.   ---THE DUMB WAITER---

Autor: Harold Pinter

Data de publicació i lloc: 1960.Hampsted Theatre Club, Londres

RESUM:  Gus i Ben són dos “matons a sou” que esperen instruccions sobre el seu pròxim teball: una nova víctima. Mentre esperen, lligen un periòdic i en discuteixen sobre els detalls. Alguns successos estranys ocorren com, per exemple, reben un sobre per baix la porta i un dumb waiter (muntacàrregues) baixa on estan ells amb una petició de menjar sofisticat (se suposa que a dalt hi ha un restaurant)

    Durant l'espera, Gus comença a fer preguntes a Ben sobre l'organització que els contracta; comença a replantejar-se la seua feina i li assalten remordiments. Finalment, però, Ben acaba matant Gus, ja que aquest posa en perill l'organització amb tantes preguntes i dubtes. Pot ser, el mata perquè té por, perquè també té remordiments I no vol afrontar-los.

PERSONATGES

      Gus: Té remordiments sobre el seu treball, per tant pareix ser sensible a pesar del seu treball.

               Vist amb camiseta, pantalons I tirants.

      Ben: Pareix insensible perquè no s'immuta quan mata a les seues víctimes i al final no té cap problema en matar el seu amic. A més, acata les ordres sense fer cap pregunta ni tindre curiositat.

              Vist amb camiseta, pantalons i tirants.

              Pareix ser que tinga un lloc superior que Gus en l'organització ja que li dóna ordres.

ESPAI:  És una habitació en un subterrani. Hi ha dos llits contra la paret del fons. Enmig dels dos llits, trobem una “finestreta” tancada. A mà esquerra, està la cuina i el servei i a mà dreta, una porta que dóna a un corredor.

      Es tracta, per tant, d'un espai tancat- A més, destaca la simplicitat i mediocritat, ja que els únics mobles mencionats són els dos llits i poc més.

TEMPS:  No ens dóna massa pistes, però pareix que siga un dia de matí ja que al principi estan enllaçant-se les sabatilles i un dels personatges diu: “I've been wanting a cup of tea all night”

RECURSOS ESTILÍSTICS:  Està escrit en prosa i utilitza un llenguatge col.loquial: “that's bloody ridiculous” (p.132). Pinter, con fa habitualment, utilitza moltíssim el recurs de la repetició. Com a exemple, tenim tota la pàgina 159.

OPINIÓ PERSONAL

És un text fàciol de comprendre perquè el seu lèxic no és elevat, però de vegades resulta molt avorrida la seua lectura per les abundants repeticions que utilitza Pinter, no obstant, són les repeticions les que tenen tocs d'humor i donen lloc a situacions còmiques tals com el fet que Ben s'oblide de dir-li a Gus que trega la seua pistola quan està donant-li les instruccions. Resulta també divertit (per al llenguatge col.loquial) que Ben diga en la pàgina 134 “You kill me” però acaba sent ell qui mata Gus, la qual cosa trenca amb l'aspecte còmic.