Pujades i Figures


Els membres que la componen són una colla d’uns dos-cents homes, de tota mena de professions, dirigits per un mestre que s’encarrega de coordinar el muntatge del ball. La música és executada amb tabal i dolçaina, amb dues tonades bàsiques, una per a la dansa del ball, i l’altre, més coneguda popularment com la Muixeranga, senzilla i emocionant, amb ritme molt pautat, com per a servir de guia en l’alçament de les torres. N’hi ha una tercera, molt específica, sobre la composició del cant gregorià del Dies Irae, dies illa, per a la figura de L’Enterro (la qual representa l’enterrament i assumpció de la Mare de Déu). Les evolucions en la Muixeranga es divideixen en tres tipus.

El Ball

Consta de quatre temps, tant en els moviments com en la melodia. Tots els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i evolucionen portant atxes enceses a les mans, alçant-se dempeus enlairant l’atxa i aclofant-se baixant-la alternativament o bé ajupits cara a terra movent-se alternativament a dreta i esquerra, o saltant d’una filera a l’altra. És la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori de la Muixeranga. Sol obrir les actuacions en les distintes processons de la Festa de la Mare de Déu.

Les Torres Humanes o Pujades



La Morera	La Volantinera
La Torreta	Cinc en un peu
La Tomasina	L’Alta

Figures plàstiques


La Maria Alta	L’Enterro
La Sènia	El Retaule
La Font	La Marieta
El Guió

La manera de bastir-les és molt primitiva: plegades les articulacions, resten flexionats els muixeranguers fins que ja han pujat tots, i de seguida van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. Els muixeranguers no se subjecten dels braços, sinó que s’abracen els uns als altres formant un cos tot compacte. La torre sempre es remata per un xiquet —abans, vestit d’angelet— que amb els braços oberts alça la cameta.



La Morera (1995): cinc altures amb base de quatre homes amb pinya, primer pis de dos i es remata amb un pilar de tres. Requereix una escala darrere per poder muntar el pilar de tres.
	La Volantinera: una de les pujades tradicionals amb un caràcter més desenfadat i divertit. Es compon d’una base de quatre homes i un pis de tres sobre el qual puja un muixeranguer adult que es col·loca cap per avall, mantenint l’equilibri uns moments, i deixant-se caure finalment d’esquena per a ser recollit en l’aire pels muixeranguers de baix
La Torreta: base de quatre homes amb primer pis de dos flexionats i que es remata amb alçador i xiquet. Juntament amb L’Alta és la construcció més clàssica de les nostres torres. Hui se sol representar de manera combinada.
	Cinc en un peu: base d’un home sobre el qual en pugen dos asseguts i abraçats entre ells, rematant la torreta l’alçador i el xiquet len representar-se de manera combinada.
La Tomasina (1995): cinc altures amb base de quatre homes amb pinya, el primer pis amb quatre homes flexionats, segon pis amb dos homes flexionats i es remata amb l’alçador i el xiquet. La seua espectacularitat radica en el desplegament de tots els pisos al so de la melodia de la Muixeranga.
	L’Alta: cinc altures amb base de huit homes, primer pis de sis homes travats, segon de tres homes, alçador flexionat i es remata amb un xiquet. Requereix la construcció de tres escales laterals per ajudar a pujar a partir del tercer pis. És la més clàssica de quantes representacions es fan hui.

Figures plàstiques

Hi ha d'algunes amb intencionalitat simbòlica religiosa que van més enllà de la mera figuració.


La Maria Alta: sembla representar l’Assumpció de la Mare de Déu. Consta de quatre altures amb una base de quatre homes amb pinya, quatre al primer pis (tots ells travats) i quatre al segon (flexionats) que agafen amb les seues mans un xiquet, el qual eleven entre tots. Té dues escales per a ajudar a pujar i baixar el xiquet.
	L’Enterro: representa l’enterrament de la Verge Maria. Un muixeranguer fa de mort mentre és transportat per una combinació de parelles que van asseguts o drets dalt dels altres iprecedits per altres parelles amb ciris.
La Sénia (1996): combinació de dos guions que es creuen de maneraperpendicular. Té la particularitat que es desplaça de manera circular.
	El Retaule (1997): combinació de dos guions que es col·loquen l’un al costat de l’altre cobrint un front ample.
La Font: transsumpte de la lloança Fons Salutis de les lletanies. Composta per un pi central de tres i quatre pins de dos, combinats amb quatre dolls.
	La Marieta: té la mateixa simbologia i composició que la Maria Alta sols que amb una altura menys.
El Guió: combinació de diversos pinets. Consta d’un pi de quatre el qual està flanquejat per dos pins de tres i dos de dos. Una versió més senzilla és el Guionet.

Font: Llibre 25è aniversari d'Amics de La Muixeranga i Poblador