Fa milers d'anys que l'home va incorporar els mol·luscos a la seua dieta, sense ser conscient del seu valor nutritiu. Els mol·luscos conten amb clorurs, carbohidrats, vitamines A,B,C i D, compostos glicerofosfòrics i moltes proteïnes digeribles 100%.

Al Vell Continent hi ha molts llocs on determinats mol·luscos són cuinats de maneres diferentes. Tenim, per exemple, Irlanda, on hi ha un munt de recetes de cuina amb ostres i gambes; els nostres veïns portuguesos (i en moltes parts d'Espanya) fan caldereta de marisc; en bélgica son molt comuns els mejillons al vapor o els caragols a la parrilla, o en Itàlia, on la típica pasta es pot trobar acompanyada de almejas.

A Espanya hi ha regions que troben en la criança i recol·lecció de mol·luscos la seua principal activitat econòmica, com el cas de Galicia, la qual produeix 340.000 tones de mol·luscos, sent el 80% mejillons i ficant a Espanya com a 3º productor de mol·luscos, darrere de França i Itàlia.

L'altre mol·lusc més important en qüestions gastronómiques és l'ostra. Aquest mol·lusc té una gran varietat d'espècies, però no totes es poden menjar. Hi ha dades de que les ostres ja eren ben conegudes, cultivades i comercialitzades pels romans, fins i tot es diu que l'emperador Vitelio es va arribar a menjar tot sòl 1000 ostres d'una!!. Cosa pareguda va fer el francés Luis XIV, qui es va menjar 144 ostres fregides com a aperitiu de tant que li agradaven.

Les millors ostres europees per a la cuina, pel seu sabor i la seua carn, són les gallegues d'Arcade i les Franceses d'Arcachon.

En aquest país s'arriben a gastar 8'5 millions de tones de mol·luscos en la seua cuina.

Cocnretament, el mol·luscos que més el agraden són:  Crassotrea gigas (coneguda com a ostra rizada per la seua valba superior), molt saborosa i de les més utilitzades i comercialitzades; la Ruditapes philippinarum, la cual degut al seu sabor i al seu ràpid creixement a interessat a països com  a França, Espanya, Itàlia o Gran Bretanya; i finalment els "abulons", del gènere haliotis, els cuals reben noms molt diversos a reu del món, com ara  "orelles de mar" a Espanya, "abulon" a  Mèxic, "manquilinas" o "cribias" a Galicia o "lapa burra" a Portugal.

Els plats més interessants de la cuina japonesa són:

•   SASHIMI. Es tracta de marisc cru amb WASABI (rávens picants japonesos)

•   NIGIRI-ZUSHI. Més conegut al món occidental com a SUSHI, són boletes d'arròs hervit, avinagrat amb marisc fresc o peix.

•   MAKI-ZUSHI. cogombre, marisc i sushi d'abans esmentat, tot envolicat en alga NORI.

•   UDON. Una sopa japonesa que es fa amb almejes.

El lloc més important, tant per a col·leccionistes com a mariscadors nordamericans són les illes del golf de Florida. Allí trobem molts del mol·luscos que es fan servir a la cuina nordamericana, com ara, entre altres, els perceus, anomenats per ells barnacles; les de l'espècie Donacidae, molt saboroses, cuinades amb salses i altres acompanyaments; les almejes (clams) en sopes i aperitius, que degut a la seua ampla varietat, reben noms coloquials diferents segons la forma de la seua conquilla (Sunray venus, Jackknife (ganivet), smooth duck o Lady-in-waiting venus); els mejillons (mussels), concretament els anomenats per ells Tulip mussel i Hooked mussel (Mytilus edulis), també fan bon paper a la cuina americana, juntament amb l'altre mol·lusc estrella de la taula, l'ostra, sent la Atlàntic wing i la Eastern oyster (Crassostrea virginica) les més demandades.

Trobem plats com el "Billi Bi", que s'elabora envolicant la carn del mejilló en una fulla d'espinac cuita, ficant-li sal per sobre i hervint-la afegint el suc de sobra dels mol·luscos cuinats i un litre de nata.

També hi ha moltes recetes de cuina que resulten de l'encreuament de les diferents cultures que van confluir en aquesta terra. Així trobem, per part dels europeus, mejillons al vapor amb cervessa o per part dels mexicans, mejillons amb tequila, ceba i pebrera.