La història d'este grup comença a l'hivern del 2.001, al mes de  novembre on prepararen un repertori acústic amb cançons de  Xavier Martí, que participava com a cantautor en la setmana cultural a través del Consell de la Joventut del Municipi de Sueca.

Aquella 1ª actuació compta amb les veus de Martí i Elena, Hugo al piano, Martí també a la guitarra,  Xavi Messeguer al baix elèctric i Joan Sampedro 'Sampi' a la percussió.

XAVIER MARTÍ

veu

potser és que no m'estimes de LLUNA PLENA teatre

Després d'aquella actuació començaren els assajos i s'incorpora Carles per tocar el baix, fent-se càrrec Xavi de la guitarra.

Lloc d’assaig teníem (el pub People de Sueca), feia falta trobar un nom per al grup; per votació decidirem ‘AL TRASTE’.

El més destacat que ferem en aquells primers mesos de formació fou la composició musical per a l'obra de teatre; Potser que no m'estimes, de la companyia Lluna Plena teatre, la qual musicarem en 3 ocasions: Sueca, La Llastra i Sollana.

Joan Sampedro deixa el grup per raons de treball a l'estiu del 2.001 desprès de gravar la 1ª maqueta ‘AT’. Una maqueta amb estil pop i amb cançons molt melòdiques, composades per Xavier Martí, Hugo Llopis i Xavier Meseguer.

Hi han cançons que seguim tocant, com: deixa d'actuar o l'últim toc teatre. I cal destacar la cançó; LA DONA NORMALETA, que sempre tenia bona acollida allà on tocàvem.

Paquito el del Túria ajudà al grup en la gravació de la maqueta i va ser el bateria del grup en eixos mesos d'estiu.

AT: primera maqueta grabada, en la SALA ASSAJOS de València, en estiu de 2001

concert en les festes de Sueca del 2002, amb Rosario de 2^on plat

El seu lloc l'ocupà Vicent Estruch d'Ador que seria el tercer bateria en quatre mesos. I bateria del grup desde finals del 2001 a l'estiu de 2003.

A principis del 2.002 també entra a formar part del grup el guitarrista Salva Manyez.

En la nova etapa, el grup seguia composant noves cançons, i intentant definir l'estil d'alguna manera.

Fèrem concerts en pobles i llocs prou insòlits: (en una festa de fi de curs d'un col·legi, en una esglèsia...). Cal destacar l'actuació com a teloners de Rosario en les festes locals de Sueca, en setembre de 2002. Com no, ens van tallar quan encara no haviem fet ni la meitat del temps estipulat, en fi... és el que té tocar en 'famosillos'.

A l'estiu del 2.003 Elena i Vicent deixen el grup per raons de feina, i a la bateria torna Sampi. En les festes locals d'aquell estiu ens tornen a llogar, esta vegada per 'telonejar' a David Civera.

Elena, veu

Vicent, bateria

L’estil del grup comença a evolucionar, pels diversos canvis en la formació. Les noves cançons caminen cap al rock, i decidim començar una nova etapa amb un estil totalment diferent, cançons en valencià i estrenem el nom actual;  THE GARROPHONES.

The garrophones comença a donar el seu fruit, almenys d'ubicació d'estil musical, i això es nota cada vegada en els concerts que es fan en el 2004, en diversos pobles i pubs, i en alguns concursos que ens presentarem:com el I Festival ciutat de Sueca on quedarem 2^ons, o la V edició del Circuit de Música en Valencià on fòrem semifinalistes.

concert a un pub d'Alacant, gira 2004

Altre alicient és la idea de crear l'espectacle garro-folk, the garrophones + alguns components del grup tira-li folk, que ens acompanyen en l'arranjament o interpretació d'alguna cançò, com l'últim toc o la tarantel·la. Estos components han sigut Mondu a la dolçaina, i Lluís Blasco al violí, qui pacientment han esperat fins al final dels concerts per tocar les ultimes peces, i estem molt agraïts perquè sempre que els ho hem demanat han acudit a tirar-nos una maneta.

'comboiet' a Pedreguer

Martí per raons de treball deixa a Hugo el lloc de cantant temporalment, ell és a hores d'ara el cantant oficial del grup.

Al març del 2005  participarem al 1er concurs de música en català, organitzat pel casal de Pedreguer. On ens classificarem a la final.

En maig d'eixe mateix any, acabem de grabar la maqueta THE GARROPHONES. Una maqueta totalment casolana amb 5 cançons i un videoclip casolà també. Tot auto-gravat, auto-produït, auto-mesclat, auto-editat i auto-tot, però amb uns resultats més que acceptables per a estar grabat en el local d'assaig. Gran mèrit de Xavi Messeguer en el paper de tècnic de grabació, i Hugo en la realització del viodeoclip.

Miriam Moreno,  col·labora en els cors de la maqueta ‘THE GARROPHONES’, i passa a formar part del grup.

concert Vaniversari CEPC

I seguiem amb els concerts per diversos pobles i festivals, com el FALAGUERA ROCK en Alfarb, l'estiu del 2005, l'actuació en el concert del 8 d'octubre a Sueca, on es celebrava el V aniversari de la CEPC, junt als grups: S.A., OBRINT PAS, TIRA-LI FOLK i INÒPIA, etc....

I seguixen arribant algun que atre reconeixement, què sempre alaguen tant com: el 3^er premi en la VI edició del Circuit de música en valencià., grup 2^on premi 15é Festival club a la Nostra Marxa Promocions 2005 Ràdio Nova.

O el comunicat en Gener del 2006 de ser un dels 4 grups seleccionats, entre més de 120 presentats, per a tocar en l'edició 2006 de ROCKENFALLAS

L’estil actual és el fruit de totes les influències que han aportat tots els que han passat pel grup, què sincerament, no sabria on emmarcar-lo. Per definir-nos d’alguna manera diguem que fem rock en valencià i au, què tampoc és mentida...