Cròniques
de les actuacions de La Muixeranga
Aquesta secció
s'anirà actualitzant a mesura que anem fent les cròniques de les eixides i
actuacions, l'objectiu és que hi consten totes, des de la primera eixida
el 9 d'octubre de 1976 a València fins l'última: 2 de novembre 2002 a
Manresa.
Dia
2 de novembre de 2002
Actuació
portada a terme a Manresa (Bages), amb motiu de la “Fira d’Espectacles
d’Arrel Tradicional”, assistiren 57 muixeranguers.
L’actuació
principal es va realitzar dins a La Seu de Manresaa les 17 h, en la que també
hi van actuar la Moixiganga de Sitges, Moixiganga de Tarragona i Tirallongues
de Manresa, tot i que vam ser la Muixeranga els que obrirem l’acte.
Gran
afluència de públic que donà untracte molt respectuós i emotiu a l’acte
i als participants. La Muixeranga actuà en primer lloc presentant-se amb l’enterro,
i posteriorment realitzà: la Marieta, 3 torretes, La Tomasina i L’Alta.
El
públic assistent va premiar l’actuació amb una gran ovació en finalitzar
l’acte. Finalment férem un pinet central flanquejat per les altres
colles que actuaren.
En
acabar aquesta actuació ens dirigirem a la Plaça de l’Om, casc antic de
Manresa, on tornàrem a actuar, repetint les torres alçades i explicant per
la megafonia la nostra procedència, la nostra festa i les diferents
muixerangues que anàvem fent. Igualment que a La Seu rebérem un tracte molt
efussiu per part dels manresans assistents a l’actuació (la Plaça de l’Om
i els voltants estaven plens). Aquesta segona actuació fou simultània amb
els Tirallongues de Manresa als que ajudàrem a fer pinya en els seus intents
del 3 de 6. Finalment sopàrem a l’escola de restauració de Manresa.
Total
d’assistents (muixeranguers i acompanyants) 106.
Valoració
de l’actuació molt bona.
Ressenya
inclosa en el programa d’actes de Manresa:
“Muixeranga
d’Algemesí, Moixiganga de Sitges, Moixiganga de Tarragona i Tirallongues de
Manresa. D’Algemesí a Sitges, de Tarragona a Manresa.
Les
moixigangues sobresurten entre els nostres elements festius per la plasticitat
dels seus quadres i figures, que representen la Passió i la Mort de Jesucrist
en els cas català, o són dedicades a la Mare de Déu en el cas valencià.
Per aconseguir-ho realitzaren torretes que s’han emparentat amb el fet
casteller i que dibuixen escenogràficament la història sagrada vista a través
dels ulls de la cultura popular.”
Crònica
de J. Guitart
