Un dels problemes que troba el catalanoparlant al món de la informàtica (al món, en general) és la manca de recursos en la pròpia llengua. En l'àmbit del programari lliure, per sort, el panorama és una mica més positiu que en el del programari privatiu: la major part dels programes d'ús general, molts dels no tan populars i, fins i tot, una part molt important de les interfícies del sistema (missatges en la línia d'ordres, gestors de finestres i entorns d'escriptori) estan traduïts al català. Tanmateix, encara (febrer de 2008) patim una carència considerable: les pàgines man encara no han estat traduïdes (o jo no he sabut trobar-les).
Per sort, hi ha molta gent que porta molt de temps estudiant aquests temes, hi ha qui ha fet resums en català del que podrien ser les pàgines man i els han penjat a la xarxa. Un dels documents més complets i ben estructurats que he trobat al respecte és aquest resum d'en Jordi Cuesta: organitza comandaments en categories i els explica d'una manera molt pràctica i directa a través d'exemples. Aquesta pàgina m'ha solventat més d'un dubte des que vaig començar a interessar-me per aquest sistema.
Una altra versió de la mateixa pàgina la trobem aquí i aquí, a carrec, sembla, d'en Eugeni Alonso.
Darrerament, però, m'he trobat en la necessitat de citar, o més concretament, d'enllaçar, les explicacions d'algunes ordres concretes. Dissortadament, les pàgines en qüestió no inclouen àncores per a cada ordre; així, m'he pres el treball (i la llibertat) de construir una versió d'aquells documents, però amb àncores individuals, de manera que ara ja serà possible accedir a l'explicació de l'ordre xxx amb una URI com http://mural.uv.es/jormonca/tux/minima.html#xxx; si més no, a mi em resultarà molt útil. Per respecte al treball d'en Jordi Cuesta i de n'Eugeni Alonso, m'he abstingut d'introduir-hi cap altra modificació (a banda d'aquesta presentació, és clar).
Aquestes comandes realitzen operacions que pot necessitar qualsevol usuari.
Aquests comandaments els fem servir per treballar amb directoris.
Comanda | Descripció i exemples |
pwd | Ens mostra en pantalla l'actual directori de treball en el qual ens trobem a mode de camí absolut ('path' des del directori arrel). |
cd | Canvi de directori. cd: canvia directament al directori 'home' de l'usuari. cd directori: canvia al directori especificat cd .. : pugem un nivell (cd ../../ en pujarem dos) cd /directori_x: des d'on estiguem anirem al directori_x que penja del directori arrel |
ls | Llista els arxius i directoris de l'actual
directori de treball ls -l : llistat d'arxius i directoris no ocults amb informació (que veurem detallada més avall) sobre el tipus, permisos, enllaços, propietari, grup, mida, data i nom. ls -la : el mateix llistat anterior incloent-hi els ocults de sistema ls -lad info* : llista els directoris que comencen per 'info' ls -l concret : mostrarà només els arxius que tinguin per nom 'concret' ls -R : llista els arxius i directoris de manera recursiva entrant en tots els subdirectoris La sortida de la comanda ls -la té l'aspecte següent: drwxr-xr-x 5 root root 1024 Sep 23 11:37 GNUstep -rw-r--r-- 1 root root 247 Mar 11 23:10 Xrootenv.0 El primer grup (d'estructura per exemple; drwxr-xr--) l'explicarem més endavant amb la comanda 'chmod'. La segona dada és un número que correspon al nº d'enllaços que té. Després vénen dues columnes que informen del propietari i grup al qual pertany l'arxiu o directori (en l'exemple anterior "root root"). La següent columna és la mida en bytes. Seguim amb la data ("mes dia"), hora ("xx:xx") i finalment el nom. |
mkdir | mkdir directori
: es crea un directori anomenat 'directori'
que penjarà del directori de treball actual
mkdir /cami/directori : crea un directori que penjarà de camí si aquest existeix mkdir -p /noucami/directori : crea un directori a la vegada que crea un nou cami de directoris i subdirectoris en cas que no existeixin |
rmdir | rmdir directori
: esborra el directori especificat en cas que estigui
buit rmdir -R directori: esborra recursivament el directori i subdirectoris que pengin d'ell rmdir -Rf directori : esborrada recursiva i forçada, no cal que els directoris siguin buits rmdir -p /cami/directori : esborra el directori i tot el camí especificat en cas que els directoris i subdirectoris estiguin buits Que a ningú se li ocorri provar amb rmdir -Rf *.* / i més si estàs com a root !!! |
Aquestes comandes treballen amb fitxers.
Comanda | Descripció i exemples |
alias | Permet definir abreviacions de comandes o
combinacions d'elles (normalment llargues) a mode d'àlies per
a l'estalvi de teclejar. alies l="ls -la | more" : quan teclegem l equivaldrà a la comanda ls -la | more |
cat | Mostra el contingut d'un fitxer.
cat fitxer : mostra en pantalla el contingut del fitxer especificat |
more | Pagina el contingut d'un arxiu llarg o el
contingut d'un directori que conté un elevat nombre d'arxius i
subdirectoris. Té subcomandes associades a tecles com la barra
espaiadora que avança pàgina a pàgina, la lletra b que
retrocedeix pàgina, la tecla 'enter' que avança línia a línia
o la lletra q que et fa sortir al prompt. more arxiu : pagina el contingut de l'arxiu arxiu cat arxiu | more : és equivalent a la comanda anterior |
rm | Esborra fitxers. rm fitxer : esborra el fitxer especificat. Pots esborrar des de qualsevol directori sempre que tinguis drets sobre aquell arxiu (Ex; rm /usr/local/arxiu) rm -i fitxer: esborra interactivament demanant confirmació rm -f fitxer: esborra forçadament (cas contrari al paràmetre -i ) |
cp | Copia un arxiu o directori a una altra
ubicació. Si el nou arxiu té el mateix nom l'hauràs de copiar
fora del directori actual. Si li canvies el nom la còpia pot
ser en el mateix directori o fora d'ell. cp arxiu nouarxiu : Exemple en el mateix directori cp /etc/passwd /etc/passwd.ori cp arxiu nouarxiu : En directoris diferents cp /alt/drivers /opt/linux/drivers cp arxiu /usr : copia l'arxiu al directori /usr cp /etc/hosts.allow permesos : copia el fitxer hosts.allow al directori de treball actual anomenant-lo 'permesos'. |
mv | Mou la ubicació d'un fitxer o directori fent
que desaparegui l'original. Es pot fer dins o fora del mateix
directori. mv /usr/local/squid/etc/squid.conf . : mou el squid.conf al directori actual ( . ) mv arxiu1 arxiu2 : converteix l'arxiu1 en arxiu2 (al mateix directori) mv *.tar ../../perl : mou tots els arxius .tar al directori perl (que es troba pujant dos nivells i baixant un fins a 'perl') |
cmp | Compara dos arxius informant de totes les
seves diferències. cmp arxiu1 arxiu2 : compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també) |
diff | Compara dos arxius informant de totes les
seves diferències. És semblant a la comanda cmp però amb
format de sortida diferent diff arxiu1 arxiu2 : compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també) |
find | Cercador de fitxers a partir del directori
que indiquem. find / -name access.log -print : busca l'arxiu access.log a partir del directori arrel (/) i ho pintes en pantalla (print) find . -size 35 -exec rm{} \ : cerca al directori actual els arxius de 35 bytes i els esborra Aquesta comanda també admet metacaràcters (find / -name "*iss*" -print) |
lpr | Imprimeix els arxius especificats.
lpr arxiu : imprimeix per la impressora defecte l'arxiu arxiu lpq : mostra les entrades de la cua d'impressió lprm treball : vista la cua d'impressió (lpq) pots eliminar un treball d'aquesta cua |
gunzip | Descomprimeix l'arxiu/s amb extensió
.gz gunzip syslog.0.gz: descomprimeix l'arxiu syslog.0.gz convertint-lo en syslog.0 |
gzip | Comprimeix un arxiu movent-lo a extensió
.gz gzip access.log : comprimeix l'arxiu access.log en access.log.gz El programa gzip també permet la descompressió amb el paràmetre -d (gzip -d arxiu) |
compress | Comprimeix un arxiu convertint-lo a extensió
.Z compress arxiugran : comprimeix arxiugran reanomenant-lo arxiugran.Z |
uncompress | Descomprimeix els arxius d'extensió
.Z uncompress comprimit.Z : descomprimeix l'arxiu comprimit.Z |
tar | Empaqueta/Desempaqueta arxius amb els seus
directoris tar cvf arxiutar arxius : fa un arxiutar amb extensió .tar que contindrà els arxius (i els seus subdirectoris si els tingués) que haguem especificat. Pots especificar varis arxius separats per espais blancs o tabuladors tar zcvf arxiu_tar arxiu1 arxiu2 : empaqueta l'arxiu1 i l'arxiu2 en un nou fitxer tar comprimit. El resultat seria arxiu_tar.tar.Z tar xvf arxiu.tar : desempaqueta l'arxiu.tar. El paràmetre x (extract) extreu, la v mostra (verbose) i la f és d'arxiu (file/s) tar zxvf fitxer.tar.Z : extreu el contingut d'un fitxer '.tar' que ha estat comprimit |
ln | Enllaça un arxiu existent en un altre (al
mateix o una altre directori) ln -s arxiu_vell arxiu_nou : enllaça (link) l'arxiu que vulguem en un altre que haurem creat. L'opció -s és per crear un enllaç simbòlic (hard link) i pugui ser visible a la sortida de la comanda 'ls' com apuntem a continuació: lrwxr--r-- 1 root 243 Apr 23 16:00 arxiu_nou->arxiu_vell ln -s /etc/rc.d/init.d/httpd . S35web : fa un enllaç simbòlic del fitxer httpd (que és un script d'arrencada) en el directori actual ( . ) que en aquest cas suposem sigui rc3.d amb el nom S35web |
chmod | Assigna els permisos d'un directori o
fitxer/s (com a root o en els que tu tinguis drets)
chmod 764 sendmail : assigna a l'arxiu sendmail els permisos de lectura, escriptura i execució (7) per al seu usuari, de lectura i escriptura (6) per als usuaris del seu grup i de només lectura (4) per a la resta [ -rwxrw-r--] Els 10 caràcters d'aquesta primera columna que apareix en fer un 'ls -l' es desglosa en: primer caràcter; ens indica si és de tipus arxiu (-), directori (d), enllaç (l),... primer grup de 3 caràcters; són els permisos del propi usuari sobre l'arxiu o directori. Com que corresponen les tres posicions en binari, si una posició està activada es correspondrà amb un 1 i si està desactivada correspondrà a un 0. Així per exemple si trobem '--x' correspondrà a 001 per tant a 1, si trobem 'r--' serà un 100 que en decimal correspon al nº 4, si fós 'rw-' seria el 110 que correspon al 6, el 'rwx' és el 7. segon grup de 3 caràcters; fa referència als permisos que tenen els usuaris que pertanyen a aquell grup. La filosofia dels números és la mateixa que en la tríada anterior tercer grup; són els permisos per a la resta de la gent Existeix una altra manera d'assignar permisos: chmod ugo+x fitxer : a fitxer li donem permís d'execució (x) al propi usuari (u), al grup (g) i als altres (o -other-) |
chown | El root o l'usuari sobre on tingui drets
poden canviar o assignar un propietari a un fitxer o
directori. chown web /home/httpd/html : web serà el propietari del directori html chown -R nobody /cache : nobody serà el propietari (de manera recursiva '-R' a tots els fitxers i subdirectoris) del directori '/cache' chown root:other index.html : canviem directament el propietari i el grup a index.html |
chgrp | Canvia el grup d'un fitxer o directori.
L'exemple anterior també serveix per a 'chgrp'
chgrp nougrup fitxer : canvia el grup que li pertany a fitxer per un nou grup (nougrup) |
umask | Defineix els permisos a mode de màscara que
donarem als fitxers que creem a partir d'aquest moment. Per la
seva característica s'entén que el valor que posarem en
aquesta comanda sortirà de restar a 777 els permisos que
haguem decidit. umask 017 : defineix que a partir d'ara els permisos dels fitxers seran 760 (777-760=017) |
newgrp | Crea el nou grup especificat
newgrup grupsecundari : crea un nou grup anomenat grupsecundari |
grep | Busca una cadena dins d'un fitxer.
grep "jbort" /etc/passwd : cerca la cadena 'jbort' al fitxer /etc/passwd imprimint la línia grep -n 'mestres' /home/base_dades : busca la cadena mestres dins del fitxer de nom base_dades indicant a la sortida el nom de l'arxiu i el nº de línia on es troba grep -v "root" /etc/shadow > $HOME/usuaris_pelats: busca totes les línies del fitxer /etc/shadow que no tinguin (-v) la cadena 'root' i ho redirecciones (poses dins) del fitxer usuaris_pelats que es troba dins de /home/usuari ($HOME) ls -la | grep "*.tar" : busca i llista tots els fitxers '.tar' del directori actual de treball |
head | Mostra les primeres línies (normalment les
10 primeres) d'un fitxer head fitxer : mostra les primeres línies del fitxer head -50 ../../routers : mostra les 50 primeres línies del fitxer routers (via 'path' relatiu) |
tail | Mostra les últimes línies d'un
fitxer. tail logfile : mostra les últimes (normalment 10) línies del fitxer logfile tail -f /usr/local/squid/logs/access.log : mostra de forma dinàmica (-f) les últimes línies del fitxer access.log (especificat amb 'path' absolut) tail +10 fitxer : mostra a partir de la línia 10 del fitxer |
sort | Ordena/Classifica els registres d'un/s
fitxer/s sort arxiu : ordena els registres de l'arxiu |
wc | Mostra en pantalla el número de caràcters,
paraules i línies de l'arxiu especificat wc alumnes : mostra les caracerístiques anteriors del fitxer alumnes wc -c log.2 : ens mostra la mida en bytes de l'arxiu log.2 |
test | Comanda que avalua arguments retornant un 0
si és verdadera test -e fitxer : avalua si el fitxer existeix test -d fitxer : avalua si fitxer existeix i si és un directori test -r fitxer: si existeix i és de lectura test cad1 != cad2 : avalua si la cadena cad1 és diferent de la cadena cad2 test -L arxiu : si arxiu és un enllaç simbòlic (link) |
./ | Executa un fitxer que ha de tenir
característiques prèvies d'executable (x) . /httpd stop : executa l'arxiu (script en aquest cas) 'httpd' si estem en el mateix directori de treball on es troba ell Per executar programes (arxius executables) com l'httpd anterior hi ha 3 maneres: httpd : indicaria que es troba en el path (camí) ./httpd : si està en el mateix directori de treball /etc/rc.d/init.d/httpd : indicant el camí absolut també el podrem executar /opt/netscape/netscape & : executarem (obrirem) el Netscape mantenint (&)també activa la consola virtual des d'on l'haguem 'llençat' |
zip | Comprimeix arxius i directoris en format
'.zip' zip arxiuzip arxius_a_comprimir : comprimirà en un arxiuzip els arxius_a_comprimir (i directoris) que especifiquem unzip arxiu.zip : descomprimirà el fitxer arxiu.zip |
ftp | Comanda que obre connexió i porta a terme la
possibilitat de transferència de fitxers (file
transfer protocol) ftp nom_màquina : s'estableix una connexió ftp amb al màquina remota ftp 193.145.88.16 : s'estableix la connexió amb al màquina d'IP especificada Una vegada s'estableix la connexió ens demanarà un identificador (login) que pot ser el nostre (si estem donats d'alta a la màquina remota) i un password. Fet això se'ns obre una sessió d'ftp (prompt ftp>) que ens habilita en amdós sentits la transferència de fitxers. Hi ha manera també d'establir connexió amb una màquina remota servidora d'FTP anònim. En aquest cas com a 'login' posarem anonymous i com a 'password' la nostra adreça electrònica (p.e. si establim connexió amb ftp://ftp.webmin.com) Després del prompt (ftp>) pots usar un seguit de comandes (amb help les pots veure) Les més comunes són: get arxiu : baixes el fitxer a la teva màquina al directori actual de treball put arxiu : transfereixes arxiu al teu 'home' de la màquina remota mget *.tar : baixes tots (amb confirmació) els fitxers .tar (mget admet metacaràcters) mput web* : envies (confirmant) el/s arxiu/s que comencin per 'web' hash : marca amb # l'estat de la transferència ( la # pot ser 1Kb., 2Kb., ...) bin : força la transferència en binari ls : admet la comanda per llistar fitxers (també és vàlida la comanda dir) ren : reanomena fitxers (si té el nom llarg amb separacions per espais llargs l'haurem de definir entre cometes dobles - ren "pàgina principal alumnes.htm" alumnes.htm ) lcd : ens diu el directori actual en la nostra màquina local lcd .. : puges un estadi situant-te en el directori superior en la màquina local del arxiu: esborra arxiu (si és un nom de fitxer llarg amb espais farem ús de ""nom"") quit : comanda de sortida de l'FTP bye : igual que l'anterior també serveix per sortir de l'FTP Admet altres comandes pròpies de UNIX com pwd, mkdir, rmdir,... i altres pròpies d'MS-DOS que amb la comanda help les pots visualitzar. |
Aquestes comandes treballen amb dispositius.
Comanda | Descripció i exemples |
mount | Especifica els dispositius muntats o munta
un dispositiu en el punt de muntatge especificat.
mount : especifica els dispositius que hi ha muntats mount /dev/fd0 /mnt/floppy : sempre el muntatge es fa seguint aquest patró (mount dispositiu directori_muntatge). Aquí muntem la disquetera (dispositiu) al directori de muntatge /mnt/floppy La comanda mount consulta al fitxer /etc/fstab per determinar les opcions estàndard associades al dispositiu en concret. La comanda requereix generalment privilegis de root. mount -t msdos /dev/fd0 /mnt/floppy : munta la disquetera perquè poguem llegir els arxius que són de tipus MS-DOS mount -o ro -t iso9660 /dev/cdrom /mnt/cdrom : munta el dispositiu cdrom al directori /mnt/cdrom amb l'opció de només lectura (ro - read only) i especificant el tipus de filesystem del cdrom (iso9660) |
umount | Desmunta el punt de muntatge (directori).
Per poder-ho fer hem d'estar lògicament fora d'aquest
directori. umount /dev/cdrom /mnt/cdrom : desmuntem el punt de muntatge (directori) del cdrom. Una vegada fet això podrem expulsar el cdrom de la lectora (dispositiu físic) amb la comanda eject. Si el que desmuntem és la disquetera sempre haurem de desmuntar abans de treure el disquet del dispositiu físic per tal d'assegurar-nos que totes les dades pendents han estat gravades al disquet |
fdformat | Formata un disquet sota Linux. La comanda ha
d'especificar el dispositiu i la capacitat del disquet.
fdformat /dev/fd0H1440 : formata un disquet d'1'44 Mbytes |
mkswap | Crea una àrea de swap Linux a la partició
del disc que especifiquem. Aquesta comanda requereix
privilegis de root. mkswap /dev/hda1 : crea una àrea de swap a la primera partició del primer disc no-SCSI La comanda swapon dispositiu habilita el dispositiu per a l'ús de swapping La comanda swapoff dispositiu deshabilita el dispositiu per a swapping |
Aquestes comandes treballen amb la visualització d'informació.
Comanda | Descripció i exemples |
apropos | Busca les pàgines de manual que fan
referència a la paraula que especifiquem i mostra en pantalla
una petita descripció del principi de cada pàgina de
manual. apropos paraula : llista les capçaleres de totes les pàgines de manual que inclouen la paraula en concret |
df | Mostra la quantitat d'espai de disc lliure
per a cada filesystem muntat df -k : mostra informació de les particions de disc en blocs d'1 Kb. i en % de l'espai de disc lliure com a disponible, l'espai utilitzat, etc. |
du | Mostra l'espai de disc usat pel directori
actual de treball o directoris que especifiquem
du : mostra l'espai de disc utilitzat (en blocs d'1Kb.) pel directori actual de treball on ens trobem i els seus subdirectoris du directori : ens indica l'espai de disc utilitzat pel directori especificat i els seus subdirectoris |
free | free : Mostra en pantalla el total de la memòria de sistema lliure i usada com memòria total lliure, memòria física, memòria swap, memòria compartida i buffers usats pel kernel |
ps | Ens mostra els processos actius associats a
una sessió concreta (ps) ps -a : mostra tots (all) els processos actius ps -ef : proporciona informació en format llarg dels processos actius en varis camps que atenen al login d'usuari, número identificador del procés (PID), nº identificador del seu procés pare (PPID), l'hora d'inici del procés, la terminal, el temps de CPU que fa servir i la comanda que l'executa. ps -aux : una altra manera molt útil de mostrar informació |
top | top : Mostra en pantalla una actualització continuada (dinàmica) dels processos actius i els recursos que està utilitzant a nivell de CPU. Amb la tecla q sortim. |
uptime | uptime : Mostra l'hora actual, la quantitat de temps d'activitat d'accés (login), el número d'usuaris que han accedit al sistema i les mitjanes de càrrega del sistema. |
users | users : Mostra cada sessió d'entrada al sistema (logins) |
w | w : Mostra un sumari d'utilització del sistema, els usuaris actuals actius i els processos actius que hi ha al sistema |
who | who : Ens indica els noms dels
usuaris actius en aquell moment, la terminal que s'està
utilitzant, el temps transcorregut des que han accedit al
sistema (login) i el nom de host (màquina) des de la qual han
accedit (si és que existeix aquest nom) who am i : ens dóna informació de qui sóc jo (semblant a la comanda id) |
finger | finger : Mostra informació diversa
dels usuaris connectats al sistema finger usuaris : ens mostra la informació dels usuaris que haguem especificat |
date | Informa de la data i hora concreta del
sistema a la vegada que permet reconfigurar-la
date : mostra l'hora, mes i any date nova_data : permet introduir una nova data de sistema amb el patró següent: # date MMddhhmmyyyy (dues xifres per al mes, dia, hora i minuts, i quatre xifres per a l'any). |
cal | Ens mostra un calendari dels mesos de l'any
actual per defecte cal mes : mostrarà el calendari del mes que haguem especificat cal mes any : pinta en pantalla el calendari del mes i any especificat |
file | Determina i mostra una descripció del tipus
de cada arxiu especificat file arxiu : determina quin tipus d'arxiu és i ens mostra la informació en pantalla. |
hostname | Mostra en pantalla el nom de la màquina on
treballem (local o remota). També es pot fer servir per
assignar un nom a la màquina. hostname : ens diu el nom de l'ordinador hostname nom : configurem la màquina amb aquest nom de host |
man | Mostra en pantalla la pàgina de manual que
fa referència a la paraula que haguem especificat (comanda,
títol, seccions, aplicacions...) man comanda : veiem la pàgina del manual que fa referència a la comanda especificada Com indicàvem al principi d'aquest capítol, l'estructura de la pàgina inclou el títol, nom, sinopsi, descripcions, exemples, modificadors i paràmetres, etc. Al principi de la pàgina veiem una referència ( w <nº> ) que ens indica en quina secció de la base de dades de l'ajuda es troba aquella pàgina de manual; si porta un 1 pot ser una comanda de shell o un programa executable, si és un 2 és una system-call, si és un 3 una crida a llibreries, el 4 són arxius especials com els de dispositiu, el 5 formats d'arxiu i convencions, el 6 fa referència a jocs, el 7 a paquets de macros, el 8 a comandes d'administració del sistema (la més important per a nosaltres), i el 9 per a rutines de kernel no estandaritzades. |
Aquestes comandes només haurien de ser utilitzades per l'administrador del sistema. En general, requereixen ser root per executar-se.
Introducció
De segur, com heu pogut observar, que en el capítol anterior ens hem deixat moltes comandes en el tinter que no eren catalogables en cap dels àmbits en els que les hem classificat, i és per això que en aquest nou capítol inclourem les que resten d'assignar (comandes d'acció directe sobre el sistema) compartint un bloc comú amb un seguit de comandes purament d'administració que us poden ser útils en el dia a dia d'un administrador de sistemes.
Sense poder delimitar una frontera entre comandes de sistema i comandes purament d'administració, passem a definir la resta de comandes en un sol bloc, si bé no cal fer esment a que en els blocs anteriors hi trobem comandes que lògicament també seran utilitzades constantment en l'administració i manteniment dels equips que tinguem entre mans.
Comanda | Descripció i exemples |
fsck |
Comprova per escaneig l'estat del file
system que determinem. fsck -a /dev/hda : fa l'escaneig de tot el disc (el primer no scsi) sense consultar amb l'usuari i reparant automàticament les possibles deficiències fsck -r /dev/hda1 : escaneja la parimera partició del primer disc no scsi reparant les possibles deficiències de manera interactiva amb l'usuari. Per regla general requereix privilegis de root. |
mkbootdisk |
Crea un disc d'arrencada que guardarà
el kernel actual i l'estructura del nostre file-system.
mkbootdisk versió_del_kernel : crea un disquet d'arrencada amb la informació del kernel i file-system actual (Ex; mkbootdisk 2.0.23) |
kill |
'Mata' (elimina) processos actius a través
del seu número que l'identifica (PID) kill PID_procés : després d'identificar el número (PID) que li correspon a un procés determinat (amb un ps -ef) podem eliminar-lo amb aquesta comanda. Si un procés determinat ens bloqueja la màquina podem accedir a ell des d'una altra terminal (ALt+F2) i 'matar-lo' des d'allà. kill -l : veus el llistat de senyals que pots associar a la comanda kill amb un número concret. Per exemple; kill -1 PID = reinicia el procés kill -9 PID = l'elimina per complet |
set |
Ens mostra informació de les variables
d'entorn del sistema. set | more : veiem de forma paginada tota la informació de les variables d'entorn |
ifconfig |
Mostra l'estat de les interícies de xarxa
(la de bucle, les ethernet....) actives. ifconfig -a : mostra totes les interfícies de xarxa que el sistema té detectades, tant les actives (protocol UP) com les inactives. És útil per veure si el propi sistema ha detectat la nostra placa de xarxa. |
ifup | ifup eth0 : si hem carregat el mòdul d'una targeta de xarxa manualment (amb modprobe eth0) haurem d'activar la interfície amb la comanda ifup eth0 |
kudzu | kudzu : en la versió 6.2 de RedHat s'incorpora aquesta utilitat de comanda que permet autodetectar nou hardware que haguem instal·lat en 'calent'. |
make |
Compil·la el programas que hem baixat
en codi font. Existeix un pas previ que s'executa amb
./configure que crea un arxiu (makefile) necessari per
al make i la conseqüent compil·lació. make : inicia la compil·lació |
dmesg |
Ens informa de les incidències ocorregudes
que afecten al kernel (arrencada, procés d'instal·lació
del S.O., canvis de disc ...). La informació s'emmagatzema
en un buffer de mida predeterminada però personalitzable.
dmesg -c : després de mostrar en pantalla els missatges buida (clear) el buffer |
su |
Obre un nou shell de treball amb canvi
d'usuari i grup. su usuari : obrim un shell com a nou usuari su : estant com a usuari agafarem característiques de root heretant les nostres variables d'entorn (ens demanrà lògicament la contrasenya) su - : estant com a usuari ens convertim en root amb les variables d'entorn de root, és a dir, com si haguessim entrat al sistema des d'un principi com a root. su - usuari : si som root podrem entrar com un nou usuari amb efectes com des d'inici de sessió |
dump |
Permet fer 'backups' del sistema per a
recuperar dades, sempre i quan tinguis instal·lada l'aplicació
'dump' que pots trobar al directori RPMS del RedHat. El
pots instal·lar amb "rpm -ivh paquet_dump". Per defecte
farem un dump a cinta però pots fer-ho a fitxer a la mateixa
màquina, a disquet, a host remot ...Especificarem un número
per al grau de backup que volguem fer. El 0 correspon
a un 'full backup'. dump -0u -f /dev/st0 /home/jmarti : volca a cinta el contingut de /home/jmarti incloent-hi tots els subdirectoris que hi trobi. Si posessim la barra ( / ) voldria dir que volem fer una còpia de tot el file system amb tots els seus fitxers i directoris |
restore |
Comanda que permet recuperar les dades
de backup fetes amb 'dump'. restore -i -f /dev/st0 : restaurarem el que hi ha a la cinta (/dev/st0) o el directori on haguem volcat la informació. Ara entrarem a un prompt restore> on podrem navegar per directoris i marcar amb add nom_de_fitxer_o_ directori el que volguem recuperar. Fet això amb al comanda extract el recuperarem. Amb quit sortim. |
startx |
Ens permet arrencar l'entorn gràfic que
tinguem instal·lat a la màquina startx : commmuta a entorn gràfic. Ve a ser com la combinació Alt+F7 que també ens porta a l'entorn gràfic (Amb la combinació Ctrl+Alt+F2 sortiriem de l'entorn gràfic) |
setup | Comanda que permet configurar a posteriori mitjançant un entorn gràfic el tipus de teclat, les característiques del ratolí, configurar la zona horària, les característiques de video o la configuració dels diferents serveis que volem arrencar. |
linuxconf | Aquesta comanda que requereix drets de root permet, a modus de resum, tenir informació bàsica de la nostra màquina, especificacions de DNS, NIS, connexió per PPP mab mòdem, informació del Servidor Web Apache, gestió bàsica dels serveis del nostre servidor, configuració del servidor de correu, filtres anti-spam, configuració d'un servidor de fitxers amb Samba, gestió dels accessos a la xarxa local, configuració del servidor de FTP, creació d'usuaris, gestió del file-system, particionat, quotes als usuris i permisos, també la gestió d'arrencada amb LILO, muntatge de file-systems, parada de la màquina controlada, activació del Control-Panel per a l'administració en entorn gràfic, missatges d'arrencada i registre de logs de sistema entre altres moltes més funcions. |
rpm |
Comanda de gestió dels paquets d'aplicacions,
serveis i programes rpm ( Red Hat Package Manager
) rpm -i paquet : instal·la ( i ) el paquet rpm rpm -ivh paquet : permet veure la informació mentre s'efectua la instal·lació rpm -q -a possible_paquet : realitza una consulta de tots els paquets que hi ha instal·lats al sistema que fan referència a la paraula indicada com a identificador d'un possible paquet |
echo |
Comanda amb sortida per defecte la cònsola
(pantalla) que mostra el contingut de les variables d'entorn
o de cadenes especificades. echo $PATH : mostra el contingut de la variable PATH echo "hola" : mostra en pantalla la paraula hola. En shell-scripts la utilitzarem per mostrar en pantalla un text determinat. |
shutdown |
Comanda de baixada de sistema que es troba
dins del directori /sbin i que requereix privilegis de
root. shutdown -h now : 'baixa' (ara) la màquina desmuntatnt tot el sistema de fitxers. La paraula 'now' la pots substituir per un número que es relacionarà amb minuts. És equival·lent a la comanda init 0. shutdown -r now : desmunta el file system reiniciant posteriorment la màquina. Equival·lent a init 6. Existeix també la combinació de les tecles Ctrl+Alt+Supr per reiniciar el sistema. |
init |
És el pare de tots els processos. Indicant-li
un número al darrera forçarem a que la màquina una vegada
'baixada' (exceptuant el 0) l'arrenquem amb una latre
nivell. init 0 : baixa el sistema fins un 'power off' init 1 : arrenquem amb nivell de monousuari sense protocols de xarxa init 2 : arrenquem amb modus multiusuari sense protocols de xarxa init 3 : reinicia la màquina sense entorn gràfic amb les característiques de multiusuari i protocols de xarxa init 5 : igual que el 3 però activant les X (entorn gràfic d'haver-lo) init 6 : reinicia el sistema al nivell 3 (init 0 + init 3) Aquets processos d'arrencada es poden definir al fitxer /etc/inittab a la línia que fa referència al nivell d'arrencada (Run Level:) |
sync | sync : Completa totes les operacions pendents d'E/S (input/output). Convé fer-ho un parell de vegades o tres abans d'executar la comanda 'halt' de parada de sistema |
halt | halt : comanda de parada de sitema equival·lent a un 'init 0'. |
reboot | reboot : realitza una reiniciada de sistema igual que un 'init 6'. |
mkfs |
Crea un file-system del tipus especificat
en el dispositiu que indiquem mkfs -t msdos /dev/fd0 : crearem un sistema de fitxers de tipus MSDOS al dispositiu de disquet. Requereix privilegis de root. |
& |
Permet que una comanda s'executi en modus
'background' mentre estem relitzant altres tasques en
la màquina. Podem redireccionar-ho a un fotxer de text
per a recollir la sortida de la comanda. ps -ef | grep netscape > /tmp/processos.txt & : la sortida de la comanda per buscar tots els processos actius que tenen a veure amb el netscape ho redireccionarem cap a un fitxer de text que anomenarem 'processos.txt'. Mentres tant podrem seguir treballant a la mateixa cònsola. |
nohup |
Permet executar una comanda en modus background
i encara que sortim de la sessió de treball la deixa executant-se
com a procés actiu. Si no direccionem la sortida de la
comanda cap a un fitxer, per defecte ho 'tirarà' cap al
fitxer nohup.out que crearà al mateix directori on ho
executem. nohup ls -la . : executarà un 'ls -la' del directori actual ( . ) i per sortida de defecte ho posarà al fitxer nohup.out nohup ps -ef > /tmp/processos : s'executa un 'ps -ef' en modus backgroud i es llença el resultat al fitxer processos del directori /tmp. |
wall | wall missatge : mostra un missatge a cada usuari per 'broadcast' exceptuant aquells que tinguin desactivada l'opció de recepció de missatges. Amb Ctrl+D indiquem el final de missatge. |
lilo | lilo : Actualitza el MBR o el Sector d'Arrencada d'acord amb la informació que consta en l'arxiu de configuració /etc/lilo.conf |
ping |
Envia una petició de retorn (echo) via
TCP/IP a la màquina especificada per IP o per nom. Si
el nom falla però la IP no pot ser degut a una mala configuració
del DNS (Servidor de noms). ping 192.168.0.1 : llencem una petició d'ecus a la IP especificada de la nostra xarxa local (router en el nostres centres). Si hi ha resposta que veurem reflexada en una resolució en mil·lisegons, confirmarem que el host de destí és operacional (les nostres dues màquines es 'veuen') |
telnet |
Obre una sessió (login) de treball a la
màquina especificada sempre i quant aquesta no tingui
comentada la línia que fa referència al telnet en el fitxer
inetd.conf i estem donats d'alta com a usuari en el host
de destí ja que com a root no podrem fer telnet.
telnet estació13.delcentre.ct : obrirem una sessió de treball a la màquina estació13. Ens demanrà un login i un password. |
traceroute |
Ens traça una ruta a través de les IP's
de màquines 'gateways' fins la destinació que indiquem
traceroute www.sunfreeware.com : veiem a través d'un número concret de salts (hops) les IP's que fan camí des de la nostra màquina cap a la destinació de 'sunfreeware' |
crontab |
Planifica un procés que s'executarà repetidament
amb la freqüència que nosltres li especifiquem. La comanda
crontab generarà un fitxer amb el nostre nom d'usuari
( o root, o adm, o lp ...) al directori /usr/spool/cron/crontabs
on guardarà especificades totes les planificacions
de tasques que volem que s'executin. La sintaxi són dues
xifres per a cada camp i al final la comanda: 30 20 * * 1,5 /sbin/init 0 : a les 8h. i 30' de la tarda de tots els dies del mes i de tots els mesos de l'any, en dilluns i divendres (ja que el 0 és diumenge), s'efectuarà un 'init 0'. D'haver posat 1-5 indicariem de dilluns a divendres. Els usuaris que podran o no utilitzar la comanda crontab estaran definits als fitxers cron.deny i cron.allow del directori /etc. crontab -u root -e : edita totes les tasques programades per l'usuari root on podrem canviar-les o eliminar si és el cas. crontab -u usuari -l : llista les tasques que té programades l'usuari en qüestió. |
at |
Planifica un procés o comanda que s'executarà
en un moment determinat com a única vegada. La sintaxi
de la comanda inclou un paràmetre per al temps i un altre
per a un increment: at now +1 minute : d'aquí a un minut executarem (ara polsem 'intro') at>aquí entrarem la comanda;p.e. /sbin/init 6 Ctrl+d : amb aquesta acció generarem un fitxer que inclourà la comanda especificada en el directori /usr/spool/cron/atjobs at 3002 jul23 (intro) at>ps -ef >processos.txt (Ctrl+d) Aquí estem dient que el 23 de juliol a les dues i trenta minuts de la matinada reculli al fitxer processos.txt els processos actius que estiguin en aquell moment rodant en la nostra màquina. Els usuaris que podran o no utilitzar la comanda at estaran definits als fitxers at.deny i at.allow del directori /etc. |
exit | exit : sortim del sistema (tanca el shell que s'ha obert a la terminal) per tornar al 'login'. Si anessim obrint shells consecutius (p.e. entrant com a usuari, fent un 'su' després, i encara un 'su nou_usuari' des de root) hauriem de fer dos 'exit' consecutius per tornar a la situació inicial. |
sh |
Executa un script creant un nou shell.
Per sortir-ne'n ho farem amb 'exit'. sh script : crea una nova sessió on s'executarà l'script indicat |
talk |
Obre una aplicació de comunicació amb
altres usuaris que estiguin actius en el nostre sistema
o màquina. Suposem que després d'un 'finger' detectem
que l'usuari 'jordi' està actiu en la nostra màquina.
Fent un 'talk' podrem establir en una finestra una conversa
amb ell. talk jordi : ens surt una finestra en la que podrem escriure un text que enviarem a l'usuari 'jordi'. A ell se li obre automàticament una altra des de la que podrà contestar. amb 'exit' sortirem de la aplicació |
fg |
Porta cap a la pantalla (foreground=primer
pla) el treball actual o els especificats fg : ens presenta en primer pla l'actual treball en curs. fg treballs : ens mostra els treballs en primer pla |
lynx |
Navegador Web sense entron gràfic propi
del Linux. lynx www.xtec.es : ens porta a la pàgina principal de la XTEC sota modus de text pla (no es carrega cap tipus de fitxer d'imatge). És útil per a descarregar-se fitxers amb més d'una extensió sota Linux |
> / >> |
Redireccionament de la sortida estàndar
cap a un fitxer o nova comanda. ps -ef | grep squid > processos : la sortida de la comanda la recollirem al mateix directori on ens trobem en un fitxer anomenat 'processos'. D'existir el fitxer el reescriuria per complet (>) tail -50 access.log >> peticions_web.log : afegeix (>>) les últimes 50 línies del fitxer access.log (de no estar al directori especificariem el camí senscer) al fitxer peticions_web.log. La redirecció '>>' afegeix sempre al final del fitxer conservant el contingut anterior. |
useradd |
Afegeix un usuari al sistema. Requereix
privilegis de root. useradd nom : afegeix l'usuari nom proporcionant-li un shell per defecte i un 'home' (/home/usuari) |
userdel |
Esborra un usuari prèviament donat d'alta
al sistema. userdel usuari : elimina del sistema a l'usuari |
groupadd |
Afegeix un nou grup al sistema.
groupadd nou_grup : afegeix al sistema el nou_grup |
newgroup |
Afegeix un nou grup al sistema (igual
que el cas anterior). newgroup nom_grup : crea el grup nom_grup |
passwd |
Dóna una contrasenya a un usuari donat
d'alta al sistema o permet el canvi de l'antiga si tens
privilegis sobre l'usuari (root o tu mateix). passwd usuari : permet donar o canviar la contrasenya de l'usuari en qüestió |
insmod |
Carrega mòduls dinàmicament. Requereix
privilegis de root. insmod mòdul : carrega dinàmicament al nostre sistema el mòdul especificat |