El projecte SOHO ( Solar and Heliospheric Observatory) és una col·laboració entre l´Agència Espacial Europea
(ESA- el va construir-) i l´Administració Americana per a l´Aeronàutica i l´Espai (NASA- s´encarregà
del llanÇament i de les operacions de la missió).
Aquest satél·lit pot obtindre imatges de l´atmòsfera solar a una temperatura que ronda els 100 000 graus, amb un espectrò
metre ultraviolat, que mostren camps de densitat i velocitat a temperatures diferents. De fet, el dissenyaren per estudiar l´estructura interna del Sol, la
seua atmòsfera externa i l´origen del vent solar (corrent de gas altament ionitzat que ix continuament cap a l´exterior a través del
Sistema Solar).
Està situat a 1.5 mil·lions de km de la Terra i ha d´observar el Sol durant un període mínim de dos anys. Aquestes
observacions són contínues, a diferència d´obsevatoris solars anteriors que orbitaven al voltant de la Terra, que interrumpien les
seues observacions quan aquesta eclipsava el Sol.
Està constituït per dos mòduls: el de servei (part inferior, abasteix de potència, control tèrmic, d´apuntament i de les
telecomunicacions, soport dels panells solars) i el de carga útil (està damunt i conté els instruments de telecomunicació).
SOHO està pilotat des del Goddard Space Flight Center (GSFC) de la NASA (Greenbelt, Maryland) i les seues dades es reben a través de
la Deep Space Network (DSN) de la NASA.
I en el centre d´operacions dels experimentadors (EOF), els experimentadors observen en els seus ordinadors les imatges i les mesures que han pres
els seus instruments que estan al SOHO (que els utilitzen de la mateixa manera que els observatoris solars terrestres, però a distància).
NAU MARINER X (estudia Mercuri ¯el missatger dels Déus ¯) La sonda Mariner X va ser la primera missió en aplicar el concepte de l´atracció gravitacional per poder aplegar d´un planeta fins a altre.El 3 de novembre de 1973 va ser llenÇada cap a Venus (aplegà a la seua atmosfera el 5 de Febrer del 1974). Va fer 4 000 fotografies del planeta ( forma més o menys esfèrica, rotació: 243 dies terrestres, 0.05% del camp magnètic terrestre, atmòsfera abundant en hidrogen¯resultat del bombardeig continuat de partícules procedents del Sol ¯). Després va posar rumb cap al Sol, essent accelerada pel Camp Gravitacional de Venus, va arribar a Mercuri el 29 de march de 1974, passant a 705 km de la seua superfície. Les fotografies que va fer d´aquesta revelaren que estava plena d´impactes i que tenia una capa atmosfèrica lleu formada per Heli. Després, la sonda Mariner X, va entrar en òrbita solar tornant a sobrevolar Mercuri el 20 i el 23 de Setembre del mateix any, fotografiant les cares il·luminades del planeta i la seua zona polar sud.
Característiques de la Sonda Mariner X:
- Pes total: 433 Kg.
- Càmeres amb diversitat de 2:1 i variació angular.
- Gravadora Digital en Cinta Magnètica.
- Espectròmetre Ultraviolat
- Radiòmetre d´infrarojos
- Mesures realitzades sobre: Plasma Solar, Partícules amb càrrega, Camps Magnètics, Ocultació d´ones de Radio
La sonda Magallanes (Magellan) va ser llenÇada el 4 de maig de 1989 a bord del transbordador espacial Atlantis des del Centre Espacial Kennedy,
amb objectiu d´obtindre un mapa de radar del planeta Venus (de la seua superficie, hi ha muntanyes i també s´especula que tinga encara
volcans en actiu) i va funcionar fins 1994. El nom li´l posaren en honor a l´explorador portugués del sXVI Hernando de Magallanes.
El transbordador va dur la sonda a una òrbita d´altura baixa i ahí la va soltar. S´enxufà un motor de combustible sòlid
(Inertial Upper Stage¯IUS¯) posant en rumb la sonda a Venus en un viatge de 15 mesos.
Magallanes, va ser la primera nau interplanetària llenÇada pel transbordador espacial.
Tenia com a objectius principals:
Característiques:
- Cartografia de Venus
- Obtindre un mapa global d´imatges obtingudes per radar de la superficie de Venus amb una resolució d´un km
- Obtindre una mapa global topogràfic amb una resolució de 50 km en horitzontal i 100 metres en vertical
- Obtindre un camp gravitatori quasi global amb 700 km de resolució i d´entre 2 a 3 miligals de precisió
- Comptendre l´estructura geològica del planeta, incloent la densitat i la dinàmica
CALENDARI
- construida (en part) amb restes de missions anteriors(Voyager, Galileu,..)?recilatge!!!
- Pes: 3.460 kg en el llanÇament
- longitud: 4.6
- antena parabòlica de 3.7 metres de diàmetre que gastava la banda X en radio (permitia una velocitat d´ entre 268 y 115 kbps)
- L´únic instrument científic que duia la nau era el radar, enviava impulsos de micrones per vore la superficie de Venus, ja que l´atmòsfera d´aquest planeta era molt densa i òpaca, imposible de fotografiar la superficie amb càmeres convencionals. L´antena enviava impulsos cada segon i recollia els ecos que rebotaven del sòl.
- La nau va pegar una volta i mitja al voltant del Sol i va aplegar a Venus el 10 d´agost de 1990 (s´encengué de nou el motor per frenar la nau i ahí, aquesta, es va quedar en òrbita el·líptica polar al voltant de Venus)
- 4 de maig de 1989 ¯ LlanÇament
- 10 d´agost de 1990¯Inserció en l´òrbita de Venus
- 15 de setembre de 1990¯ Cicle 1¯ mapa de radar
- 15 de maig de 1991 ¯Cicle 2¯ mapa de radar
- 15 de gener de 1992 ¯Cicle 3¯ mapa de radar
- 14 de setembre de 1992 ¯Cicle 4&¯ Dades de camp de gravetat
- 24 de maig de 1993 ¯ Aerofrenat per a circularitzar l´òrbita
- 3 d´agost de 1993 ¯ Cicle 5&¯ Dades de camp de gravetat
- 30 d´agost de 1994 ¯Experiment "molí de vent"
- 12 d´octubre de1994¯Pèrdua de la senyal de radio
- 13 d´octubre de 1994¯ Pèrdua de la nau
RESULTATS
La majoria de la superficie està coberta per materials volcànics. Estructures volcàniques en tota la superficie amb planes de
magma, camps amb domos de magma i grans escuts volcànics
Hi ha pocs cràters d´impacte? edat<800 mil·lions d´anys. La presència de Canals de magma de més
de 6000 km de longitud? rius de magma de viscositat molt baixa.
Tectònica: dominada per un sistema de zones de escletxes globals i amples, estructures dòmiques ¯corones¯produïdes per
una elevació ràpida de magma. Sense erosió pel vent.