HEDDA GABLER (1890)

Autor:  Henrik Ibsen

Companyia de teatre: La Pavana.

Director de l’obra: Rafael Calatayud

Data i lloc de representació: 10/10/04. Teatre Rialto

Actors i actrius:

  Hedda Gabler:      Amparo Ferrer Báguena.

  Julia Tesman:       Mamen Garcia.

  George Tesman:   Carlos Vicente

  Elvsted:                Resu Belmonte

  Judge Brack:        Manel Barceló

  Ludvorg:              Carles Sanjaime.

Descripció del personatge principal

 Hedda és una xica pelirroja d’uns 30 o 35 anys, alta i prima. Va vestida amb un vestit negre molt elegant i es mou de manera sensual per l’escenari.

Breu resum de l’obra

   Es tracta d’una dona casada per conveniència i frustrada perquè no pot dur a terme els seus somnis simplement per por al futur i al què dirà la gent. A més, per la seua frustració, és una dona amb molta envidia per les persones amb èxit (Ludvorg i Elvsted) perquè li agradaria ser una persona ambiciosa com ells i no limitar-se a estar a caa amb un marit al qual no vol, i no pot canviar açò ni adaptar-s’hi; a conseqüència, es suicida.

   És un drama carregat de simbolismes. “El ring” simbolitza la crueltat d’Hedda (és el seu espai i qualsevol que hi entre està exposat a la seua “violència”). Pot representar també l’opressa que es troba Hedda d’estar envoltada de coses i persones a les quals no vol. I en ser un espai tancat, dóna la sensació que Hedda està tancada a noves emocions.

Escenari

   Respecte a l’escenari, està composat per una plataforma de fusta quadrada que pareix un “ring de boxeig”. Aquesta plataforma es troba envoltada de quatre tauletes, les quals primer serveixen com a espai exterior i independent de la casa i després s’utilitzen com a espai interior en l’escena del ponxe.

   És un escenari fixe que no canvia al llarg de la funció. El mobiliari és molt simple: quatre tauletes amb un parell de cadires cadascuna i quatre taburets a la plataforma.

Públic i anècdotes

  El públic va aplaudir molt l’actuació i els actors eixiren tres vegades per acomiadar-se. No hi hagué cap anècdota destacable.

Opinió sobre l’obra

Resumint, la història, que conta amb alguns tocs d’humor, m’ha agradat perquè desentranya alguns dels sentiments més obscurs (envidia, crueltat…) de la ment humana. Cal elogiar, a més, que alguns detalls minims com els vestits, els peinats, la maleta, les sabatilles i el manuscrit són realment una còpia dels de l’època. Per tot açò, pense que l’obra és recomanable veure-la, ja que és un reflexe de la ment humana, de nosaltres mateixos.