Treball I: John Osborne, Samuel Beckett i Arnold Wesker
Anem a iniciar l’estudi comparatiu de tres grans autors del teatre anglés, tals com són John Osborne, Samuel Beckett i Arnold Wesker, situats en el fil temporal de la dècada dels seixanta. Per poder dur a terme aquesta tasca, hem llegit “Look back in anger”, “Waiting for Godot” i “The kitchen”.
La similitud dels tres autors radica en què enfoquen I centren l’atenció a les relacions humanes i la crítica a les desigualtats socials.
La segona guerra mundial havia acabat no feia massa temps i la societat i la manera de pensar canvien. Així cap a 1960, es va iniciar una nova força en el teatre, creada pels anomenats “Angry young men”, l’artista més important dels quals és John Osborne, d’ideals revolucionaris.Escribien sobre les classes treballadores donant importància a la monotonia, la mediocritat i la injusticia de les seues vides. Aquests autors, deixant de costat Beckett, s’emmarquen en el context dels “Angry Young Men” (de fet els dos primers són dos dels principals simpatitzants d’aquest nou corrent) i així queda patent la seua ideologia en les seues obres. Aquests escritors intenten reflexar aquest període històric mitjançant uns personatges complexes que viuen unes vides rutinaries sense donar-li massa importancia a la seua situació i sense intentar canviar-la.
Analitzem ara obra per obra per veure que realment en els tres obres s’hi presenta una temàtica similar.
A “Look back in anger”, el personatge més representatiu de la nova corrent, és Jimmy. Aquest parla en diverses ocasions sobre la situació de les classes treballadores i la seua lluita (contra els rics, que governen). Quan es casà amb Alison, la familia ben acomodada d’aquesta, va intentar impedir el seu matrimoni, açò és una mostra de la societat de l’època en què no era digne que els rics s’ajuntaren o es casaren amb els pobres.
Algunes de les frases que posen de manifest la ideologia de Jimmy:
“… Oh, brother, it’s such a long time since I was with anyone who got enthusiastic about anything…” (p.15)
“… He’s being offensive…” (p.15) Referit a un comentari de l’Obispe de Bromley a la premsa.
A “Waiting for Godot”, tenim una bona mostra de les classes dominants (Pozzo) i les classes dominades (Lucky). Vegem que és Pozzo el qui pren les decisions sobre tot i dóna ordres, les quals acataa Lucky, l’esclau. Així, es veu que la personalitat de Lucky queda anul.lada i és incapaç de raonar ja que no té ni veu ni vot.
“The kitchen”, presenta un grup de gent ordinària que treballa en la cuina d’un restaurant en un dia rutinari i monòton de la seua feina.
També hi tenim mostra de domini: amo/empleats.
En conclusió, les tres obres ens mostren episodis de les vides de gent ordinaria i treballadora i els esclaus sotmesos als seus amos. L’objectiu de les obres, és criticar la societat i denunciar les desigualtats socials, injustes i perjudicials per a cert grup (treballadors pobres), els que al cap i a la fi, duen endavant el país amb el seu esforç i treball.