SIMA DE L'INFERN / COVA DE PRIMO

Municipio TOUS

Comarca: LA RIBERA ALTA

MT Nº: 769-IV

Escala: 1:25.000

Longitud: 70596

Latitud: 43454

Altura:

Acceso: Difícil.

Paisaje: Bosc baix mediterrani.

DATOS BIBLIOGRÁFICOS Y CULTURALES

Bibliografía:

DONAT, J. (1967): "Catálogo espeleológico de la provincia de Valencia", Memorias del Instituto Geológico y Minero, LXVII, Madrid. GIL MASCARELL, M. (1975): "Sobre las cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y problemas", Saguntum, 11, València, pp. 309. SERRANO VAREZ, D. (1987): "Yacimientos ibéricos y romanos de la Ribera València)", A.C.C.V., 12, València.

Tipo: Cova santuari

Adscripción: Ibèrica

Cronología: III aC

Conservación: Dolent

Peligro: Indeterminat. Espoli

DATOS REGISTRO MATERIAL

Cerámicos: Ceràmica a mà, ibèrica gris, càlats ibèric

DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO

Descripción:

El Pic Quencall, situat sobre les caseries i rambla de la Parra, als vessants meridionals de les llomes del Matamont, presenta a certa altura de la base un ampli forat, relativament amagat, darrere del qual i després de descendir uns elevats esglaons, s'obri un ampli vestíbul. A l'interior es recuperen materials de l'Edat del Bronze, al costat d'abundants vasets caliciformes ibèrics grisos. Coneguda també com Cova de Primo i Cova d'Espalparrisus.

Fecha:

12/31/1992

Autor:

A. Martí, Mª.J. Rodrigo

Según Joan Coromines (1995), es probable que el nombre de Carlet resulte del árabe vulgar valenciano Qalaét (Alcalans), que significa "plaza fuerte", "castillo", reducido a Calet y contaminado por la "r" del nombre de la Caverna de Matamón, a la que los moros llamaban Garlédi (cueva infernal) o Gar-al-meit (cueva de los hombres muertos).

CUEVA DEL PRIMO
o
AVENC DE L'INFERN

TOUS, la Canal de Navarrés

Cartografia: Full I.G.C. núm. 746 (LLOMBAI)
Coordenades:
Long. 3° 04’ 23”
Lat. 39° 13’ 52”
Alt. 380 m.

Situació: Eixim de Carlet pel camí de la Mola o del Cementiri cap al SOO i passem el riu Sec i la rambla de la Parra, pugem cap al N per un camí asfaltat cap a unes urbanitzacions entre els barrancs de Mingo i Canteron. Acaba a l’últim xalet i continua sense asfaltar, puja durant uns 500 m. fins arribar a l’extremitat d’un pujol. Agafem una senda cap al N que vorejant el barranc de Mingo ens duu a la cova, a uns 7 km. de Carlet.

Descripció: Boca de 4’5 x 2 m. sobre un P4’5 que ens deixa en una galeria descendent de 20 m., a la fi guanya amplària i alçada (5 i 8 m. respectivament) i forma una sala. Podem pujar per una colada i recórrer 20 m., on trobarem diversos avencs, P17’2 i P22’6, que comuniquen amb el pis de la fractura. Tornem a la sala i a la paret N trobem un forat (1 x 0’5 m.) amb un descens de 3’4 m. que comunica amb el pis de l’anterior fractura, que és descendent i té 42 m. fins arribar a una bifurcació. Una galeria continua horitzontal i esdevé cada cop més estreta fins que es tanca als 18 m. Ací hem d’escalar 7’7 m. per seguir per la part superior, molt més estreta (0’5 m.), durant 12 m. Seguim des de la bifurcació ara cap al N i després cap a l’O per una galeria ascendent i més tard descendent entre blocs i comunicar amb la primera galeria de la bifurcació. Als 20 m. hi ha un P3 amb 4 escalons artificials de pedra, un altre P3 dóna pas a uns altres 4 escalons que desemboquen en una galeria de 10 m. que ens deixa en una sala lateral de 3 x 2’5 x 1’7 m. Tot aquest sector es troba molt remogut, les obres són posteriors al 1954, car en aquell any es féu un croquis topogràfic que indicava l’existència d’una galeria d’almenys 30 m. que ara es troba obstruïda. Seguim cap al SO 80 m. i després gira cap al NO. Tot aquest sector presenta formacions que subdivideixen la fractura en pisos a diferents nivells i múltiples avencs. Tota la cavitat pot ser visitada sense material per a verticals.

Espeleometria: fondària: -73 m. recorregut: 355 m.

Gènesi: Fractura predominantment O-E i de 125 m. de llargària. El sector central es va subdividir paral·lelepípedament i cabussà cap al N per assolir un major equilibri. L’actual fractura s’ha obert sobre una altra de més antiga que quedà farcida parcialment o total per materials detrítics, posteriorment reexcavats.

Geologia: Calcàries juràsiques.

Història: Coneguda des de temps immemorials pels habitants de Carlet. A l’interior hon han trobat restes de l’edat del Bronze i dels ibers. La 1ª exploració espeleològica fou el 21 i 28 de novembre de 1954.

Llegenda: Una llegenda esmenta el nom de “Espalparribus”, cova on antigament es podia entrar a cavall i que ara té la boca tancada amb una tanca de ferro, aquesta travessa la muntanya de part a part i conté els tresors que els moriscos no pogueren endur-se. Per una altra banda hi ha la llegenda, aquesta vegada certa, del Tio Primo, explorador habitual d’aquesta cavitat que hi trobà la mort.

Bibliografia:

http://gim-elx.iespana.es/primo.htm

AMPLIAR

AMPLIAR

__________________________________________________________________________________________________________

 

	BOCA DE ENTRADA