HEDDA GABLER (1890)
Autor: Henrik Ibsen
Companyia de teatre: La Pavana.
Director de l’obra: Rafael Calatayud
Data i lloc de representació: 10/10/04. Teatre Rialto
Actors i actrius:
Hedda Gabler: Amparo Ferrer Báguena.
Julia Tesman: Mamen Garcia.
George Tesman: Carlos Vicente
Elvsted: Resu Belmonte
Judge Brack: Manel Barceló
Ludvorg: Carles Sanjaime.
Descripció del personatge principal
Hedda és una xica pelirroja d’uns 30 o 35 anys, alta i prima. Va vestida amb un vestit negre molt elegant i es mou de manera sensual per l’escenari.
Breu resum de l’obra
Es tracta d’una dona casada per conveniència i frustrada perquè no pot dur a terme els seus somnis simplement per por al futur i al què dirà la gent. A més, per la seua frustració, és una dona amb molta envidia per les persones amb èxit (Ludvorg i Elvsted) perquè li agradaria ser una persona ambiciosa com ells i no limitar-se a estar a caa amb un marit al qual no vol, i no pot canviar açò ni adaptar-s’hi; a conseqüència, es suicida.
És un drama carregat de simbolismes. “El ring” simbolitza la crueltat d’Hedda (és el seu espai i qualsevol que hi entre està exposat a la seua “violència”). Pot representar també l’opressa que es troba Hedda d’estar envoltada de coses i persones a les quals no vol. I en ser un espai tancat, dóna la sensació que Hedda està tancada a noves emocions.
Escenari
Respecte a l’escenari, està composat per una plataforma de fusta quadrada que pareix un “ring de boxeig”. Aquesta plataforma es troba envoltada de quatre tauletes, les quals primer serveixen com a espai exterior i independent de la casa i després s’utilitzen com a espai interior en l’escena del ponxe.
És un escenari fixe que no canvia al llarg de la funció. El mobiliari és molt simple: quatre tauletes amb un parell de cadires cadascuna i quatre taburets a la plataforma.
Públic i anècdotes
El públic va aplaudir molt l’actuació i els actors eixiren tres vegades per acomiadar-se. No hi hagué cap anècdota destacable.
Opinió sobre l’obra
Resumint, la història, que conta amb alguns tocs d’humor, m’ha agradat perquè desentranya alguns dels sentiments més obscurs (envidia, crueltat…) de la ment humana. Cal elogiar, a més, que alguns detalls minims com els vestits, els peinats, la maleta, les sabatilles i el manuscrit són realment una còpia dels de l’època. Per tot açò, pense que l’obra és recomanable veure-la, ja que és un reflexe de la ment humana, de nosaltres mateixos.