Si. Home, amb tot no es pot estar d'acord, però bé... (i a mi m'hagués agradat que havés finalitzat amb una eixida com aquesta:) per exemple, últimament ens han marejat molt amb els preservatius, al final ja no sé si puc utilitzar-los amb el meu company o no: que si condons si, que si condons no... per cert, aprofite per saludar-lo: hola, Joseba!

(Perdó per les irreverències, i espere no haver ofés ningú, tret de "la periodista").

divendres, abril 01, 2005
 
Jocs florals
"Estime la meua terra i la meua llengua", diuen. Però no ens n'oblidem, estimar la terra implica estimar també qui hi habita, fins i tot els afectats per la pesta blava. Pensem-ho millor la pròxima vegada abans de fer declaracions jocfloralesques excessivament efusives.


Powered by Blogger