Bitàcola d'idees
dijous, gener 05, 2006
 
L'últim post
Aquest és el meu darrer post. Em retire amb la boca petita i per la porta de darrere. M'agradaria acomiadar-me de tot(e)s els/les posibles lector(e)s. En fi: la bitacola s'ha acabat i només volia fer-ho més explicit del que ja ho era. El blogger este em dona massa problemes i maldecaps.

Per a la informació dels curiosos, especialment ex-companys de filologia, actualment em trenque les banyes unes 7 hores al dia al piano i estudie uns temes per tal d'intentar aprovar les oposicions en juny (mwahahahaha, és evident que no ho aconseguiré). També em dedique els dijous a tocar la flauteta i alguna cosa més (CAP).

Espere tindre el temps i les ganes per a tornar algun dia, fins aleshores, ja sabeu on podeu trobar-me:

http://www.gregori.tk

Salut!

dimecres, octubre 26, 2005
 
Filòleg(s)
Mira tu, qui m'ho anava a dir, hui he anat a preguntar a la facultat a vore com es feia per a demanar el títol. El cas es que tinc ací uns paperets que m'han donat i que em resulten molt graciosos. En un he de demanar que per favor si son tan amables de deixar-me pagar el dipòsit del títol (que segur que puja més de 100 ?) perquè ja tinc tots els crèdits de la carrera aprovats (com si m'estigueren fent un favor a mi i no a la inversa). L'altre és simptomàtic de com pretén resoldre els problemes la universitat de valència un qüestionari en el qual he marcat en totes les caselles "molt en desacord" (i no crec que ningú se m'escandalitze a aquestes altures).

Quantes coses podria dir (i de fet, vaig prometre que diria) cagant-me en la carrera, una vegada tingués el títol... però la veritat és que no vull posar-me de mala sang. Només voldria dir que no estaria mal que es feren gestions per a "renovar/reciclar" (en definitiva, tirar-los al carrer) el personal (Carbó, Casanova, Pruñonosa: incompetents que haurien d'estar en qualsevol lloc excepte en una aula).

En canvi (i ja se m'allarga massa el post) voldria recordar ara, aquell dia en que el forner, el "bocinaire" i el fan de Bowie, M. i J.M. eixiem de classe. Per algun motiu R. no venia amb nosaltres, fet que aprofità el forner per a contar-nos un estrany somni que havia tingut: R. estava baix del llit escrivint un llibre en pàgines de gel, molt afanyós perquè se li desfeia abans d'acabar.

El que són les coses, cinc anys després R. guanya un premi literari i publica un llibre, i la resta (bé, a algú li queda un poquet) ja som "filòlegs".

Espere contribuir i animar al bocinaire a esmicolar i al forner a traure més pans de pessic, a veure si escrivim un poc més tots. (no m'oblide de l'espontani!)

dimarts, agost 30, 2005
 
Tarancón defensa el català
Ara que és temps de sequera, m'ha vingut al cap la figura d'aquest dèspota. Ja diuen que per a gustos, colors; vull dir que ací es considera a Tarancón com a "una de les figures més tolerants de la política espanyola de centre-dreta", a més pareix ser que era un gran defensor de l'"use of the Valencian language" (per això el parlava tant i el defenia tant a les corts).

Ara això també és veritat, s'assegura que va ser "born in Burria". O siga, que jo de vosaltres no em fiaria un pel de les notícies del diari anglés Guardian.

Siga com siga, crec que ara mateix està defenent més que mai l'use of the Valencian language, és a dir, del català.

dimarts, juny 14, 2005
 
Mequinensa
Ahir desaparegué, com un dia ho feu Mequinensa sota les aigues de l'Ebre, Jesús Moncada, víctima d'un càncer. Al voltant d'aquesta qüestió em faig dos preguntes: si és que els escriptors catalans tenen alguna estranya tendència a morir massa prompte (Fuster, Miquiel Martí i Pol o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, per posar tres exemples). I si deu ser només la meua impressió (esperem) que cada dia queden menys escriptors "famosos" o amb "renom" (digueu-li com vulgueu) vius.

dissabte, juny 11, 2005
 
Teoria Gregori sobre els programes de zapping
Si els programes de televisió fets a base de xicotetes porcions d'altres programes abunden tant hui en dia (fins i tot hi ha un programa que fa paròdia d'aquest format: homozaping) es deu al fet que és l'única manera que et parega interessant veure la televisió: reuneixen els millors moments i els pitjors, allò més impactant i curiós i t'ho donen concentrat. Si veure aquestos programes t'avorreix no intentes veure la tele "normal".


Powered by Blogger