QUÈ SABRAN?

COR I CARRETERA

EL PESCADOR

M'ESTRANYA

UN DIA HO SABRÉ

DEIXA D'ACTUAR (1a maqueta)

UN ÚLTIM TOC (1ª maqueta)

(dedicada a un grup de teatre solidari)

COVARD

LA VEU DE LA NIT

ROÍN

(versió CREEP de RADIOHEAD)

 

 

 

 

 

 

 

 

QUÈ SABRAN?

Mentides, burocràcia, caretes, falsedat.

Interessos capitalistes, falsedat pels tres costats.

Promeses incomplides, factures per pagar.

Paraules i paraules, butxaques de renom.

 

Ignorància, repugnància, un femer molt ben plantat.

Merdes, hipocresies, malabaristes del captar.

Captadors de molts adeptes, ignorants de molt renom.

Comunicat, manipulat un missatge desgraciat.

 

QUÈ SABRAN?, DE LA MISÈRIA, QUÈ SABRAN?

I DE LA FAM DELS MEUS GERMANS?,

DE LA VIDA I DE LA MORT?.

 

Veritats mutilades, bombardeig directe al cor.

Creadors de guerres santes, presidents universals.

Mafiosos capitalistes, religiosos encaputxats.

Captadors d'indefensos, creadors de realitat.

QUÈ SABRAN?...

 

Creem la nostra guerra, ens interessa un bon jornal,

invertim en milers de morts, inventem un ideal.

Amor a la pàtria, nacionalisme radical,

ideals descafeïnats, ignorància demencial.

QUÈ SABRAN?...  

                                                                                 

 

COR I CARRETERA

Nit del dissabte i no sabem cap on anar,

aquest poble ja tanca no hi ha lloc per a estar,

però prompte ens n'anem, jo sé un lloc per a oblidar,

on jugarem els dos, falta poc per a arribar.

 

Ja dalt del cotxe, hi ha temps per a aprofitar,

que la nit és molt llarga i tu i jo l'hem d'acabar,

ara prompte ens n'anem,ens n'anem molt lluny d'ací,

i és que cor i carretera estan fets per conduir.

 

COR I CARRETERA(BIS)

POSA LA PRIMERA (BIS)

TU I JO ACCELEREM AMB FORÇA SENSE PARAR,

FINS QUE ACONSEGUIM LA CARRETERA CREMAR.

COR I CARRETERA(BIS)

POSA LA TERCERA (BIS)

HUI DESCOBRIREM FINS ON PODEM ARRIBAR,

FINS QUE ACONSEGUIM LA CARRETERA CREMAR.

 

Llums apagades i la lluna ens fa sentir

que esta nit és la nostra, no t'hauràs de penedir,

ara prompte ens n'anem,ens n'anem molt lluny d'ací,

a seguir la nit, si tu vols vindràs amb mi.

Deixem enrere, les llums de carretera,

les ciutats humanes

i fem allò que el cos ens demane.

COR I CARRETERA...

                                                                                        

 

EL PESCADOR

Ja s’apreciava, la llum de l’alba,

la frustració del pescador s’apoderava.

La seua bossa, estava buida,

sols quatre cucs eren la seua companyia.

Ell esperava, que tornarien,

les il·lusions, les alegries d’altres dies.

La nit sencera, sense picada,

el fresc ponent ha congelat la seua canya.

 

SENT! UNA NIT MÉS ALTRA ESTOCADA.

VEU! QUE EL PEIX ESCRIU LA SEUA HISTÒRIA.

CREU! LA MAR ÉS L’ÚNICA ESPERANÇA.

ÉS! LA VIDA D’AQUELL POBRE PESCADOR.

 

I recordava, la canya en vida,

ja no es meneja ara ¿està morta?, ¿està ferida?.

Si el peix tornara, si el responguera,

la seua vida tornaria a ser el que era.

Sap que s’acaba, esta jornada,

esperarà pacient fins l’última llançada.

Trist arreplega, com tots els dies,

és expulsat pel fort crit de les gavines.

SENT!...

                                                                               

 

M'ESTRANYA

M'estranya estar així,

entre el temor i la nostàlgia,

i aquesta indecisió,

que allarga sempre la distància.

¿Per què no ser tranquil, seguir el vent,

donar-se tot, amb confiança?

 

M'estranya no saber,

que sóc tan lliure que no hi han cadenes,

que puc ser jo mateix,

vivint intensament oblidant les penes.

¿Per què no respirar sense pensar,

notar la sang, que corre per les venes?.

 

CAMINE RECTE, I NO PUC GIRAR, NO PUC VARIAR,

DEIXANT DE COSTAT ELS LLOCS ON VULL ANAR,UH!

<<DES DE SEMPRE ÉS EL QUE M'HAN ENSENYAT,

ANAR PEL BON CAMÍ, NO M'HE DE DESVIAR>>

PERÒ HUI VULL CANVIAR LA DIRECCIÓ

 I M'ESTRANYA, M'ESTRANYA...

 

M'estranya estar dubtant,

d'allò que sempre assegurava,

potser aquell resguard,

no és tan real com jo em pensava.

M'estranya estar buscant un nou camí,

alguna senda per a eixir, fer l'escapada. CAMINE...

 

¿Per què no respirar sense pensar,

notar la sang, que corre per les venes?. CAMINE...

                                                                                             

 

UN DIA HO SABRÉ

Busque les coses que dubte,

dubte, les coses absurdes,

més enllà, què hi ha?, més enllà, què hi ha?.

Sempre fidel al que pense,

pense lluitar per ser lliure.

Lliure, buscant un sentit, buscant el sentit...

 

DE TOT EL QUE EM SEMBLA BÉ

QUE HUI PER HUI JO CREC QUE SÉ,

QUE L'ENDEMÀ, POTSER CANVIARÉ.

POTSER DIFERENT D'ALLÒ

QUE UN DIA IMAGINAVA JO.

QUÈ ÉS EL QUE FARÉ?

UN DIA HO SABRÉ. UN DIA HO SABRÉ.

 

Més enllà, què hi ha?, més enllà, què hi ha?.

Creure tan sols en paraules,

parles d'allò que vols viure.

Sense trobar cap sentit, trobar el sentit...

DE TOT...

 

Més enllà, què hi ha? més enllà, què hi ha?

Busque les coses que dubte,

dubte, les coses absurdes,

busque tan sols un sentit, tan sols el sentit...

DE TOT...

                                                              

 

DEIXA D'ACTUAR

El món està sempre variant,

potser obscur o pot ser blanc,

depén de com vulgues mirar.

 

És un teatre ambulant

i el teu paper està molt clar

tu tan sols has d'interpretar.

Però desitges del guió apoderar-te.

 

NO INTENTES SABER DE CAP MANERA

EL FUTUR HA DE SER EL QUE NO ERA

I NO VULGUES CANVIAR EL QUE M'ESPERA

- ¡DEIXA JA D'ACTUAR!

 

Un dia ix bé o ix molt mal,

si ho decidix la teua ment,

tu imposes sempre el teu pensar.

 

Qualsevol màscara et val

per fer brotar el sentiment,

i jugues a representar.

Però tu busques, improvises, manipules.

NO INTENTES...

 

Per a trobar la llibertat... has de ser tu, has de lluitar,

has de deixar... ja d'actuar. Ohohohohoh...

I NO INTENTES...

                                                                          

 

UN ÚLTIM TOC

(dedicada a un grup de teatre solidari)

 

Interpretant, vivint en mig del somni, i de la màgia.

És la ficció que du aquest ambient, i que et contagia.

Hui vols saber, quin és el paper que interpretes en la vida.

Per diferenciar allò que és veritat, una mentida.

 

BUSQUES UN LLOC,

PER ESCAPAR DEL MÓN REAL.

UN ÚLTIM TOC,

UNA ESPERANÇA, UN SENYAL.

PODER ENTENDRE ALLÒ QUE SOM

TU I JO…

I CREURE EN UN MIRACLE,

A L’ÚLTIM TOC TEATRE SOM.

 

S’alça el teló,hui la funció serà en benefici.

D’aquell que està necessitat d’ajuda i d’hospici.

I en el moment, d’aplaudir la gent, una emoció desconeguda.

Quan te n’adones que has recuperat la fe perduda.

 

BUSQUES…

 

I en el moment, d’aplaudir la gent, una emoció desconeguda.

Quan te n’adones que has recuperat la fe perduda.

 

BUSQUES…

                

 

COVARD!

 No vull sentir-te més!

No vull que parles més!

Tu jugues a ser Déu,

no saps parlar, la mort la teua veu.

 

Mira tot el que has fet!

Són pobres innocents!

Qui ets tu per decidir,

qui va a morir, tu eres un...

 

COVARD!

La teua veu no es sent, la tapen els teus fets.

tu eres un COVARD !

Per amerar de sang, tots els teus ideals.

 

Qui t’ha furtat el cor ?

Qui t’ha emboirat la ment ?

Fanàtics inconscients,

qui fa més morts no té el poder.

 

Ningú pot acceptar !

La mort com expressió !

Qui ho fa no té valor

i sols demostra que és només un…

COVARD!...

 

Mira els ulls d’aquells que has deixat.

Odi i fàstic és el que has creat.

Rere hui, tots perdem,

uns la pau, tu la llibertat.

COVARD !...

                                                                                   

 

LA VEU DE LA NIT

Em diu la veu de la nit,

que he d'anar-me'n,

que ja no vaig a dormir.

I abandone el meu llit

per a buscar solament el teu crit.

 

I en la foscor de la nit

estic cavil·lant, estic meditant,

la forma de saber on estic.

 

En la gelor de la nit,

intentant tan sols llegir un escrit,

paraules que fan patir,

un missatge un repte al que he d'accedir.

 

Ningú sap d'on ha eixit, és la veu de la nit...

 

QUÈ ESTÀ DINS DE TU, VULGUES O NO,

LA VEU DE LA NIT ET DÓNA A TRIAR.

HAS DE DECIDIR I ARRISCAR,

L'HAURÀS D'ESCOLTAR I DESAFIAR

LA VEU DE LA NIT (bis)

 

En mig de la negra nit,

un misteri em fa pensar el que dic.

Enigmàtic sentit

em dirigeix cap a un instant prohibit.

 

No desafies la nit, d'ella és el temps infinit.

 

QUE ESTÀ DINS DE TU...

QUE ESTÀ DINS DE TU...

                                                                                   

 

ROÍN (versió CREEP de RADIOHEAD)

Quan estaves abans,

no el poguí als ulls mirar.

Tu eres com un àngel,

ta pell em fa plorar.

Sures com una ploma,

en un món deliciós,

no vull ser un típic, tu ets un puto prodigi..

 

PERÒ SÓC ROÍN,

SÓC ANÒMAL,

QUÈ DIMONIS FAIG ACÍ?

NO ÉS ESTE EL MEU LLOC...

 

No em preocupa si dol,

jo vull tindre control,

una ànima perfecta,

vull perfecte el cos.

Vull que te n'adones,

si no estic a prop,

no vull ser un típic, tu ets un puto prodigi..

PERÒ SÓC ROÍN...

 

Ella està fugint, de nou...

Ella ara fuig, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va...

 

El que el satisfaça,

el que més vulgues tu

no vull ser un típic, tu ets un puto prodigi..

PERO SÓC ROÍN...