LA TEMPESTAT

 

Autor: William Shakespeare

Director/a de l’obra: Helena Pimenta

Data i lloc de la representació: 28/11. Teatre Principal

Actors i actrius:

 

Esteban                 Álex Angulo

Pròsper                Ramón Barea

Ariel                     Jorge Basanta

Gonzalo                Jesús Berenguer

Sebastián              Jacobo Dicenta

Trínculo               Vicente Díez

Fernando              Mikel Losada

Miranda                Concha Milla

Antonio                José Tomé

Alonso                  Fernando Ústarroz

Calibán                Pepe Viyuela

 

RESUM GENERAL

Pròsper, destronat del títol de Duc de Milà pel seu germà, viu des de fa dotze anys amb la seua filla Miranda, un esperit que l’ajuda (Ariel) i un esclau (Calibán) en una illa deserta.

  Un dia, el seu germà es troba navegant amb tres acompanyants i el seu fill i Pròsper, el qual s’interessa per les ciències ocultes, convoca una tempestad i li mana a Ariel que separe als tripulants de l’embarcació i guarde aquesta en un lloc poc visible.

  El nebot de Pròsper apareix sol i se’n va a explorar l’illa, on troba Miranda, una jove bonica i el seu pare, el qual el posa a treballar com un esclau transportant llenya (Pròsper sap qui és però no li diu que ell és son tio)

  Per una altra banda, apareix el germà de Pròsper, amb els seus acompanyants. Aquest fa que al seu germà i a un acompanyant els entre son i que els altres dos pensen en assassinar-los, no obstant, un d’aquests fa soroll i es desperten.

  Finalment, el seu germà li demana perdó i li entrega el Ducat de Milà. Miranda i el seu cosí (els quals no coneixen el seu parentesc) es prometen en matrimoni.

 

ESCENARI: És molt simple, la major part de les vegades apareix buit. De vegades, però trobem elements tan curiosos com dues senyals de tràfic o un carret de compra, que realment impresionen donat que aquesta  obra va ser escrita en 1611 i li han incorporat elements molt actuals.

  Al fons troben una pantalla enorme en la que es projecten fotografies

 

PÚBLIC: Va reaccionar molt favorablement a l’obra i van aplaudir molt al final (els actors van ixir tres vegades per saludar el públic). A més, durant la representació es van sentir moltes rises que responien als comentaris graciosos del diàleg.

 

OPINIÓ PERSONAL

 

   Mai havia anat a veure una obra de teatre d’un autor tan conegut com és Shakespeare i m’ha agradat moltíssim.Em vaig quedar impressionada pel potencial d’aquests autors, sobre tot de Miranda, per la manera d’expressar els seus sentiments, ja que pareixia que estigués ocorreguent de veritat.

 Altra cosa és que em va sorprendre que aparegueren senyals de tràfic, un carret de compra… a l’escenari, però està bé que les obres s’adapten als temps actuals…