----- Waiting for Godot-----

A tragicomedy in two acts.

Autor: Samuel Beckett                 Editorial: Faber & Faber

Any de publicació: 1956               Lloc de publicació:Londres

Personatges

  El text no ens dóna descripcions físiques de cap dels personatges, per tant, tractarem d’analitzar les psicològiques:

  Vladimir: Amic d’Estragon. Pareix ser el més responsable de tots els personatges.

  Estragon: Dèbil, depèn molt de Vladimir i, a més, té molt poca memòria.

  Pozzo: És l’amo de Lucky. És un home cruel que maltracta a Lucky.

  Lucky: És l’esclau de Pozzo. Només té dues intervencions orals, en les quals deixa patent que careix de personalitat pròpia ja que és incapaç de dir frases coherents i comprensibles.

Breu resum de l’obra

    Estragon i Vladimir es troben prop d’un arbre esperant a un home anomenat Godot. Mentre esperen, altres dos homes apareixen (Pozzo i Lucky). Pozzo és l’amo de Lucky i es dirigeix al mercat per vendre’l, però, en trobar-se amb Estragon i Vladimir, es para a descansar una mica.

    Després d’una estona parlant, Pozzo i Lucky se’n van. A continuació, apareix un xiquet que els informa de que Godot no ha pogut anar eixa nit però que de segur anirà la pròxima. Per tant, cadascun dels dos se’n va pel seu costat.

    Al pròxim dia passa exactament el mateix però Pozzo apareix cec i Lucky mut.

Altres aspectes

  L’espai és únic i exterior (una carretera prop d’un arbre).

  El temps: Cada acte equivaleix a un dia.

  Llenguatge emprat: Utilitzen un llenguatge molt familiar. Per exemple, entre ells dos, s’anomenen “Gogo” i “Didi”.

Recursos literaris

  Pareix ser que el personatge “Godot” siga una metàfora que signifique “la mort” (camí d’arrivar a Déu, com indica el nom, que es troba capgirat –To God-). Té sentit que siga així ja que Samuel Beckett pensa que el món és caòtic, per tant, els dos personatges tenen necessitat de creure en alguna cosa, de que la seua vida tinga sentit i conserven l’esperança i la il.lusió de que quan “apleguen a Déu” tot serà millor.

Opinió

Aquesta obra no m’ha agradat tant com les altres. Em pareix una història molt repetitiva, ja que els diàlegs són pràcticament els mateixos. A més, l’autor utilitza moltes vegades la paraula final d’una frase per encetar la frase següent d’un altre personatge. Ex:  “It hurts?..... “Hurts! He wants to know if it hurts”

                             “What?”.... “Suppose we repented?”.... “Repented what?”

És per això que el diàleg i la lectura siguen lents i monòtons.

D’altra banda, crec que la intenció de l’autor també és presentar una xicoteta part de la història com és l’esclavisme, a través de les relacions entre els personatges Pozzo i Lucky.