ESTROFA:
Sóc de color blau fosc
quan et mire i entenc
i s'enceta el teu dur jorn
de sal i mel
entre horta i condons
trobes el que és bell
no trobes el teu lloc
vius en el no res.
TORNADA:
A una carretera hi ha
un xiquet que plora sal
sense poder desprendre's
ni tan sols d'una simple llàgrima...
ESTROFA:
Una vida avortada
des del naixement
socialment malparida
un número més
una vida que no és vida
una infància que no ho és
una llar, una família
amarga com la fel.
TORNADA.
CODA:
El teu pervenir
està ple de preguntes color ràbia
i no hi ha camí
que et salve de la melangia
ni porte al paradís.
TORNADA.
lluisba@alumni.uv.es
©2005-2009 LLuis
Vicent