M'ESTRANYA

M'estranya estar així,

entre el temor i la nostàlgia,

i aquesta indecisió,

que allarga sempre la distància.

¿Per què no ser tranquil, seguir el vent,

donar-se tot, amb confiança?

M'estranya no saber,

que sóc tan lliure que no hi han cadenes,

que puc ser jo mateix,

vivint intensament oblidant les penes.

¿Per què no respirar sense pensar,

notar la sang, que corre per les venes?.

CAMINE RECTE, I NO PUC GIRAR, NO PUC VARIAR,

DEIXANT DE COSTAT ELS LLOCS ON VULL ANAR,UH!

<<DES DE SEMPRE ÉS EL QUE M'HAN ENSENYAT,

ANAR PEL BON CAMÍ, NO M'HE DE DESVIAR>>

PERÒ HUI VULL CANVIAR LA DIRECCIÓ

 I M'ESTRANYA, M'ESTRANYA...

M'estranya estar dubtant,

d'allò que sempre assegurava,

potser aquell resguard,

no és tan real com jo em pensava.

M'estranya estar buscant un nou camí,

alguna senda per a eixir, fer l'escapada. CAMINE...

¿Per què no respirar sense pensar,

notar la sang, que corre per les venes?. CAMINE...