El Romanticisme (finals S.XVIII – principis del XIX)
Ens trobem situats al S.XIX a Anglaterra. Cada vegada la tecnologia juga un paper més important a les factories, creant així tensió entre els sectors dels treballadors (LUDISME): la revolució social s'ha produït. Els treballadors s'agrupen a les urbs creant així una societat urbana a la qual se li va inculcant poc a poc una nova ètica mare del progrés i que depèn menys de la divinitat. És en aquest moment quan naix una nova classe social, que és mirada com a model : la burgesia. Segons Eric Hobsbawm : « el S.XIX fou predominantment burgés en els seus hàbits, il.lusions i somnis »
Després de la sacsejada racionalista del S.XVIII i agitada pel renovat ideal clàssic, la cultura europea del S.XIX es renova buscant, una vegada més, la imaginació i el sentiment. Així és com sorgeix el moviment romàntic que recupera la nostàlgia per l'Edat Mitjana. S'obri a noves experiencies inspirades en allò desconegut, ocult, els misteris i fantasmes… que ho impregnen tot. El romanticisme seria dons, com escrigué René Huyghe: “una fuga d'allò real a allò imaginari”.
El Romanticisme, que lluita contra el racionalisme i neo-classicisme, malgrat sorgir en Alemanya i Anglaterra entre finals del S.XVIII i principis del XIX, es va propagar molt ràpidament per Europa, on va assentar les bases de la ideologia de l'Estat liberal-burgés.
A les obres apareixen moltes referències a muntanyes, rius, cascades…: incorporació d'elements de la natura salvatge.
La llibertat està presentada a nivell moral i social i implica el qüestionament de les convencions admeses amb anterioritat (com, per exemple, l'heliocentrisme front al geocentrisme). Es volia aconseguir una llibertat política que recolzara el sistema liberal i els drets civils i, a més, l'artística, que rebutjara les regles neo-clàssiques, que restringien la lliure expressió.
La literatura es va convertir en un reflexe dels sentiments i passions de l'artista ja que es donà molta més importància a la visió pròpia de cada individu del món que ens envolta.
També es va reivindicar el caràcter històric de les produccions i, per influència alemanya, les obres literaries es van relacionar amb l'esperit de la nació. És en aquest moment que es van revitalitzar les literatures de les diferents llengües de l'Estat, tals com el català, el gallec…
La literatura d'aquest període va incorporar motius fantàstics i irracionals.
Els temes generals són el destí del ser humà i els seus misteris, els amors platònics, la llibertat….
No sols van canviar els temes i els aspectes tractats, sinó també la manera, l'estil de presentar-los. Per primera vegada es van incloure col.loquialismes, neologismes amb un llenguatge exòtic i extravagant a les obres. A més, s'inclogueren també noves condicions mètriques i es van començar a barrejar la prosa i el vers. Encara que aquests són uns quants procediments que van evolucionar no són tots, ja que seria impossible enumerar tots els canvis que es van produir.
Un dels poetes romàntics més coneguts és William Wordsworth. Aquest”geni” va viure tots els canvis que es van produir a Gran Bretanya en aquest període I també en el context internacional, coses que van tindre molta influència als seus escrits. Els seus primers poemes contenen gran entusiasme i esperança per la democràcia i la revolució però poc a poc, en veure que no hi havia solució per als problemes de l'època mitjan¡ant la revolució, canvia la seua visió política i queda reflexat en els seus treballs.
Un altre representant del romanticisme europeu al S.XIX és l'alemany Johan Wolfang von Goethe, l'obra del qual s'anomena “Werther”. “Werther és l'obra emblemàtica del Romanticisme europeu i refugi de tots els enamorats sense esperança. En aquesta novel.la espistolar es narren les desventures (penes, sofriments i amargures). El jove protagonista sofreix fins el suicidi, per l'amor impossible que sent per Carlota, dona ja compromesa...”
Sent els homes protagonistes d'aquest període hi trobem també dones tan entusiastes com ells i de la mateixa altura. De fet, la millor novel.la d'aquest període fou escrita per una dona, Mary Shelley, que va escriure “Frankenstein”, on es recullen sentiments apassionats com els de l'amistat i l'amor.
El Romanticisme suposa l'últim esglaó de la història de la literatura en què sols una xicoteta part de la societat sabia escriure i llegir, fet que canvià gràcies a la I.lustració, que emmarca el Romanticisme. Dir també que és en aquesta (cap a finals) quan es comencen a considerar els drets de les dones.
Bibliografia
Ø Contexts in literature
Romanticism
Ed. Cambridge
David Stevens.
Ø www.monografias.com/trabajos16/fantasmavictoriano/fantasma-victoriano.shtml#FANT
Ø www.geocites.com/jovenwerther/bio.html
Ø wwww.propaganda.net/skoleside/895.html
Ø www.portalmundos.com/mundoarte/historia/romanticismo.htm
Ø www.uv.es/ ~fores (pàgina de l’assignatura)