La gent del Alè és un moviment de joves de diferents móns amb un treball en comú:  Expirar en cada un dels espais que ens moguem, en aquest cas, la universitat, la força de la cultura popular. Reivindiquem la paraula Gent perquè partim de la lluita que cada u porta en la seva realitat, perquè no creem cap lluita col·lectiva abstracta. Som gent, res mes que això, i tant ens podreu trobar fent teatre de carrer com defensant els drets del món digital. El nostre camp de treball es ampli… Perquè l’alè es respira en l’aire i en cada un dels llocs que criden davant l’opressió dels qui es creuen els amos del planeta i de les nostres vides. L’art inventa futur; l’educació popular, inventa un futur que és del poble. Així doncs ens presentem com un canal d’informació, com un vertader canal d’informació. No serem cap telenoticiari, cap recull de premsa, ni tan sols un portal. El nostre potser és un rescat dels vells trobadors, que des de l’alegria i el humor, sabien escopir un món que els feia fàstic. Nosaltres, no anem a negar-ho; volem canviar el món. I també voldríem canviar l’aula magna. Si més no, el nostre principal desig, està en canviar-nos a nosaltres mateixos: Esforç cooperatiu, creació col·lectiva, formació artística, discussió inacabable de que collons passa, i que collons volem fer... No ens fa por l’aula Magna, ni la universitat, ni cap institució mig perversa… El nostre és un contagi més gran. Avui us contem un altra realitat possible, un altra organització possible… Mai no ens quedarem quetes perquè no ens agrada com està l’assumpte. Participem. Molt il·lustres estudiants d’Educació Social i Pedagogia, ja titulats d’ensenyar que és vida, açò es diu Claus i vol ser teatre. Cinc claus per l’educació Popular. Proposem Llibertat. Paraula, passió, art i revolució. No neguem que existeixen, dos discursos ben diferents, els dels tristos i el dels alegres. Oi, no aniran al mateix tren? Ací estem,  som el Alè, i fem teatre, que ningú s’espante.